BIBIE IN LINIE

Vanseli di Matieu

Introduzion

Cjapitul 22

il vanzeli de INFANZIE

Il gustâ nuviçâl

22 1 Gjesù al tornà a fevelâur in parabulis e al disè: 2 “Il ream dai cîi al è compagn di un re ch’al veve preparât il gustâ nuviçâl par so fi. 3 Al mandà i siei servidôrs a clamâ chei che a jerin stâts invidâts a gnocis; ma chei no volerin savênt di vignî. 4 Al mandà di gnûf altris servidôrs disint: Disêt ai invidâts: Ve, o ài preparât il gno gustâ, i miei bûs e i nemâi di grasse a son stâts za copâts e al è dut pront; vignît a gnocis. 5 Ma lôr, cence bacilâ, a lerin cui tai siei cjamps e cui daûr dai siei dafâs. 6 Altris di lôr, brincâts i servidôrs, ju maltratarin e ju coparin.

7 Il re, disdegnât, al mandà i siei esercits a fruçâ chei sassins e a dâi fûc a la citât. 8 Po ur dîs ai servidôrs: Il gustâ nuviçâl al è pront, ma i invidâts no sal mertavin. 9 Lait alore pes croseris des stradis e clamait a gnocis ducj chei ch’o cjatarês. 10 I servidôrs a lerin pes stradis e a tirarin dongje ducj chei ch’a cjatarin, bogns e triscj; e cussì la sale si jemplà di gnoçârs. 11 Jentrât il re par viodi i gnoçârs, s’intivà tun om che nol veve la vieste nuviçâl. 12 I dîs: Amì, cemût mai sêstu jentrât chi dentri cence la vieste nuviçâl? E chel al restà cence peraule. 13 Alore il re ur disè ai siei servidôrs: Peaitlu mans e pîts e butaitlu fûr tal scûr; li al sarà dut un vaî e un crustâ di dincj. 14 Di fat une vore a son clamâts, ma pôcs elets”.

Mc 12,13-17; Lc 20,20-26

La tasse a Cesar

15 Alore i fariseus, ritirâts in bande, a faserin consei par cjapâlu in fal tai siei discors. 16 A mandarin duncje di lui i lôr dissepui, insieme cui erodians, par dîi: “Mestri, o savìn che tu sês sancîr e che tu insegnis la strade di Diu cun veretât e che no tu âs sudizion di nissun; di fat no tu cjalis in muse nissun. 17 Disinus alore ce che tu pensis: isal permetût o no di paiâi la tasse a Cesar?”. 18 Gjesù, cognossint la lôr falsetât, ur disè: “Parcè volêso tentâmi, fals? 19 Mostraitmi la monede de tasse”. E i presentarin un denâr. 20 Ur disè: “Di cui ise la muse cu la iscrizion?”. 21 I rispuindin: “Di Cesar”. E lui a lôr: “Dait duncje a Cesar ce ch’al è di Cesar e a Diu ce ch’al è di Diu”. 22 Sintint cussì, a restarin cence peraule; lu lassarin e s’ int lerin.

Mc 12,18-27; Lc 20,27-40

La resurezion

23 In chê dì si svicinarin a lui saduceus, ch’a contindin che no ’nd è resurezion, e lu interpelarin 24 disint: “Mestri, Mosè al à ordenât: Se un al mûr cence lassâ fruts, so fradi al sposarà la vedue e cussì i darà a sô fradi une dissendence . 25 Poben, a jerin fra di nô siet fradis. Il prin, a pene sposât, al murì e, stant che nol veve dissendence, i lassà la sô femine a so fradi. 26 La stesse robe i capità al secont e al tierç, fint al setim. 27 Daûr di ducj, e murì ancje la femine. 28 Poben, te resurezion, di cui dai siet saràe femine? Di fat e je di ducj”. 29 Gjesù ur rispuindè: “O sês fûr di strade, parcè che no cognossês lis Scrituris ni la potence di Diu. 30 Di fat te resurezion no si cjol ni femine ni om, ma si è come agnui di Diu in cîl. 31 Rivuart po a la resurezion dai muarts, no vêso let ce che us à dit Diu: 32 Jo o soi il Diu di Abram, il Diu di Isac e il Diu di Jacop ? Diu nol è un Diu di muarts, ma di int vive”. 33 Sintint cussì, lis folis a restavin maraveadis pe sô dutrine.

Mc 12,28-31; Lc 10,25-28; Zn 13,34-35

Il comandament plui grant

34 I fariseus, savût che Gjesù al veve fat tasê i saduceus, si derin dongje ducj 35 e un di lôr, espert di leç, lu interpelà par metilu a lis provis: 36 “Mestri, cuâl isal il comandament plui grant de leç?”. 37 I rispuindè: “ Tu amarâs il Signôr to Diu cun dut il to cûr, cun dute la tô anime e cun dutis lis tôs fuarcis. 38 Chest al è il plui grant e il prin dai comandaments. 39 Ma il secont al è compagn di chel: Tu amarâs il to prossim come te in persone . 40 Di chescj doi comandaments e dipent dute la Leç e i Profetis”.

Mc 12,35-37; Lc 20,41-44

Il Crist, Fi e Signôr di David

41 Cjatantsi i fariseus ducj insieme, Gjesù ju interpelà 42 disint: “Ce pensaiso dal Crist? Di cui isal fi?”. I rispuindin: “Di David po”. 43 Ur dîs: “Cemût mai alore che David, fevelant sot ispirazion, lu clame Signôr là ch’al dîs:

44 I à dit il Signôr al gno Signôr: Sentiti a la mê gjestre

fin che no varai metûts i tiei nemîs

come scagn sot dai tiei pîts?

45 Se duncje David lu clame Signôr, cemût puedial jessi so fi?”. 46 Ma nissun nol rivà a rispuindii une sole peraule; e d’in chê dì nissun nol olsà plui fâi domandis.

Mc 12,38-40

Notis:

  • 22,2 - Il paragon dal gustâ come simbul des gnocis messianichis al è di cjase tant tal VT che tal GT (Is 25,5; 55,1-2; 65,13; Gjer 46,10; Lc 14,15; Ap 19,9.17). L’invît a lis gnocis al è la clamade al vanzeli e duncje al ream.
  • 22,11 - E semearès une gnove parabule, zontade par vie dal contest nuviçâl.
  • 22,16 - I erodians a jerin chei dal partît di Erode, pluitost in buinis cui romans.
  • 22,20 - E jere une monede romane cun scrit parsore: “Tiberi Cesar, fi dal divin August, August”.
  • 22,24 - Dt 25,5-5. Si riferìs a la leç dal levirât (dal latin levir, ch’al vûl dî cugnât). Se une femine e restave vedue e cence fruts, al jere obleât a sposâle il cugnât, fradi dal muart, e il fi ch’al nasseve al jere considerât fi dal muart, cun ducj i dirits dai primarûi.
  • 22,28 - I saduceus a jerin caporions che a ricognossevin dome l’autoritât de leç scrite, e duncje dai prins cinc libris dal Pentateuc, e no acetavin lis elaborazions dutrinâls fatis plui in ca, come la inmortalitât da l’anime, la resurezion dai cuarps e l’esistence di creaturis spirtuâls. A jerin duncje convints di vê metût tal sac Gjesù.
  • 22,32 - A son lis peraulis che Diu al dopre cuant che si palese a Mosè tal baraçâr (Es 3,6). Si palese come un Diu vîf, ch’al dà la vite.
  • 22,37 - Dt 6,5; Lv 19,18.
  • 22,44 - Sal 110,1.
Cjapitui: