BIBIE IN LINIE

Vanseli di Matieu

Introduzion

Cjapitul 20

il vanzeli de INFANZIE

I lavorents tal vignâl

20 1 “Di fat il ream dai cîi al è compagn di un paron di cjase che al saltà fûr propit a buinore par contratâ lavorents pal so vignâl. 2 Lât d’acuardi cui lavorents par un denâr in dì, ju mandà tal so vignâl. 3 Saltât fûr viers lis nûf, al cjatà altris di lôr ch’a stavin in place cence fâ nuie. 4 Ur disè: Lait ancje vualtris tal gno vignâl e us darai la pae juste. E chei a lerin. 5 Al tornà a saltâ fûr viers misdì e lis trê e al fasè compagn. 6 Al saltà fûr ancje viers lis cinc e int cjatà altris ch’a jerin li; ur disè: Parcè mo staiso chi dut il dì cence fâ un colp di nuie? 7 I rispuinderin: Parcè che nissun no nus à contratâts. Ur dîs: Lait ancje vualtris tal gno vignâl.

8 Sore sere, il paron dal vignâl i dîs al so fatôr: Clame i lavorents e dàur la pae scomençant dai ultins fintremai ai prins. 9 Si presentarin chei des cinc e a cjaparin un denâr parom. 10 Cuant che si presentarin i prins, a crodevin che ur ves dât di plui, ma a cjaparin ancje lôr un denâr parom. 11 Tal cjapâlu, a bruntularin cuintri dal pari di famee 12 disint: Chei ultins chi a àn lavorât dome un’ore e tu ju âs tratâts compagn di nô, ch’o vin sapuartât il pês e il cjalt de zornade. 13 Lui i rispuindè a un di lôr: Amì, no soi injust cun te: no âstu contratât cun me par un denâr? 14 Cjape ce ch’al è to e vatint. O vuei dâi a di chest ultin propit come che ti ài dât a ti; 15 parcè no podaressio disponi de mê robe come ch’o vuei jo? O no isal pluitost il to voli ch’al devente trist parcè che jo o soi bon? 16 In cheste maniere i ultins a saran prins e i prins a saran ultins”.

Mc 10,32-34; Lc 18,31-33

Tierce profezie de passion

17 Intant ch’al leve sù a Gjerusalem, Gjesù al menà i dodis fûr di man e, biel cjaminant, ur disè: 18 “Ve, o lin sù a Gjerusalem e il Fi dal om al sarà consegnât ai sorestants dai predis e ai scrituriscj che lu condanaran a muart 19 e lu metaran tes mans dai paians, che lu sbelearan, lu flagjelaran e lu metaran in crôs; ma la tierce dì al resurissarà”.

Mc 10,35-45

I fîs di Zebedeu

20 Si svicinà a lui la mari dai fîs di Zebedeu insieme cui siei fîs e si butà in genoglon par domandâi alc. 21 Lui i domandà: “Ce vuelistu?”. E jê a lui: “Ordene che chescj miei doi fîs si sentin un a la tô gjestre e chel altri a la tô çampe tal to ream”. 22 Gjesù ur rispuindè: “No savês ce ch’o domandais. Podêso bevi il cjaliç ch’o stoi par bevi jo?”. I rispuindin: “Lu podìn”. 23 Ur dîs: “Il gno cjaliç, chel sì, lu bevarês; ma sentâsi a la mê gjestre o a la mê çampe no soi jo ch’o ài di dâusal, ma al è riservât par chei che ur è stât distinât dal Pari gno”.

24 Sintint cheste, chei altris dîs si inrabiarin cuintri dai doi fradis. 25 Alore Gjesù ju clamà dongje di sè e ur disè: “O savês che i sorestants des nazions a fasin pesâ sore di lôr il lôr comant. 26 Fra di vualtris però nol varà di jessi cussì; ma chel di vualtris ch’al vûl deventâ grant, al sarà vuestri servidôr, 27 e chel di vualtris ch’al volarà vê il prin puest, si fasarà vuestri sclâf, 28 come il Fi dal om che nol è vignût par jessi servît ma par servî, dant la sô vite par riscatâ tancj di lôr”.

Mc 10,46-52; Lc 18,35-43

I vuarps di Gjeric

29 E juste cuant che a saltavin fûr di Gjeric, i lè daûrji un grum di int. 30 E ve, doi vuarps a jerin sentâts ad ôr de strade. Sintint a dî ch’al passave Gjesù, a tacarin a berlâ disint: “Signôr, ve dûl di nô, fi di David!”. 31 La fole e scomençà a cridâur par ch’a stessin cidins; lôr invezit a berlavin ancjemò plui a fuart: “Signôr, ve dûl di nô, fi di David”. 32 Gjesù si fermà, ju clamà e ur disè: “Ce volêso che us fâsi?”. 33 E lôr: “Signôr, che si viergin i nestris vôi!”. 34 Gjesù al sintì compassion di lôr, al tocjà i lôr vôi e dal moment a vioderin e si meterin a lâi daûrji.

Mc 11,1-11; Lc 19,28-38; Zn 12,12-16

Notis:

  • 20,1 - Il paragon dal vignâl par fevelâ dal popul elet al è un classic inte leteradure bibliche (Sal 78,9; Is 5,1).
  • 20,2 - Un denâr e je la pae che il lavorent al cjape intune dì (Tb 5,15).
  • 20,8 - La leç e diseve che si veve di paiâ la sere stesse, prime che il soreli al les a mont (Dt 24,15).
  • 20,21 - Jacum e Zuan a son stâts fra i prins a lâ daûrji al Messie (4,21-22) e, insieme cun Pieri, a son i doi plui dongje di Gjesù. Di chi la pratese o la inlusion di un puest privilegjât intal so ream, che lu pensavin prossim.
  • 20,28 - Cul tiermin “riscatâ” si met in lûs il valôr soteriologjic de muart di Gjesù. “Tancj di lôr” par dâ la idee de sdrume dai salvâts.
Cjapitui: