BIBIE IN LINIE

Vanseli di Matieu

Introduzion

Cjapitul 19

 

La consumazion dal ream

Viers Gjerusalem

19 1 Gjesù, finîts chescj discors, al partì de Galilee e si invià viers dal teritori de Gjudee di là dal Gjordan; 2 I lerin daûrji un disordin di int e al vuarì une vore di lôr.

Mc 10,2-12

Indissolubilitât dal matrimoni

3 Si svicinarin a lui un pôcs di fariseus cul fin di metilu a lis provis e i domandarin: “Isal permetût mandâ vie la propie femine par une reson cualunche?”. 4 Lui ur rispuindè: “No vêso let che il Creadôr fin dal principi mascjo e femine ju creà , e al disè: 5 Par chel l’om al bandonarà so pari e sô mari e si tirarà dongje de sô femine e cussì i doi a deventaran une cjar sole ? 6 In mût che no son plui doi, ma une cjar sole. Par chel, ce che Diu al à dât dongje l’om nol à di dividilu”. 7 I disin: “Parcè alore Mosè àial comandât di dâi la cjarte là ch’al romp il leam e di parâle vie ?”. 8 Ur disè: “Mosè us à dât di parâ vie lis vuestris feminis parcè che o jeris dûrs di cûr; ma dal imprin nol è stât cussì. 9 Però jo us dîs: chel ch’al pare vie la sô femine, fûr dal câs di disonestât, e al spose un’altre, al fâs adulteri; e s’al spose une femine parade vie, al fâs adulteri”.

Il celibât pal ream dai cîi

10 I disin i dissepui: “Se cheste e je la cundizion dal om rivuart a la femine, nol torne cont a sposâsi”. 11 Lui ur disè: “No ducj a capissin chest discors, ma dome chei che ur è stât dât. 12 Di fat and è cjastrâts ch’a son nassûts cussì dal grim de mari, e and è cjastrâts ch’a son stâts ridusûts cussì dai oms, e and è cjastrâts che si son ridusûts cussì dibessôi pal ream dai cîi. Chel ch’al pò capî, ch’al capissi”.

Mc 10,13-16; Lc 18,15-17; Lc 9,47

Gjesù e i fruts

13 Alore a puartarin denant di lui un pô s di fruts par ch’al preàs e al metès lis mans parsore di lôr; i dissepui però ur cridavin. 14 Ma Gjesù ur disè: “Lassait stâ, no stait a impedî che i fruts a vegnin di me; di fat il ream dai cîi al è di chei chi”. 15 E dopo metudis lis mans parsore di lôr, al partì di li.

Mc 10,17-27; Lc 18,18-27

Il zovin siôr

16 E ve che si svicinà un e i disè: “Mestri, ce àio di fâ di bon par vuadagnâmi la vite eterne?”. 17 I rispuindè: “Parcè mi interpelistu su ce ch’al è bon? Dome un al è bon. Se però tu vuelis jentrâ te vite, met in pratiche i comandaments”. 18 I dîs: “Cuâi?”. E Gjesù i rispuindè: “A son: No sta copâ, no sta fâ adulteri, no sta robâ, no stâ testemoneâ il fals; 19 onore il pari e la mari e tu amarâs il to prossim come te in persone ”. 20 I dîs il zovin: “Dutis chestis robis lis ài za metudis in pratiche; ce mi mancjal ancjemò?”. 21 Gjesù a lui: “Se tu vuelis jessi perfet, va, vent ce che tu âs e dalu ai puars, e cussì tu varâs un tesaur tal cîl; po ven daûr di me”. 22 Sintint cussì, il zovin si slontanà avilît, parcè che al veve une vore di robe. 23 Gjesù ur disè ai dissepui: “Us al dîs in veretât: e je intrigade che un siôr al jentri tal ream dai cîi; 24 us dîs ancje cheste: al è plui facil che un camêl al jentri te buse di une gusele, che un siôr tal ream di Diu”. 25 Sintint cussì i dissepui a restarin scaturîts e i domandarin: “Ma alore cui rivaraial a salvâsi?”. 26 Cjalantju fis, Gjesù ur rispuindè: “Pai oms chest nol è pussibil, ma par Diu dut al è pussibil”.

Mc 10,28-31; Lc 18,28-30

La ricompense dai dissepui

27 Alore Pieri al cjapà la peraule e i disè: “Ve, nô o vin lassât dut e o sin vignûts daûr di te: ce varìno duncje?”. 28 Gjesù ur rispuindè: “Us al dîs in veretât: vualtris ch’o sês vignûts daûr di me, te rigjenerazion, cuant che il Fi dal om si sentarà su la sô sente di glorie, si sentarês ancje vualtris sun dodis sentis a judicâ lis dodis tribûs di Israel. 29 E chel ch’al à lassât cjasis o fradis o sûrs o pari o mari o femine o fîs o cjamps pal gno non, al cjaparà cent voltis tant e al ereditarà la vite eterne.

30 Però une vore di prins a saran ultins e di ultins prins”

Notis:

  • 19,1 - Al è il comiât definitîf de Galilee. Gjesù, passant pe Peree, su la rive orientâl dal Gjordan, al va viers Gjerusalem, là che si colmarà la sô mission.
  • 19,5 - Gjen 1,27; 2,24.
  • 19,6 - La cuistion dal matrimoni e dal divorzi e je simpri stade intrigade. In chê volte a jerin dôs scuelis. Chê di Hillel e diseve che si pò fâ il divorzi cuant che si vûl; chê di Shammai e diseve che si pò fâlu dome cuant che la femine e à cumbinât alc di indecorôs. Gjesù no si bute di nissune bande. Par lui il divorzi nol è mai lecit. L’om e la femine, par vie des lôr intenzions e ancje de lôr complementarietât fisiche, a son une robe sole, che no si pò separâ.
  • 19,7 - Dt 24,1.
  • 19,17-19 - Es 20,12-16; Dt 5,16-20.
  • 19,21 - Cheste e je la strade de perfezion, la plui sigure par rivâ a Diu.
  • 19,26 - Gjesù al proferìs un principi soteriologjic di impuartance straordenarie: l’onipotence de gracie e ven a colmâ l’impotence umane.
Cjapitui: