BIBIE IN LINIE

Vanseli di Matieu

Introduzion

Cjapitul 17

il vanzeli de INFANZIE

La trasfigurazion

17 1 Sîs dîs dopo, Gjesù al cjolè cun sè Pieri, Jacum e Zuan so fradi e ju menà fûr di man, suntune mont alte. 2 E al comparì denant di lôr trasfigurât: la sô muse e deventà lusorose come il soreli e lis viestis candidis come la lûs. 3 E ve, ur comparirin Mosè e Elie tal at di fevelâ cun lui. 4 Alore Pieri al cjapà la peraule e al disè: “Signôr, par nô al è biel stâ culì; se tu vuelis, o fasarai chi trê tendis, une par te, une par Mosè e une par Elie”. 5 Biel ch’al jere ancjemò daûr a fevelâ, ve che un nûl lusint ju invuluçà. E ve, dal nûl si sintì une vôs ch’e diseve: “Chel chi al è gno Fi il preferît, là che jo o ài metude dute la mê contentece; scoltaitlu”. 6 Sintint cussì, i dissepui a colarin cu la muse par tiere, spaventâts a muart. 7 Ma Gjesù si svicinà e ju tocjà disint: “Jevait sù; no stait a vê pôre!”. 8 E lôr, alçant i vôi, no vioderin nissun, dome Gjesù. 9 Intant ch’a dismontavin de mont, Gjesù ur ordenà: “No stait a fâ peraule cun nissun di ce ch’o vês viodût, fin che il Fi dal om nol sarà resurît de muart”.

Mc 9,9-13

Il precursôr

10 Alore i dissepui lu interpelarin disint: “Parcè mo i scrituriscj disino ch’al à di vignî prime Elie?” 11 Ur rispuindè: “Elie, sì, al à di vignî a tornâ a meti in sest dut. 12 Ma jo us dîs che Elie al è za vignût e no lu àn ricognossût; che anzit lu àn tratât come che ur à parût. Cussì ancje il Fi dal om al varà di patî par colpe lôr”. 13 Alore i dissepui a capirin che lui al intindeve fevelâ di Zuan il Batiste.

Mc 9,14-19; Lc 9,37-42

Il zovenut paronât dal demoni

14 Tornâts dongje de fole, i lè dongje un om 15 che, butantsi in genoglon denant di lui, i disè: “Signôr, ve dûl di gno fi, ch’al è epiletic e al patìs; tantis voltis di fat al cole tal fûc, altris voltis al cole ancje ta l’aghe. 16 Ur al ài puartât ai tiei dissepui, ma lôr no son stâts bogns di vuarîlu”. 17 I rispuindè Gjesù: “Gjernazie cence fede e cjaviestre, varaio di restâ inmò trop cun vualtris? Varaio ancjemò trop di sapuartâus? Menaitmi chi il frut”. 18 Alore Gjesù, cun peraulis duris, i ordenà al demoni di saltâ fûr di lui; d’in chel moment il frut al restà vuarît.

19 Alore i dissepui si svicinarin a Gjesù lontan de int e i domandarin: “Parcè po nô no sino stâts bogns di parâlu fûr?”. 20 E lui a lôr: “Par colpe de vuestre pocje fede, parcè che us al dîs in veretât: se o varês fede ancje come un grignel di senape e i disarês a di cheste mont: Spostiti di chi a li, jê si spostarà. E no us sarà nuie di impussibil. ( 21 Ma cheste razate si le pare fûr dome midiant de preiere e dal dizun)”.

Mc 9,30-32; Lc 9,44-45

Seconde profezie de passion

22 Biel che a jerin inmò ator pe Galilee, Gjesù ur disè: “Il Fi dal om al sta par jessi consegnât tes mans dai oms, 23 che lu coparan, ma la tierce dì al resurissarà”. E lôr si avilirin une vore.

La tasse pal templi

24 Rivâts a Cafarnao, chei che a scuedevin la tasse pal templi si svicinarin a Pieri e i diserin: “Il vuestri mestri no paial la tasse pal templi?”. 25 E lui: “Po sigûr”. Cuant che al tornà, prime ch’al viergès la bocje, Gjesù i disè: “Ce ti parial, Simon? I rês de tiere, a di cui scuedino lis tassis e i tribûts? Ai lôr fîs o ai forescj?”. 26 E lui: “Ai forescj”. Alore Gjesù i disè: “Par chel i fîs dal ream a son esentâts. 27 Ma par no dâur scandul, va jù tal mâr, bute l’am e cjape il pes che ti capitarà sot man par prin; viergii la bocje e tu cjatarâs dentri une monede d’arint. Tu le cjolarâs e tu ur e darâs a lôr par me e par te”.

Mc 9,33-36; Lc 9,46-47

Notis:

  • 17,1 - Pieri, Jacum e Zuan a son i trê testemonis privilegjâts dai moments plui impuartants de vite di Crist. La tradizion cristiane e à viodût come lûc de Trasfigurazion la mont dal Tabor.
  • 17,3 - Mosè e Elie, la Leç e i Profetis, a fasin di testemonis a Crist.
  • 17,5 - Ancje in dut il VT, lis manifestazions di Diu o teofaniis a àn come element carateristic il nûl, che al palese e al tapone la “glorie”.
  • 17,10 - Si riferìs a Ml 3,23.
  • 17,21 - Il verset al mancje tai manuscrits plui impuartants.
  • 17,24 - Il tribût pal templi al jere di un didracme, vadì dôs dracmis. A jerin obleâts ducj i israelits parsore dai 20 agns, pes spesis cultuâls. La “monede d’arint” (v 27) e je in realtât un “statêr” e e valeve cuatri dracmis, la tasse di dôs personis.
Cjapitui: