BIBIE IN LINIE

Vanseli di Marc

Introduzion

Cjapitul 13

L’INIZI DAL VANZELI

La distruzion dal templi

13 1 Tal saltâ fûr dal templi, un dai siei dissepui i disè: “Mestri, cjale ce pieris e ce sorte di implant!”. 2 E Gjesù i disè: “Viodistu dut chest grant implant? Chi nol restarà piere sore piere, che no sedi sdrumade”. 3 Intant ch’al jere sentât su la mont Ulive, in face dal templi, Pieri e Jacum, Zuan e Andree i domandarin di scuindon: 4 “Continus: cuant capitaraial dut chest e cuâl saraial il segnâl che dut chest al sta par capitâ?”.

Mt 24,4-14; Lc 21,8-19

L’inizi dai dolôrs

5 Alore Gjesù al scomençà a dîur: “Stait atents che nissun no us imbroi. 6 A vignaran tancj cul gno non disint: O soi jo; e a imbroiaran une vore di lôr. 7 Cuant che o sintarês a fevelâ di vueris e di sunsûrs di vueris, no stait a spaventâsi! Bisugne che chest al capiti, ma no sarà ancjemò la fin. 8 Di fat al jevarà sù popul cuintri popul e ream cuintri ream; a capitaran taramots di tantis bandis e fan. Ma chest al sarà dome l’inizi dai dolôrs.

9 Stait atents ancje par vualtris. Us consegnaran ai sinedris, us bastonaran tes sinagoghis e, par colpe mê, o varês di lâ denant di governadôrs e di rês par testemoneâ denant di lôr. 10 Bisugne però che prime il vanzeli al vegni predicjât a ducj i popui. 11 Cuant che duncje us strissinaran par consegnâus tes lôr mans, no stait a bacilâ prime di ce ch’o varês di dî; ma ce che in chel moment us vignarà ispirât, disêt dome chel. Parcè che no sarês vualtris a fevelâ, ma il Spirtu Sant. 12 Un fradi al consegnarà a muart un altri fradi, e il pari il fi. I fis po a jevaran sù cuintri dai gjenitôrs e ju fasaran murî. 13 Ancje vualtris o sarês odeâts di ducj par colpe dal gno non. Ma chel ch’al tignarà dûr fin tal ultin, chel al sarà salvât.

Mt 24,15-28; Lc 21,20-24

La grande tribulazion

14 Cuant che po o viodarês il disordin de desolazion metût là che nol varès vût di jessi - chel ch’al lei ch’al stedi une vore atent! -, alore chei ch’a son in Gjudee ch’a scjampin su pes monts; 15 chel ch’al è su la terace che nol dismonti jù par jentrâ a cjoli alc in cjase sô; 16 e chel ch’al è te campagne, che nol torni indaûr a cjolisi la manteline. 17 Puaris mai lôr chês che in chei dîs a spietaran o a daran di tete! 18 Preait che dut chest no us capiti d’unviêr, 19 parcè che chei dîs a saran une tribulazion tant grande che no ’nd è mai stade di compagne dal principi de creazion , fate di Diu, fin cumò , e nancje no ’nt sarà par mai. 20 E se il Signôr nol ves scurtâts chei dîs, nissun nol rivarès a salvâsi. Però lui al à scurtâts chei dîs par vie dai elets che si à sielzût. 21 In chê volte se un us disarà: Ve chi il Crist! Velu là vie!, no stait a crodii. 22 Di fat a vignaran fûr fals criscj e fals profetis, che us mostraran segnâi e spiei par fâ lâ fûr di strade, s’al fos pussibil, ancje i elets. 23 Vualtris però stait in vuaite. Jo us ài dit dut denant trat.

Mt 24,29-31; Lc 21,25-27

La vignude dal Fi dal om

24 In chei dîs, dopo di chê tribulazion,

il soreli si scurissarà

e la lune no darà plui la sô lûs;

25 lis stelis a colaran jù dal cîl

e lis fuarcis dal cîl a saran savoltadis .

26 Alore si viodarà il Fi dal om a vignî sui nûi cun grande potence e glorie. 27 E al mandarà i siei agnui e al tirarà dongje i siei elets dai cuatri aiars, dai ultins confins de tiere fintremai a la spice dal cîl.

Mt 24,32-36; Lc 21,29-33

La parabule dal fiâr

28 Imparait dal fiâr cheste parabule. Cuant che i siei ramaçs a deventin tenars e a butin fûr lis fueis, o savês che l’istât al è dongje. 29 Cussì ancje vualtris, cuant che o viodarês a capitâ chestis robis, o vês di savê che al è dongje, su la puarte. 30 Us al dîs in veretât che no passarà cheste gjenerazion prime che dut chest nol sedi capitât. 31 Il cîl e la tiere a passaran, ma lis mês peraulis no passaran gran.

Mt 24,36-44; 25,13-15; Lc 19,12-13

Veglâ

32 Sul cont di chê dì o di chê ore, però, nol pò savênt nuie nissun, nancje i agnui dal cîl e nancje il Fi dal om, dome il Pari.

33 Stait atents, veglait, parcè che no savês cuant che al sarà il moment. 34 Al sarà come un che, partint par un viaç lunc, al à lassade la sô cjase dant ogni podê ai siei servidôrs, a ognidun la sô vore, e al puartonîr i à ordenât di veglâ. 35 Veglait alore, dal moment che no savês cuant che il paron di cjase al rivarà, se sore sere o a miegegnot, se sul cjant dal gjal o a buinore. 36 Che lui, cuant che al torne a colp, no us cjati indurmidîts. 37 E ce che us dîs a vualtris, ur al dîs a ducj: Veglait!”.

Mt 26,1-5; Lc 22,1-2; Zn 11,45-53

Notis:

  • 13,1 - I ebreus a crodevin che Gjerusalem no fos dome la citât sante ma ancje la citât eterne. Di chi la lôr soprese e il lôr scandul a sintî che parfin il templi al sarès stât sdrumât. E alore a àn fatis domandis rivuart a la fin. Dome che Gjesù al à rispuindût metint insieme robis che a levin ben pe fin di Gjerusalem e robis che a levin ben dome pe fin dal mont.
  • 13,14 - Dn 9,27: “il disordin de desolazion” e je la profanazion dal templi, storicamentri za operade di Antioc IV Epifane dal 167 p.d.C., cuant che al à fat meti la statue di Zeus Olimpic sul altâr dai olocauscj (1 Mac 1,54-59).
  • 13,19 - Dn 12,1.
  • 13,24 - Is 13, 10; Ez 32,7-8; Gl 2,10-11.
  • 13,26 - Dn 7,13-14.
Cjapitui: