BIBIE IN LINIE

Vanseli di Luche

Introduzion

Cjapitul 13

VANZELI DA L’INFANZIE

Bisugne spesseâ a convertîsi

13 1 In chel moment a rivarin un pôcs di lôr a contâi il câs di chei galileus che Pilât al veve fat copâ biel ch’a jerin daûr a fâ i lôr sacrificis. 2 E Gjesù ur disè: “Crodêso che chei galileus a vedin vût chel distin li parcè che a jerin plui pecjadôrs di ducj chei altris galileus? 3 Us dîs che no je cussì; ma se no si convertissarês, o fasarês ducj chê stesse fin. 4 E chei disevot ch’a son muarts sfracaiâts sot de torate di Siloe, crodêso ch’a sedin stâts plui in debit di dute chê altre int di Gjerusalem? 5 Us dîs jo che no je vere; ma se no si convertissarês, o fasarês ducj chê stesse fin”.

Mt 21,19-22

La parabule dal fiâr sterp

6 Po ur disè cheste parabule: “Un om al veve plantât un fiâr intal so vignâl e al lè a cjapâ sù i fîcs ma no ’nt cjatà gran. 7 Alore i disè al contadin: Ve’, a son tre agns che o ven a cirî fîcs sun chest fiâr e no ’n’ cjati mai nissun. Tailu. Parcè àial di ocupâ teren dibant? 8 Ma il contadin i rispuindè: Paron, lassilu ancjemò chest an. O vuei sapâ ben torator di cheste plante e butâi ancje ledan. 9 Pò stâi che l’an ch’al ven al fasi fîcs; senò tu lu fasarâs taiâ”.

Mt 8,29

Gjesù al vuarìs une femine di sabide

10 Une volte al stave insegnant intune sinagoghe e al jere di sabide. 11 E jere li une femine tignude inferme di un spirt trist za di disevot agns. E jere dute plete e no rivave in nissune maniere a stâ drete. 12 A pene che le viodè, Gjesù le clamà e i disè: “Femine, tu sês vuaride de tô malatie”. 13 Al metè lis sôs mans parsore di jê e a colp jê si dreçà sù e si metè a glorificâ Diu.

14 Ma il sorestant de sinagoghe, invelegnât par vie che Gjesù al veve vuarît in dì di sabide, si voltà viers la fole e al disè: “O vês sîs dîs che si pò lavorâ: vignît alore a fâsi vuarî in chei dîs li e no di sabide”. 15 Ma il Signôr i rispuindè: “Fals! Ognidun di vualtris no dispeial forsit il bo o il mus de tresêf in dì di sabide par menâju a bevi? 16 E cheste fie di Abram, ch’a son disevot agns che satane le tignive peade, no vevie forsit di jessi disgropade di chest leam seben ch’al jere di sabide?”. 17 Intant che lui ur diseve chestis robis, ducj i siei nemîs a jerin plens di vergogne. Invezit dute la int e veve il cûr content par dutis lis voris straordenariis che lui al veve fatis.

Mt 13,31-32; Mc 4,30-32

La parabule dal grignel di senape e dal levan

18 Ur diseve duncje: “A ce semeial il ream di Diu? A ce si àial di paragonâlu? 19 Al è compagn di un grignel di senape che un om al à cjolt e semenât tal so ort. Chel grignel al è cressût e al è deventât un arbul, e i ucei dal cîl a son vignûts a poiâsi fra i siei ramaçs”.

20 E ur disè ancje: “Ce paragon àio di doprâ pal ream di Diu? 21 Al è compagn dal levan che une femine e à cjolt e impastât cun trê stârs di farine, fintremai che la paste e je dute javade”.

Mt 7,13-23; 25,10-12; Mc 10,25

Cui jentraraial intal ream?

22 Gjesù al passave par citâts e par borcs insegnant e intant al leve viers di Gjerusalem. 23 Un i domandà: “Signôr, sono pôcs chei che si salvin?”. I rispuindè: 24 “Metêtle dute par jentrâ pe puarte strete, parcè che us garantìs che une vore di lôr a ciraran di jentrâ ma no rivaran. 25 Dopo che il paron di cjase al sarà jevât sù e al varà inclostrade la puarte, vualtris o scomençarês a restâ difûr e a tucâ te puarte disint: Signôr, vierginus. Ma lui us rispuindarà: No us cognòs; no sai di dulà ch’o vignîs. 26 Alore o scomençarês a dî: O vin mangjât e bevût denant di te, e tu tu sês passât insegnant pai nestris borcs. 27 Tal ultin lui us disarà: Jo no sai di dulà ch’o sês. Slontanaitsi di me, ducj vualtris ch’o fasês dome mâl! 28 Li o ciularês e o patissarês un grum cuant che o viodarês Abram, Isac e Jacop e ducj i profetis tal ream di Diu, e vualtris difûr. 29 A vignaran di soreli jevât e di soreli a mont, de tramontane e dal misdì e ducj a varan part tal gustâ dal ream di Diu. 30 E ve che un pôcs di chei che cumò a son fra i ultins a saran i prins, biel che altris di lôr che cumò a son i prins a saran i ultins”.

Mt 23,37-39

Lament sore di Gjerusalem

31 In chel si svicinarin un pôcs di fariseus e i diserin: “Salte fûr e va vie di chi, parcè che Erode al à chê di fâti copâ”. 32 Lui ur rispuindè: “Lait a dîi a di chê bolp: Ve, jo o pari fûr i spirts triscj e o vuarìs vuê e doman, e la tierce dì o rivarai al colm. 33 Bisugne però che vuê, doman e passandoman o ledi indenant pe mê strade, parcè che nissun profete nol pò murî fûr di Gjerusalem.

34 Gjerusalem, Gjerusalem, che tu copis i profetis e tu claponis i mes ch’a son mandâts par te! Cetantis voltis no àio cirût di tirâ dongje i tiei fîs come che la clocje e tire dongje i siei poleçuts sot des alis! Ma vualtris no vês volût. 35 Poben, la vuestre cjase e sarà bandonade ! Us dîs che no mi viodarês plui fin che no disarês: Benedet chel ch’al ven tal non dal Signôr! .

Notis:

  • 13,1 - Josef Flavi al conte che i galileus a jerin scjaldinôs e simpri pronts a rivoltâsi; par chel Pilât nol veve nissune pôre di copâju sul puest (Antiquitates  Judaicae 18,3,2; 4,1).
  • 13,4 - No à di jessi stade lontane de vascje di Siloe (Zn 9,7).
  • 13,6 - Chest paragon, rigjavât di Is 5,1s, al dîs clâr ce che Gjesù al pensave dai ebreus che lu scoltavin. Naturalmentri al saveve la diference fra i sorestants, responsabii, e la biade int.
  • 13,26 - Nol baste jessi fîs di Abram par vê part cun lui inte gjonde eterne. Bisugne ancje vê la fede e fâ lis oparis che al à fat Abram. Il teme de universalitât de salvece al è tipic dal tierç vanzelist.
  • 13,31 - Erode Antipe al veve fat copâ il Batiste e salacor al veve butade fûr la cjacare che al intindeve fâ fûr ancje Gjesù che, cun reson, lu clame “bolp”.
  • 13,34 - Luche al zonte lis peraulis di Crist come che i pâr plui just.
  • 13,35 - Gjer 12,7; Sal 118,26. Fevelial de sô jentrade in Gjerusalem o de conversion dai ebreus, che e vignarà cul timp?
Cjapitui: