BIBIE IN LINIE

Cjapitul 23

ELI E SAMUEL

AZIONS DA L’ARCJE DI DIU

David a Keile framieç di amîs fals

23 1 I puartarin a David cheste gnove: “I filisteus a stan cerclant Keile e a netin lis ariis”. 2 David al interpelà il Signôr: “Àio di lâ? Rivaraio a bati i filisteus?”. I rispuindè il Signôr: “Va, che tu batarâs i filisteus e tu deliberarâs Keile”. 3 Ma i oms di David i diserin: “O vin vonde ce vê pôre chi in Gjude; ce no saraial se o lin a Keile cuintri des schiriis dai filisteus?”. 4 David al interpelà indaûr il Signôr e il Signôr i rispuindè: “Spessee. Va jù a Keile, che ti met i filisteus tes tôs mans”. 5 Alore David al lè cui siei oms a Keile, al tacà i filisteus, ur strafuì lis lôr mandriis e ur molà un pest fenomenâl. Cussì David al deliberà la int di Keile. 6 Cuant che Ebiatar, fi di Achimelec, al lè a parâsi daprûf di David, al lè jù ancje lui a Keile, cul efod in man. 7 Cuant che a lerin a contâi a Saul che David al jere jentrât a Keile, al disè: “Diu mal à metût tes mês mans, parcè che al è colât te palisse jentrant tune citât cun tant di puartis e di clostri!”. 8 Saul al clamà dongje dut il popul che al cjapàs sù lis armis par lâ jù a Keile e brincâ David cun ducj i siei oms. 9 Cuant che David al vignì a savê che Saul al masanave dome inicuitâts cuintri di lui, i disè al predi Ebiatar: “Va, cjol l’ efod !”. 10 Dissal David: “Signôr, Diu di Israel, il to famei al à sintût a dî che Saul si steve preparant a vignî jù a Keile par sdrumâ la citât par colpe me. 11 Saul vignaraial jù, come che al à sintût il to famei? Signôr, Diu di Israel, fasial savê al to famei!”. Il Signôr al rispuindè: “Al vignarà jù”. 12 David al domandà: “I sorestants di Keile mi consegnarano, me e i miei oms, tes mans di Saul?”. Il Signôr al rispuindè: “Us consegnaran”. 13 Alore David al partì cui siei oms, un siscent di lôr, a saltarin fûr di Keile e a lerin indenant a sorte. I contarin a Saul che David al jere scjampât di Keile e al lassà pierdi la spedizion.

Struc de profugance di David intal desert

14 David al lè a parâsi tal desert, tai lûcs plui fûr di man, su la mont, tal desert di Zif e Saul lu cirive cence recuie; ma Diu no lu metè mai tes sôs mans.

Gjonate di David par un pat

15 David al capì che Saul al veve tacade vuere par fâle finide cun lui. In chê volte David al jere tal desert di Zif, a Corse. 16 Gjonate, fi di Saul, si metè in viaç, al rivà li di David a Corse e i fasè coragjo in non di Diu. 17 I disè: “No sta vê pôre, che la man di gno pari no ti sfiliarà. Tu regnarâs tu su Israel e jo o sarai secont dopo di te; lu sa benon ancje gno pari Saul”. 18 Ducj i doi a faserin un pat denant dal Signôr. David al restà a Corse e Gjonate al tornà cjase sô.

La int di Zif i dan la cjace a David

19 Int di Zif a lerin sù di Saul a Gabae a dîi: “No sâstu che David al è platât chi di nô tai forans, a Corse, su la culine di Achile, a misdì di Jesimon? 20 Alore, cuant che tu âs chê di lâ jù, va: lu metìn nô tes mans dal re”. 21 Saul ur rispuindè: “Che il Signôr us benedissi che o vês vût dûl di me. 22 Lait, informaitsi ancjemò miei, sanciraitsi ben di dutis lis busis là che al pò lâ a platâsi. Mi àn contât che al è cjamât di baronade. 23 Cjatait fûr dutis lis busis là che al sta platât e cuant che o sarês sigûrs, tornait di me. Alore o vignarai jù ancje jo cun vualtris, e, se lui al è aventi, no i darai padin in ducj i borcs di Gjude”. 24 Si meterin in viaç e a partirin par Zif, denant di Saul. David e i siei oms a jerin tal desert di Maon, te Arbe, a misdì de pustote. 25 Saul e i siei oms a partirin par cirîlu. A lerin a contâi a David e lui al lè jù te forcje ch’e je tal desert di Maon. 26 Saul e i siei oms a lerin di une bande de mont e David e la sô int a lerin di chê altre. David al fuive disperât denant di Saul e Saul e i siei oms a cirivin di passâ de bande che al jere David cu la sô int par cjapâju, 27 cuant che al rivà di Saul un mes a dîi: “Anìn svelt che i filisteus a àn invadude la regjon!”. 28 Alore Saul al lassà di cori daûrji a David e al marçà cuintri dai filisteus. Al è par chel che i àn metût non a di chel lûc: forcje de Separazion.

Notis:

  • 23,12 - David ur à salvade la vite a la int di Keile, ma ur à domandât il cont fasintsi mantignî, lui e la sô trope, a spesis lôr. E lôr lu tradissin apelansi al podê legjitim.
  • 23,15-18 - Chest toc al fâs part de tradizion su la amicizie fra David e Gjonate (viôt 20,11-17). Chi al è clâr che il gnûf re di Israel al sarà David e no il fi dal re, che al domande par sè il secont puest. Chescj fats a son contâts dopo, cuant che si saveve za cemût che la robe e sarès lade a finîle.
Cjapitui: