BIBIE IN LINIE

Cjapitul 95

LIBRI I

Scoltâ la vôs dal Signôr paron dal mont e pastôr di Israel (94)

95 1 Vignît, batìn lis mans al Signôr,

fasìn fieste a la crete che nus pare;

2 presentìnsi denant di lui ringraciantlu,

fasìn fieste cun cjantis di ligrie.

3 Parcè che il Signôr al è un grant Diu,

un re grant, sore ducj i dius.

4 Tes sôs mans a son lis fondis de tiere,

a son sôs ancje lis spicis des monts plui altis.

5 So al è il mâr, parcè che lu à fat lui,

lis sôs mans a àn poleade la tiere.

6 Vignît, butìnsi a schene plete

denant dal Signôr che nus à creâts,

7 parcè che al è lui il nestri Diu,

e nô, il popul che lui al passone,

il trop de sô malghe.

8 Joi, se vuê la sô vôs o scoltassis:

“No stait a inrochîsi tal vuestri cûr come a Meribe,

come tal desert te dì di Masse,

9 là che mi àn tirât a ciment i vuestris paris,

a àn volût provâmi,

ancje se a vevin viodudis lis mês voris.

10 Par corant’agns cheste gjernazie mi à fat voltolaç di stomi

e o ài scugnût concludi: A son un popul cul cûr fûr di troi!

11 No capissin lis mês stradis.

Par chest o ài zurât tal colm de mê rabie:

No rivaran par mai tal lûc de mê polse!”.

Notis:

  • 95,6 - L’ingenoglâsi o “prostrazion” al è l’at di omagjo che i compet al re in reson de sô sovranitât. Denant di Diu al devente un at di fede e di religjon.
  • 95,8 - Cun chel “vuê” si vûl atualizâ un fat sucedût par vieri.
  • 95,9 - Il fat di Meribe e di Masse al è presentât come il pecjât emblematic de gjenerazion dal desert, vadì la mancjance di fede tal so Diu (Es 17,1-7; Nm 20,1-13; Eb 17,7).
  • 95,10 - Il timp di torseonâ pal desert, stabilît in corat’agns, al è di tradizion deuteronomistiche (Dt 1,2; 8,2).
Cjapitui: