BIBIE IN LINIE

Cjapitul 50

LIBRI I

La religjon che Diu al à a grât e je une buine cussience (49)

50 1 Salm. Di Asaf.

Il Diu dai dius, il Signôr, al fevele

e al clame dongje la tiere di cuant che al jeve il soreli

fintremai ch’al tramonte.

2 Di Sion, sflandôr de sô bielece,

Diu al sflandore.

3 Al ven e nol tasarà il nestri Diu;

denant di sè al à un fûc ch’al bruse

e torator un burlaç d’ingrisulâsi.

4 Di adalt al clame dongje i cîi e la tiere

par fâ justizie cuintri dal so popul:

5 “Tirait dongje denant di me ducj i miei amîs,

chei ch’a àn fat un pat cun me tal sacrifici”.

6 I cîi a contin la sô justizie:

al è Diu ch’al judiche.

7 “Popul gno, sta a scoltâmi,

Israel, parcè che o vuei fevelâ.

Cuintri di te o vuei contindi.

O soi jo Diu, il to Diu.

8 No le ài sù cun te par vie dai tiei sacrificis,

e nancje pai olocauscj che tu mi fasis

che ju ài simpri denant dai vôi.

9 No aceti plui manzuts de tô cjase

e nancje rocs dai tiei sierais.

10 Parcè che dutis lis bestiis dal bosc a son mês,

come lis bestiis des monts, ch’a son a miârs.

11 Jo o cognòs ducj i ucei dal cîl,

al è gno dut ce che tal cjamp al sgjarpede.

12 S’o ves fan no vignarès a domandâti,

parcè che gno al è il mont cun dut ce ch’al è dentri.

13 Mi coventie forsit par mangjâ la cjar dai taurs

e il sanc dai rocs par bevande?

14 Un sacrifici di laut ufrissii a Diu

par mantignî denant di Diu i tiei avôts.

15 Te dì de disgracie clamimi

e ti liberarai, ma dopo tu varâs di onorâmi”.

16 Al trist Diu i dîs:

“Parcè âstu tant scrupul di contâ i miei ordins

e metistu il gno pat sui tiei lavris?

17 Propit tu che tu âs in asse ce ch’al è bon ordin

e che tu âs butât daûr des spalis lis mês peraulis.

18 Se tu viodis un lari, tu i vâs daûrji

e tu fasis frae cui adultars;

19 la tô bocje tu le dopris malamentri

e imbrois e ties la tô lenghe.

20 Tu ti sentis, cuintri di to fradi tu disis robis di fâ ingomut,

e al fi di tô mari l’onôr tu i gjavis.

21 Tu fasis chestis robis e jo o varès di tasê?

Crodistu ch’o sedi propit de tô fate?

Ti metarai in cont ogni robe

e ti metarai dut denant dai vôi”.

22 Capîtle ben, vualtris ch’o dismenteais Diu,

par no che us fruci cuant che nissun no us jude.

23 Chel che mi ufrìs il sacrifici di laut mi onore,

e a di chel ch’al cjamine pe strade de justizie

i fasarai gjoldi la salvece di Diu.

Notis:

  • 50,5 - Al è Diu stes che, come in Dt 32,28, al clame a semblee la comunitât cultuâl di Israel.
  • 50,7 - Sta a scoltâmi. Ancje la grande esortazion che Mosè i à fate al popul ebreu a volêi ben a Diu e a stâ fedêl al pat si vierç cussì: “Scolte, Israel!” (Dt 6).
  • 50,9 - Ancje i profetis a àn batût fuart cuintri di cheste religjon esteriôr che si fermave al sacrifici dal nemâl ma no rivave al sacrifici dal cûr (Is 1,11-17; Gjer 6,20; 7,21-22; Os 6,6; Am 5,21-27; Mi 6,6-8).
  • 50,18 - Di ducj i dîs comandaments, culì a son nomenâts dome trê, come spieli. Ancje in Os 4,2 e in Gjer 7,9 il profete al fâs riferiment a la leç dal Sinai.
Cjapitui: