BIBIE IN LINIE

Cjapitul 46

LIBRI I

Il Signôr, il Diu-cun-nô te citât sante di Sion (45)

46 1 Al mestri dal coro. Dai fîs di Core. Sul aiar di “Lis fantatis”. Cjant.

2 Diu al è par nô ripâr e fuartece,

intal pericul si è palesât un grant jutori.

3 Par chest no varessin pôre

nancje se si savoltàs la tiere,

se lis monts jù tal mâr a slacassin.

4 A rugnin, a sbuliin lis sôs aghis,

a saltin lis monts cu la lôr fuarce.

5 Il flum cui siei canâi al indalegre la citât di Diu,

l’Altissim al à rinfuarçade la sô cjase.

6 Diu al è tal mieç: no cloparà par mai;

al è pront a dâi jutori denant dì l’Altissim.

7 I popui a àn rugnât e i reams a cloparin,

al à dât un grant berli e la tiere e fo scjassade.

8 Al è cun nô il Signôr des schiriis,

il Diu di Jacop al è par nô une crete.

9 Sù mo, cjalait ce robonis ch’al à fatis il Signôr,

lui ch’al semene desolazion su la tiere;

10 fint ai confins dal mont la vuere al ferme:

al creve l’arc, al fruce la lance,

ur dà fûc ai cjars di vuere.

11 Finîtle, e ricognossêt che jo, Diu,

o ten sot i popui, o ten sot la tiere.

12 Al è cun nô il Signôr des schiriis,

il Diu di Jacop al è par nô une crete.

Notis:

  • 46,3 - Dal taramot, ch’al capite vonde di spes in Orient, la leteradure profetiche e à tirât fûr lis inmagjins par contâ il judizi di Diu (Is 24,19-23; 54,10; Ag 2,6).
  • 46,5 - La Gjerusalem escatologjiche e varà bondance di aghe come tal zardin dal Eden cul so flum primordiâl spartît in cuatri braçs (Pison, Ghicon, Tigri e Eufrât) (Gjen 2,10).
Cjapitui: