BIBIE IN LINIE

Cjapitul 137

LIBRI I

Passion di un ebreu lontan di Sion, gjonde uniche di Israel (136)

137 1 Ad ôr dai flums di Babilonie

a vaî si sentavin,

visantsi di Sion.

2 Picjadis sui siei vencjârs

o vevin lis nestris citaris.

3 Ventilà nus domandavin peraulis di cjante

chei che nus vevin menâts vie,

cjantis di gjonde chei che nus tibiavin:

“Cjantaitnus cualchi cjante di Sion”.

4 Ma cemût mo cjantâ lis cjantis dal Signôr

tune tiere foreste?

5 S’o ves di dismenteâmi di te, Gjerusalem,

ch’e resti pidimentade la mê man drete;

6 la mê lenghe che si tachi tal cîl de bocje,

se di te no ves plui di visâmi;

se no ves di meti Gjerusalem

parsore di ogni mê ligrie.

7 Impensiti, Signôr, cuintri dai fîs di Edom,

de zornade di Gjerusalem,

cuant che a disevin:

“Splanaitle, splanaitle tacant des fondis”.

8 Fie di Babilonie,

al svinidriment ancje tu distinade:

furtunât chel ch’al vignarà par tornâti

ce che a nô tu nus fasevis!

9 Furtunât chel ch’al cjaparà i tiei piçui

e ju smacaiarà su la crete!

Notis:

  • 137,1 - I grêcs a clamavin la regjon Mesopotamie, vadì “framieç dai flums”, il Tigri e l’Eufrât. Chest “sentâsi” al pò jessi leterâl o simbolic, come cuant che si è a tiere te colme dal dolôr e de disperazion.
  • 137,3 - Une domande magari di simpatie e devente une provocazion. Chest contrast fra la gjonde des cjantis di Sion e la dure realtât di Gjerusalem si cjatile ancje in Lam 2,15.
  • 137,7 - I edomits o fîs di Edom, imparintâts cui israelits par vie di Esaù = Edom, tai profetis a son ricuardâts fra i nemîs dal popul elet che plui a àn bacanât pe ruvine de citât sante. Par lôr e je pronte la vendete (Lam 3,12; Ab 8,15; Ez 21).
  • 137,8 - Chi al semee che il spirt di vendete al passi ogni limit di reson. O vin di tignî a ments i timps e il lengaç doprât in chê volte (viôt 2 Re 8,12; Os 14,1; Na 3,10; Is 13,16). Il mâl no son tant lis bramazions ma la pratiche di chestis barbaritâts, garantidis in Orient dal dirit di vuere.
Cjapitui: