BIBIE IN LINIE

Cjapitul 122

LIBRI I

Amirazion e avôts par Gjerusalem, citât de pâs (121)

122 1 Di cjantâlu cuant che si va sù tal santuari. Di David.

Ce ligrie cuant che mi àn dite:

“O larìn te cjase dal Signôr”.

2 I nestris pîs biel z à si cjàtin,

Gjerusalem, dentri des tôs puartis!

3 Gjerusalem ch’e je stade fate

come une sitât ben vuajade.

4 Là sù lis tribùs a levin,

lis tribùs dal Signôr,

seont la leç che Israel al à vude

di laudâ là sù il non dal Signôr.

5 Là sù a son prontadis lis sentis de justissie,

lis sentis de cjase di David.

6 Bramait la pâs a Gjerusalem:

chei che ti vuelin ben ch’a vedin furtune!

7 Ch’e sedi pâs jenfri des tôs muris,

jenfri dai tiei palaçs bondance.

8 Par amôr dai miei amîs e dai miei fradis

o disarai: “Che pâs ti compagni!”.

9 Par amôr de cjase dal Signôr, nestri Diu,

o domandarai: “Che il ben tu gjoldis!”.

Notis:

  • 122,1 - La frase e podarès jessi une formule fisse che si le doprave tal scomençâ uficialmentri il pelegrinagjo (Is 2,3).
  • 122,4 - Il salmist, voltantsi indaûr, al cjape dentri dute la storie d’Israel, ch’e à come cûr la fede tal unic vêr Diu e in Gjerusalem unic lûc di adorâlu. Lis tribûs, te ete dai judiçs, a cjatavin tal santuari un simbul di unitât.
  • 122,8 - L’auguri plui biel e plui grant che un al pò fâ al è chel di “pâs e ben”, come che lu à capît e vivût san Francesc di Assisi.
Cjapitui: