BIBIE IN LINIE

Cjapitul 105

LIBRI I

Fedeltât dal Signôr a lis promessis fatis ai paris (104)

105 1 Laudait il Signôr, al so non clamait jutori,

contait framieç dai popui lis sôs robonis.

2 Cjantait in so onôr, laudaitlu,

pensait a font sun ducj i siei spetacui.

3 Dal so sant non gloriaitsi;

che il cûr s’indalegri di ducj chei ch’a van cirint il Signôr.

4 Cirît il Signôr e la sô potence;

cirît di un continui la sô muse.

5 Dai spetacui ch’al à fat impensaitsi,

dai siei meracui e dai judizis de sô bocje:

6 vualtris, gjernazie di Abram, so famei,

fîs di Jacop, sô preference.

7 Lui al è il Signôr, nestri Diu;

sun dute la tiere a valin i siei judizis.

8 Lui si ricuarde dal so pat par simpri,

– de peraule ch’al à dade par mil etis –

9 ch’al à fat cun Abram,

dal zurament che i à dât a Isac.

10 Jal à confermât a Jacop tant che un so ordin

e a Israel tant che une aleance eterne,

11 cuant che al à dite:

“A ti ti darai la tiere di Canaan,

come purizion di ereditât che us tocje”.

12 Cuant che lôr a jerin un troput piçul,

pôcs e forescj inta chê tiere,

13 torseons di un popul a chel altri,

di un ream a di un altri popul,

14 no i à permetût a nissun di tibiâju

e al à cjastiât ancje i rês par lôr colpe:

15 “No stait a tocjâ la mê int consacrade;

no stait a fâur dal mâl ai miei profetis!”.

16 Al à fate vignî la miserie su la tiere,

ogni sostentament di pan ur à cjonçât.

17 Al à mandât un om denant di lôr:

in cont di sclâf Josef al fo dât vie.

18 A àn strenzût i siei pîts cu lis cjadenis,

il so cuel pal fier al è passât;

19 fin che no si è colmade la sô sentence,

e no i à dade reson la peraule dal Signôr.

20 Alore il re al à mandât a dispeâlu,

il grant paron dai popui al à mandât a liberâlu.

21 Lu à alçât fint a sorestant de sô cjase,

sorintendent di dute la sô robe,

22 par che ur splanàs il so volê ai princips,

e ur insegnàs ai siei anzians la sapience.

23 In chê volte Israel in Egjit al è jentrât,

Jacop te tiere di Cam al à stralozât.

24 Ma Diu al à moltiplicât il so popul,

plui dai siei nemîs lu à fat cressi.

25 Al à mudât il lôr cûr

par ch’a vessin in asse il so popul,

par che cuintri dai siei fameis a tiessessin imbrois.

26 Al à mandât Mosè so servidôr,

Aron che lui s’al veve sielzût.

27 Al à metût in lôr lis sôs grandis peraulis,

e te tiere di Cam i siei meracui.

28 Al à mandade la gnot e si à fat scûr,

ma no àn volût pleâsi a lis sôs peraulis.

29 Al à gambiadis in sanc lis lôr aghis

al à fat che i lôr pes a murissin.

30 Dute la lôr tiere di crots e sbulignave,

dai lôr rês fintremai tes cjamaris.

31 Al à dât un ordin e a son plombadis lis moscjis,

e i moscjits par ogni dontri.

32 Impen de ploe ur à mandade la tampieste,

fûcs e saetis te lôr tiere.

33 Daspò al à fiscât fiârs e vignâi,

de lôr regjon al à slidrisâts i arbui.

34 Al à dât un ordin e i zupets si son dâts dongje,

e viers di no rivâ a contâju;

35 a àn diluviade te lôr tiere ogni sorte di jerbe;

a àn netade ogni sorte di pome inte regjon di ogni bande.

36 Podopo al à pestât i prins nassûts

in dute la lôr tiere, dutis lis primiziis de lôr vigorie.

37 Alore ju à fats saltâ fûr cjamâts di arint e di aur,

e tes lôr tribûs no ’nd jere nancje un malât.

38 L’Egjit al à tirât il flât par vie ch’a levin,

parcè che framieç di lôr terôr al regnave.

39 Al à slargjât un nûl par taponâju,

e un fûc par inluminâju gnot vie.

40 Cuant che i àn domandât, ur à fat rivâ lis cuais

e cuntun pan dal cîl ju à passûts.

41 Al à vierzût il cret e e je spissulade l’aghe,

intal desert tant che un flum e coreve.

42 Parcè che si impensà de sô peraule sante,

che je veve dade a Abram so servidôr.

43 Alore al à fat vignî fûr il so popul dut in gjonde,

i siei sielzûts framieç des scriuladis.

44 E ur à dadis a lôr lis tieris de int paiane,

a àn vudis di legjitime lis ricjecis dai popui,

45 par ch’a metessin in vore i siei ordins

e a lis sôs leçs a ubidissin.

Aleluia.

Notis:

  • 105,5 - Impensâsi, fâ memorie, contâ lis voris di Diu al è un at di cult e ancje di sintiment, une vore racomandât de Bibie.
  • 105,11 - Cheste promesse de tiere di Canaan e ven ripetude a Abram plui voltis (Gjen 15,18; 17,8; 24,7), po a Isac (Gjen 26,3-4) e a Jacop (Gjen 28,13).
  • 105,17 - La tragjedie di Josef vendût par invidie dai fradis e je viodude tant che un fat providenziâl (Gjen 45,5).
  • 105,28 - E je la none plae, contade in Es 10,20,29. Chês altris a son simpri intal Esodo e simpri in chel contest.
  • 105,43 - Cheste “gjonde dal popul” ch’al scjampe de sotanance e riclame la cjante di Mosè e dai fîs di Israel (Es 15,1-18) e chê de profetesse Marie, sûr di Mosè, insieme cul trop des feminis (Es 15,20-21).
Cjapitui: