BIBIE IN LINIE

Cjapitul 104

LIBRI I

Grandece dal Diu di Israel tes voris sflandorosis de creazion (103)

104 1 Benedìs, anime mê, il Signôr,

tu sês propit grant, Signôr, gno Diu!

Sflandôr e maiestât al è il to vistît,

2 invuluçât di lûs tant che di une manteline.

Lui al plante i cîi tant che une tende,

3 al fâs sù lis sôs stanziis parsore des aghis;

al fâs il so cjar cui nûi,

su lis alis dal vint al cjamine;

4 al fâs deventâ siei mes i aiars,

siei fameis lis flamis ch’a saetin.

5 Al à plantade la tiere su lis sôs fondis,

no tricularà par mai, par in secula.

6 Cu la sfondare tu le vevis vuluçade;

parsore des monts a restavin lis aghis.

7 Cuant che tu ur âs cridât a son scjampadis,

al sunsûr de tô rabie a àn tacât a cori tant che sfolmenadis

8 rimpinantsi su pes montagnis,

sbrissant jù pes valadis,

viers il puest che tu ur distinaris.

9 Tu ur âs metût un confin che no àn di passâlu,

par no ch’a tornin a taponâ la tiere.

10 Tu âs fat sborfâ tes concjis lis risultivis;

jenfri des monts s’instradin;

11 ur dan di bevi a dutis lis bestiis de campagne;

i onagris la lôr sêt a distudin.

12 Parsore vie a vivin i ucei dal aiar,

framieç dai ramaçs

a fasin sintî la lôr vôs.

13 Des sôs stanziis plui altis ur mande jù l’aghe a lis montagnis;

cu l’aghe des tôs cisternis si imbombe la tiere,

14 Tu fasis cressi il fen pai nemâi,

la jerbe pe servitût dai umign,

par ch’a puedin tirâ fûr de tiere la lôr spese:

15 il vin, ch’al ricree il cûr dai umign,

il vueli, ch’al lustre la lôr muse,

il pan, ch’al sostente la lôr vigorie.

16 Lis plantis dal Signôr si nudrissin,

i cedris dal Liban che lui al à plantâts.

17 Li a fasin il lôr nît i ucei

e la cicogne sui ciprès e à la sô cjase.

18 A son pai cjamoçs lis monts plui altis;

tes cretis a van a parâsi lis marmotis.

19 Par segnâ lis stagjons al à fate la lune,

e il soreli, ch’al sa l’ore di tramontâsi.

20 Tu metis il scûr par che la gnot e rivi,

cuant che dutis lis bestiis dal bosc si sparnicin.

21 A rugnin i leonuts tal cirî la lôr rafe,

il lôr sostentament a Diu i domandin.

22 Tu fasis vignî fûr il soreli e lôr a scjampin

e tai lôr canìs si cuietin;

23 alore al salte fûr l’om par lâ a vore,

par sfadiâ fin sore sere.

24 Cetantis robis che tu âs fatis, Signôr!

E dut tu âs fat cun sapience:

la tiere e je plene incolme des tôs creaturis.

25 Ve il mâr, grant e larc cence spuinde;

li dentri si strissinin bestiis di no contâlis:

nemâi piçui e grancj intune.

26 Lu passin lis nâfs, e il Leviatan,

che tu lu âs fat par mateâ cun lui.

27 Ducj a spietin de tô bande

che tu ur dedis di mangjâ cuant che al covente.

28 Tu tu ur al proviodis e lôr int gjoldin;

tu spalanchis la tô man e di ogni ben si sostentin.

29 Tu taponis la tô muse e lôr si smamissin;

tu ur gjavis la soflade e lôr a muerin,

e tal lôr pulvin a tornin.

30 Tu mandis la tô soflade e lôr a vivin,

e cussì tu fasis gnove cree la face de tiere.

31 La glorie dal Signôr ch’e duri par simpri;

che s’indalegri il Signôr par dutis lis sôs voris.

32 Lui i dà une cjalade a la tiere e chê si scjasse;

al tocje lis monts e ve ch’a fumin.

33 I cjantarai al Signôr fin ch’o varai vite,

i cjantarai al gno Diu

fintremai che i miei dîs a durin.

34 Ch’al vedi a grât la mê cjante;

tal Signôr e sarà la mê gjonde.

35 I pecjadôrs ch’a sparissin de tiere,

e i triscj che nancje un nol resti.

Benedìs, anime mê, il Signôr.

Aleluia.

Notis:

  • 104,2 - La “lûs”, i “cîi”, lis “aghis (superiôrs)”, i “nûi”, il “vint”, i “folcs”: ducj elements parsore de tiere, che a metin in lûs la inmaterealitât de divinitât.
  • 104,4 - Si pò tradusi in maniere diferente: “al dopre i aiars par fânt siei mes” o “al fâs i siei agnui (svelts come) i aiars”.
  • 104,5 - La tiere e jere viodude come un grant edifici fat sù parsore des aghis abissâls e tignude sù midiant di colonis plantadis tal font dal mâr (viôt Jp 26,7; 38,6). Pal om dal VT la stabilitât de tiere e je un riflès de stabilitât e de potence di Diu creadôr.
  • 104,13 - I antîcs a vevin la idee che parsore de volte dal cîl a fossin grandis vascjis par tignî dute l’aghe de ploe.
  • 104,15 - Vin, vueli e pan a son dut ce che i covente a un contadin de tiere di Canaan par une vite cence fastidis.
  • 104,19 - Il mont orientâl al à simpri dade plui impuartance a la lune che no al soreli; di fat a àn un mût di misurâ il timp in base a lis lunis.
  • 104,26 - Il Leviatan al jere une besteate marine mitologjiche in funzion anti-creative. Culì al è deventât cussì mugnestri che Diu lu dopre come un mateç e un bilit. A pat che il salmist nol intindi fevelâ culì dal cocodril.
  • 104,30 - No si trate dome dal spirt de vite (Gjen 2,19) ma dal Spirt di Diu (Gjen 1,2), l’unic ch’al pò puartâ intal mont un spirt di novitât; spieli de mari des novitâts, la resurezion operade dal Spirt. Di fat la liturgjie e dopre chest pas par clamâ il Spirtu Sant.
Cjapitui: