BIBIE IN LINIE

Cjapitul 11

Preambul

Diu nol à parât vie il so popul

11 1 Alore jo mi domandi: Àial forsit Diu butât di bande il so popul ? Ma vie po! Di fat ancje jo o soi un israelit, de dissendence di Abram, de tribù di Beniamin. 2 Diu nol à butât di bande il so popul , che lui al à sielzût fin dal imprin. Po no savêso ce ch’e dîs la Scriture sul cont di Elie, cuant che lui si è intrometût come intermediari di Diu cuintri dal popul di Israel?

3 Signôr, a àn copât i tiei profetis,

a àn butât jù i tiei altârs;

o soi restât dome jo e lôr a smicjin di fâmi fûr ancje me.

4 Ma ce disie la rispueste di Diu?

O ài sparagnât par me sietmil oms, chei che no àn pleât i genôi denant di Baal.

5 E cussì ancje in dì di vuê al è restât e al reste un fruçon, stabilît seont une sielte di boncûr gratuide. 6 Ma se al è in fuarce di un boncûr gratuît, nol è plui in fuarce des oparis, senò il boncûr nol è plui gratuît.

7 E alore? Ce che Israel al cîr no lu à vût; lu àn vût invezit chei ch’a son stâts sielzûts. Chei altris a son stâts indurîts, 8 come ch’al è scrit:

Diu ur à dât un spirt che ju à inçussîts,

vôi par no viodi e orelis par no sintî,

fint in dì di vuê.

9 E David al dîs:

Che la lôr taule e deventi un laç, une palisse ,

une piere d’inçopedâsi e ch’e sedi cheste la lôr pae.

10 Che si scurissin i lôr vôi fin che no viodin altri

e fâs pleâ par simpri la lôr schene .

Israel al va cjalât cun stime e rispiet

11 Alore mi domandi: Si sono inçopedâts tant di colâ par simpri? Ma vie po! Ma midiant de lôr colade la salvece e je rivade ai paians, in mût di stiçâ la lôr gjelosie. 12 Ma se la lôr colade e je une ricjece pal mont, e la lôr pierdite une ricjece pai paians, ce no sarae la lôr partecipazion complete?

13 A vualtris, paians, us dîs chest: come apuestul dai paians, o fâs onôr al gno ministeri, 14 cu la sperance di rivâ a stiçâ la gjelosie di chei ch’a son dal gno sanc e di salvânt cualchidun. 15 Di fat se la lôr esclusion e je stade riconciliazion pal mont, ce no sarae la lôr riamission, senò une resurezion dai muarts?

16 S’al è sant il pan des primiziis, al è sant ancje dut il grum de paste; e s’e je sante la lidrîs, a son sants ancje i ramaçs. 17 Se cumò cualchi ramaç al è stât cjonçât e tu, che tu jeris un ulîf salvadi, tu sês stât insedât impen di lôr, vignint cussì a supâ la linfe ch’e ven sù de lidrîs dal ulîf, 18 no sta vantâti masse sbeleant i ramaçs. Parcè che, se tu ti vantis, no tu sês tu che tu tegnis sù la lidrîs ma e je la lidrîs che ti ten sù te.

19 Sigûr che tu disarâs: i ramaçs a son stâts cjonçâts par ch’o fos insedât jo. 20 D’acuardi! Lôr a son stâts cjonçâts par colpe de lôr mancjance di fede, cu la cuâl che tu tu stâs sù in fuarce de fede. No sta montâ in supierbie, ma vîf tal timôr. 21 Di fat, se Diu nol à sparagnât i ramaçs naturâi, ti sparagnarà ancjemò mancul te.

22 Pense alore a la bontât e a la severitât di Diu: a la severitât tai confronts di chei ch’a son colâts; a la bontât tai tiei confronts, se tu ti mantegnis salt in cheste bontât. Senò tu sarâs cjonçât ancje tu. 23 Di chê altre bande ancje lôr, se no restaran te lôr incredulitât, a saran insedâts: di fat Diu al à il podê di tornâju a insedâ. 24 Se tu, in efiets, tu sês stât cjonçât di un ulîf salvadi ch’al jere seont la tô nature, e cuintri de tô nature tu sês stât insedât tune splendide plante di ulîf, cetant miôr no sarano insedâts tal lôr ulîf chei ch’a son de sô stesse nature!

La conversion di Israel e colmarà il progjet di salvece di Diu

25 No vuei, fradis, ch’o restais te ignorance a rivuart dal plan mistereôs di Diu, par no crodisi cuissà cui. L’induriment di une part di Israel al è capitât e al dure fintremai che ducj i paians no saran jentrâts adimplen. 26 In chê volte dut Israel al sarà salvât, come ch’al è scrit:

Di Sion al vignarà fûr il salvadôr,

lui al pararà fûr di Jacop la tristerie;

27 E cheste e sarà la mê aleance cun lôr,

cuant che ur pararai jù i lôr pecjâts.

28 A rivuart dal vanzeli, a son nemîs pal vuestri ben; ma par chel ch’al rivuarde la sielte, a son clamâts in gracie dai paris. 29 Parcè che dai regâi dal so boncûr e de sô clamade Diu no si pintìs mai. 30 Di fat come che par vieri o vês disubidît a Diu e cumò o vês cjatade misericordie par colpe de lôr disubidience, 31 cussì ancje lôr cumò a son deventâts disubidients in gracie de misericordie doprade cun vualtris, par che ancje lôr cumò a puedin scomençâ a cjatâ misericordie. 32 Di fat Diu nus à sierâts dentri ducj te disubidience par podê vê misericordie di ducj.

33 O profonditât de ricjece, de sapience e de cognossince di Diu! Cetant grivis di capî ch’a son i siei judizsis e cetant che si stente a cjatâ fûr lis sôs stradis!

34 Cui àial mai cognossût il pinsîr dal Signôr?

e cui i àial insegnât tant che conseîr?

35 Cui mai i àial dât alc par prin

par pratindi che lui jal torni?

36 Parcè che dut al ven di lui, al sta sù in fuarce di lui e dut al va viers di lui. A lui la glorie tai secui. Amen.

Notis:

  • 11,1 - Sal 94,14; 44,10; 1 Sam 12,22.
  • 11,3 - 1 Re 19,10. 14.
  • 11,4 - 1 Re 19,18.
  • 11,8 - Dt 29,3; Is 29,10; Mt 13,13.
  • 11,9 - Sal 69,23s.
  • 11,15 - Chei ch’a son vuê cence fede, i gjudeus, doman a puedin vêle.
  • 11,17 - Si trate dal paragon dal insedâ, ma cjapât par ledrôs: il salvadi sul mugnestri.
  • 11,26 - Is 59, 20-21; Gjer 31, 34. Che lu vedi savût par rivelazion o che lu tiri fûr de Scriture, Pauli al dîs che Israel al à sierât i vôi par che ju viergin chei altris popui, che a fasaran ingolosî a viergiju ancje Israel. Par une strade o par chê altre, Diu al vûl vê remission di ducj.
  • 11,27 - Is 27,9.
  • 11,34 - Is 40,13. 28.
Cjapitui: