BIBIE IN LINIE

Cjapitul 25

DE COLADE DI SAMARIE A LA FIN DI GJERUSALEM

Malatie dal re Acazie

25 1 Tal nono an dal so ream, tal decim mês, ai dîs dal mês Nabucodonosor, re di Babilonie, al rivà cun dut il so esercit par tacâ Gjerusalem, si campà ripet de citât e le cerclà cuntune grande trincee. 2 La citât e restà te strente fintremai al undicesim an di Sedecie. 3 Tal cuart mês, ai nûf dal mês, cuant che la fan e faseve stragjo te citât e la int no veve plui une bocjade di mangjâ, 4 a faserin un slambri tes muris de citât. Alore il re al scjampà vie pe gnot cun ducj i vuerîrs pe puarte jenfri dai doi mûrs, dongje dal zardin dal re, biel che i caldeus a cerclavin la citât, e a cjaparin la strade de Arabe.

5 Lis schiriis dai caldeus i corerin daûr al re e lu brincarin te plane di Gjeric, li che ducj i siei soldâts a jerin scjampâts lontans di lui. 6 I caldeus a gafarin il re e lu menarin a Rible dal re di Babilonie, ch’al proferì la sentence. 7 Ur fasè taiâ il sgrasaiâr ai fîs di Sedecie, sot i siei vôi; po i gjavà i vôi a Sedecie, i metè lis cjadenis e lu menà a Babilonie.

8 Tal cuint mês, ai siet dal mês, si jere tal disenuvesim an di Nabucodonosor re di Babilonie, Nabuzardan, sorestant des vuaitis, graduât dal re di Babilonie, al metè pît a Gjerusalem. 9 I dè fûc al templi dal Signôr, al palaç dal re e a dutis lis cjasis di Gjerusalem. 10 Lis schiriis dai caldeus ch’a jerin cul sorestant des vuaitis a sdrumarin lis muris torator di Gjerusalem. 11 Nabuzardan, sorestant des vuaitis, al menà vie il rest dal popul ch’al jere restât in citât, chei che si jerin butâts cul re di Babilonie e ce ch’al restave. 12 Il sorestant des vuaitis al lassà une part dai plui puars de tiere par proviodi ai vignâi e a la campagne. 13 I caldeus a pararin a tocs lis colonis di bronç dal templi dal Signôr, i çocui e il mâr di bronç ch’a jerin tal templi dal Signôr e a puartarin il bronç a Babilonie. 14 A cjolerin ancje i vâs pes cinisis, lis padielis, i curtìs, lis copis e ducj i imprescj di bronç ch’a coventavin pes funzions. 15 Il sorestant des vuaitis al puartà vie lis fugheris e i cjalderins par sborfâ, dut ce ch’al jere d’aur e dut ce ch’al jere d’arint. 16 Lis dôs colonis, il mâr unic e i basaments, che Salomon al veve fat pal templi dal Signôr, no si rivave nancje a stimâ trop ch’al pesave il bronç di dute chê robe. 17 Une colone e jere alte disevot comedons, e veve un capitel di bronç e il capitel al jere alt cinc comedons; torator dal capitel e jere une strece e plen di miluçs ingranâts, dut di bronç. Compagn pe seconde colone.

18 Il sorestant des vuaitis al cjapà presonîr Seraià, il grant predi, Zofonie, il predi in seconde, e i trê vuardeans dal soiâr.

19 De citât, al cjapà presonîrs un cjastrât, sorestant dai soldâts, cinc dai amîs dal re che ju cjatarin in citât, il scriturist dal comandant dal esercit, ch’al veve l’incariche de coscrizion, e sessante oms de tiere, ch’a forin cjatâts in citât. 20 Nabuzardan, sorestant des vuaitis, ju cjapà e ju menà dal re di Babilonie, a Rible, 21 e il re di Babilonie ju fasè copâ a Rible, te tiere di Amat. E cussì Gjude al fo depuartât lontan de sô tiere.

Godolie, governadôr di Gjude

22 Pe int ch’e jere restade te tiere di Gjude, che le veve lassade Nabucodonosor, re di Babilonie, lui ur metè sorestant Godolie fi di Achilam fi di Safan. 23 Ducj i graduâts dal esercit e i lôr oms a sintirin la gnove che il re di Babilonie al veve metût governadôr Godolie e a lerin di lui a Mizpà: Ismael fi di Netanie, Joanan fi di Kareac, Seraià fi di Tancumet, il netofatit, Jaazanie, il maakatit, lôr e i lôr oms. 24 Godolie ur fasè un zurament a lôr e ai lôr oms e ur disè: “No stait a vê nissune pôre de part dai caldeus; restait te tiere, stait sotponûts al re di Babilonie e si cjatarês ben”.

25 Ma, tal setim mês, Ismael fi di Netanie fi di Elisame, ch’al jere di rasse di rês, e dîs oms cun lui, a maçarin Godolie e ancje ducj i gjudeus e i caldeus ch’a jerin cun lui a Mizpà. 26 Alore dute la int, dal plui piçul al plui grant, e i sorestants des schiriis si cjaparin sù e a scjamparin in Egjit, parcè che a vevin il terôr dai caldeus.

Liberazion dal re Joiakin

27 Tal trentesietesim an de depuartazion di Joiakin, re di Gjude, tal dodicesim mês, ai vincjesiet dal mês, Evil-Merodac, re di Babilonie, tal an ch’al screà la sô incariche, i fasè gracie a Joiakin, re di Gjude, e lu tirà fûr di preson. 28 I fevelà cun biel trat e i dè un puest plui alt che no ducj chei altris rês ch’a jerin cun lui a Babilonie. 29 Joiakin al butà di bande la sô munture di presonîr e al mangjà simpri a la taule dal re par dute la sô vite. 30 Il so sostentament i fo garantît dal re dì par dì, par dute la sô vite.

Notis:

  • 25,1 - O sin a la fin di dicembar al 589. Il cjapitul al è metût dentri tal libri di Gjeremie (c. 52). La fin dal ream di Gjude e je cuistion di pôc.
  • 25,4 - La int e scjampe soredut te Arabe, ven a stâi te valade dal Gjordan. La grande fan e je contade tes Lamentazions (2,12.20; 4,10).
  • 25,6 - Il re al è cjapât come un vassal traditôr e ribel. I documents e l’archeologjie a confermin chestis costumancis barbaris.
  • 25,8-10 - Ancjemò in dì di vuê i ebreus a ricuardin cheste distruzion, ai nûf dal mês di Ab, cuntun dizun.
  • 25,13 - Ducj i popui, comprendûts i romans, a fiscavin i templis e a puartavin vie dut.
  • 25,18 - I babilonês a fasin il procès a di chei che lôr a ritegnin plui responsabii. Cinc di lôr a son predis.
  • 25,27 - Evil-Merodac al è montât su la sente reâl dal 561 e un dai prins ats e je la liberazion dal re di Gjude. Cun chest segnâl di sperance si siere il libri dai Rês. De dissendence di Joiakin al nas il Messie (Mt 1,11s).
Cjapitui: