BIBIE IN LINIE

Cjapitul 21

DE COLADE DI SAMARIE A LA FIN DI GJERUSALEM

Ream di Manasse (699-643/642)

21 1 Manasse al veve dodis agns cuant che al montà sù e al regnà cincuantecinc agns a Gjerusalem; sô mari e veve non Chefzibe. 2 Al fasè robis che no i plasin al Signôr, lant daûr des porcariis dai forescj, che il Signôr ju veve fruçâts denant dai israelits. 3 Al tornà a meti in pîts i altârs sui çucs, che ju veve sdrumâts Ezechie, so pari; i fasè altârs a Baal e al metè adun ancje un pâl sacri, precîs ch’al veve fat Acab, re di Israel; si butà in genoglon denant di dutis lis schiriis dal cîl e lis adorà. 4 Al fasè altârs ancje tal templi dal Signôr, che il Signôr al veve dit in merit: “O metarai il gno non a Gjerusalem”. 5 Al fasè altârs par dutis lis schiriis dal cîl tai doi curtîi dal templi dal Signôr. 6 Al fasè ancje passâ so fi traviers dal fûc. Al praticà striaments e strolegaçs; al lozà magos e induvinins; al fasè un disordin di robatis che il Signôr nol pò sopuartâlis, fasintlu inrabiâ al ultin fin. 7 Al plaçà l’idul di Asere, che lu veve fat fâ lui, tal templi, juste là ch’al veve dit il Signôr a David e a so fi Salomon: “In chest templi e in Gjerusalem, la citât ch’o ài sielzude di dutis lis tribûs di Israel, o metarai il gno non par simpri. 8 No fasarai plui lâ indenant a torseon i pas dai israelits, lontan de tiere che ur ài dât ai lôr vons, a pat ch’a stedin atents di meti in vore dut ce che ur ài ordenât, seont dute la leç che ur à imponût il gno famei Mosè”. 9 Ma lôr no ubidirin gran e Manasse ju menà fûr di troi al pont che a faserin plui porcariis lôr che no ducj i popui che il Signôr al veve fiscâts denant dai israelits.

10 Alore, il Signôr, midiant dai siei fameis, i profetis, al fevelà cussì: 11 “Za che Manasse, re di Gjude, al à fatis dutis chestis robatis e al à fat plui mâl lui che no dut ce ch’a vevin cumbinât prime di lui i amoreus e al à strissinât ancje Gjude a pecjâ cui siei dius, 12 il Signôr, Diu di Israel, al dîs cussì: Viôt ch’o fasarai plombâ su Gjerusalem e su Gjude une disgracie tâl che ur sivilaran lis dôs orelis a ducj chei ch’a vignaran a savêlu. 13 O passarai parsore di Gjerusalem il stes cuardin di Samarie, il stes nivel de cjase di Acab; o netarai Gjerusalem come che si nete un plat, che si voltilu di chê altre bande dopo di vêlu netât. 14 O butarai in bande ce ch’al reste de mê ereditât, ju metarai tes mans dai lôr nemîs, che si butaran sore di lôr par gafâju e rafâju, 15 parcè che a àn fat ce che mi displâs e a àn stiçade la mê rabie de dì che i lôr vons a son saltâts fûr dal Egjit fintremai cumò”.

16 Manasse al spandè ancje sanc nocent e tant ch’al inondà Gjerusalem di un cjanton a chel altri, in plui dai pecjâts che i veve fat fâ a Gjude compuartantsi mâl tai confronts dal Signôr.

17 Il rest de storie di Manasse e dut ce ch’al à fat, i pecjâts ch’al à cometûts, no isal scrit tal libri dai Anâi dai rês di Gjude? 18 Manasse si indurmidì vie cui siei vons e lu soterarin tal zardin dal so palaç, tal zardin di Uze. Intal so puest al regnà so fi Amon.

Ream di Amon (643/642-641/640)

19 Amon al veve vincjedoi agns cuant che al montà sù e al regnà doi agns a Gjerusalem; sô mari e veve non Mesulemet, fie di Caruz, e jere di Jotbe. 20 Al fasè robis che i displasin al Signôr, compagn di so pari Manasse. 21 Al lè daûr di so pari in dut, al adorà i dius ch’al veve adorât chel altri e si ingenoglà denant di lôr. 22 Al bandonà il Signôr, Diu dai siei vons, e nol cjaminà pe strade dal Signôr.

23 I fameis di Amon a complotarin cuintri di lui e a coparin il re tal so palaç. 24 La int però e maçà chei ch’a vevin complotât cuintri dal re Amon e e proclamà re, tal so puest, so fi Gjosie.

25 Il rest de storie di Amon e dut ce ch’al à fat, no isal scrit tal libri dai Anâi dai rês di Gjude? 26 Lu meterin tal tombâl di so pari, tal zardin di Uze, e al regnà intal so puest so fi Gjosie.

Notis:

  • 21,1 - Manasse al à regnât plui che no ducj i rês de dinastie di David. Pò stâi però ch’al vedi tacât par cont so une vore dopo dai 12 agns.
  • 21,7 - In onôr di Asere si implantave un pâl.
  • 21,14 - Dopo de distruzion dal Ream dal nord, a son i gjudeus il rest (Is 4,3) e la ereditât dal popul sielzût dal Signôr.
  • 21,18 - Al è dificil che chest Uze al puedi jessi il re Ozie (Azarie). Salacor al jere un proprietari, paron di un zardin tacât de necropoli reâl.
  • 21,23 - La fin dal re e je compagne di chê di Joas (12,21s) e di Amazie (14,19), dome che il svindic al ven fat di dut il popul, soredut de campagne, e no dal fi.
Cjapitui: