BIBIE IN LINIE

Cjapitul 18

DE COLADE DI SAMARIE A LA FIN DI GJERUSALEM

Ream di Ezechie (728/727-699)

18 1 Tal tierç an di Osee, fi di Ele, re di Israel, al deventà re di Gjude Ezechie, fi di Acaz. 2 Al veve vincjecinc agns cuant che al montà sù e al regnà par vincjenûf agns a Gjerusalem; sô mari e veve non Abi, fie di Zacarie. 3 Al fasè ce che i plâs al Signôr lant daûrji in dut a so von David. 4 Al è lui ch’al svinidrì i çucs, al butà jù i colonei, al cjonçà pâi sacris e al parà in sflichignis il madrac di bronç che Mosè al veve fat. Fintremai in chê volte, in efiets, i israelits i ufrivin sacrificis e i disevin Necustan. 5 Dute la sô fede le metè tal Signôr Diu di Israel. Dopo di lui no ’nd è stât un ch’al sedi rivât a stâi a pâr e nancje prin di lui. 6 Al restà salt cul Signôr, cence mai slontanâsi di lui, e al rispietà i comants che il Signôr i veve ordenât a Mosè. 7 Ancje il Signôr al fo simpri cun lui in dutis lis sôs voris. Si rivoltà cuintri dal re de Assirie e no i stè plui sotponût. 8 Al è lui ch’al batè i filisteus fint a Gaze, fiscant la lôr tiere, des toratis di vuaite finamai a lis citâts rinfuarçadis.

Colade di Samarie

9 Tal cuart an di Ezechie, ch’al sarès stât il setim an di Osee fi di Ele, re di Israel, Salmanassar, re de Assirie, al tacà Samarie e i dè la strente. 10 Le cjaparin sul scjadê dai trê agns. Al sucedè tal sest an di Ezechie, vadì tal nono an di Osee, re di Israel, ch’e colà Samarie. 11 Il re de Assirie al menà presonîrs i israelits in Assirie e ju ingrumà a Chelac, flum di Gozan, e tes citâts de Medie. 12 E dut parcè che no vevin volût lâ daûr de peraule dal Signôr lôr Diu e a vevin tradît il so pat, dut ce che ur veve ordenât Mosè, il famei dal Signôr. No vevin ni scoltât ni tant mancul metût in vore.

L’invasion di Senacherib

13 Tal cutuardicesim an dal re Ezechie, Senacherib, re de Assirie, al tacà dutis lis citâts rinfuarçadis di Gjude e lis cjapà. 14 Alore Ezechie, re di Gjude, i mandà chest mes al re de Assirie a Lachis: “O ài sbalgjât! Slontane di me i tiei colps! O acetarai dut ce che tu mi imponarâs”. Il re de Assirie al pratindè di Ezechie, re di Gjude, tresinte talents d’arint e trente talents d’aur, 15 e Ezechie i consegnà ducj i bêçs ch’a jerin tal templi dal Signôr e tai tesaurs dal palaç reâl. 16 Al è in chê volte che Ezechie al tirà vie il riviestiment dai saltei e des antis dal santuari dal Signôr, che lui, re di Gjude, al veve riviestût di metal, e i consegnà dut al re de Assirie.

17 Di Lachis, il re de Assirie al mandà dal re Ezechie a Gjerusalem il grant copîr cuntune schirie une vore furnide. Al lè sù a Gjerusalem e, rivât si postà dongje dal canâl de vascje adalt, ch’e je su la strade dal cjamp dal Lavadôr.

18 Al clamà il re. Il sorestant dal palaç Eliakim, fi di Chelkie, il scriturist Sebne e il cursôr Joac, fi di Asaf, i lerin incuintri. 19 Il grant copîr ur disè: “Disêt a Ezechie: Il grant re, il re de Assirie, al dîs cussì: Ce fiducie ise chê che tu ti pois? 20 O crodistu che peraulis cence costrut a puedin passâ par un consei valit e fondât di tacâ un’altre vuere? Sun ce ti poistu par metiti cuintri di me? 21 Tu tu fasis fidament sul jutori ch’e pò dâti une cjanusse crevade, l’Egjit, ch’e fore la man di chel che si poe intor. Cussì al è il faraon, re dal Egjit, par ducj chei ch’a stan fidâts sun lui. 22 Salacor mi disarês: Nô si fidìn sul Signôr nestri Diu; ma no isal lui chel che Ezechie i à sdrumât i çucs e i altârs disint a la int di Gjude e di Gjerusalem: O vês di ingenoglâsi dome denant di chest altâr a Gjerusalem? 23 Poben, fâs une scomesse cul gno paron, il re de Assirie: jo ti darai doimil cjavai se tu sês bon di cjatâ fûr i cjavalîrs in stât di montâju! 24 Cemût rivaressistu a fâ cessâ ancje l’ultin dai fameis dal gno paron? Tu tu ti sês fidât dal Egjit par vê cjars e cjavalîrs. 25 Cence dî che jo no soi vignût sù a fiscâ dute la tiere cuintri dal volê dal Signôr. Al è il Signôr che mi à dit: Va sù cuintri di cheste tiere e fìschile di fonde fûr!”.

26 Eliakim, Sebne e Joac i diserin al grant copîr: “Par plasê, feveliur ai tiei fameis par aramaic che lu capìn, e no sta fevelânus par ebraic cun ducj chescj oms su lis muris ch’a scoltin”. 27 Ma il grant copîr ur rispuindè: “Il gno paron mi àial mandât di te o dal to paron a dîus chestis robis, o pluitost pai oms sentâts su lis muris e condanâts a mangjâ la lôr porcarie e a bevi la lôr urine insieme cun vualtris?”. 28 Alore il grant copîr al jevà in pîts, al berlà ad alte vôs par ebraic chestis peraulis: “Scoltait la peraule dal grant re, il re de Assirie. 29 Il re al dîs cussì: Ezechie nol à di imbroiâus, parcè che nol rivarà adore di gjavâus des mês mans. 30 Ezechie nol à di sburtâus a stâ fidâts tal Signôr disint: Siguramentri il Signôr nus deliberarà, cheste citât no colarà par mai tes mans dal re de Assirie. 31 No stait a lâ daûr di Ezechie, parcè che il re de Assirie al dîs cussì: Fasêt la pâs cun me; rindêtsi e ognidun di vualtris al podarà mangjâ il prodot dal so vignâl e dal so fiâr, ognidun al bevarà l’aghe dal so poç, 32 fintremai che no vignarai jo par menâus tune tiere edentiche de vuestre, une tiere di forment e di most, une tiere di pan e di vignâi, une tiere di vueli e di mîl, di mût che o podês vivi e no murî. No stait a lâ daûr di Ezechie, che lui si aprofite di vualtris disint: il Signôr nus deliberarà! 33 Di cuant in ca i dius di chei altris popui àno deliberât ognidun la sô tiere des mans dal re de Assirie? 34 Là sono i dius di Amat e di Arpad; là sono i dius di Sefarvaim, di Ene e di Ive; là sono i dius de tiere di Samarie? Àno rivât adore di gjavâ fûr la Samarie de mê man? 35 In ducj i dius des tieris, cuâi àno deliberât la lôr tiere des mês mans, par che il Signôr al deliberi Gjerusalem?”.

36 Chei altris a sterin cidins e no i rispuinderin peraule, che chel al jere l’ordin dal re: “No vês di rispuindiur nancje une peraule!”.

37 Il sorestant dal palaç Eliakim, fi di Chelkie, il scriturist Sebne e il cursôr Joac, fi di Asaf, si presentarin di Ezechie cui vistîts sbregâts e i contarin ce ch’al veve dit il grant copîr.

Notis:

  • 18,1 - La cronologjie no je sigure.
  • 18,4 - Cun cheste centralizazion dal cult e cu la lote cuintri de idolatrie, Ezechie al vierç la strade a la grande riforme deuteronomistiche di Gjosie (c. 23). Necustan: il non al riclame la idee di sarpint e di bronç. Si trate di un cult superstiziôs e idolatric (Sap 15,19) che nol à nissune colegance cul sarpint di bronç dal desert (Nm 21,8s).
  • 18,13 - Senacherib, fi e sucessôr di Sargon, al à fate cheste campagne de Palestine dal 701.
  • 18,17 - Seont la version greche. Il TM al à: “…il tartan, il sorestant dai cjastrâts e il grant copîr”. Il tartan, tiermin militâr assirian (Is 20,1) al podarès corispuindi a “gjeneralissim”. Il “grant copîr” al jere un dai prins graduâts dal ream.
  • 18,21 - Chescj tentatîfs di aleance cul Egjit a son stâts condanâts di Isaie cun grande viamence. E di fat il judizi dal grant copîr sul Egjit al è edentic di chel dal profete (31,1-3).
  • 18,26 - Il prin câs di “vuere psicologjiche”. L’aramaic al scomence a deventâ la lenghe diplomatiche dal Orient di mieç. Plui in ca al deventarà la lenghe fevelade dal popul de Palestine. Te ete di Isaie la int e capive dome il gjudaic, vadì l’ebraic fevelât a Gjerusalem.
  • 18,34 - Chestis citâts a jerin stadis cjapadis dai predecessôrs di Senacherib.
Cjapitui: