BIBIE IN LINIE

Cjapitul 19

la SAPIENCE e i siei conseis

Preambul

19 1 Al vâl plui un puar che si compuarte cun onestât

che no un om dai lavris inturtiçâts, ancje se siôr.

2 Cence la sience nancje l’impegn nol è bon

e chel ch’al à masse presse al va fûr di strade.

3 La matetât dal om e ruvine la sô strade;

il so cûr si stice cuintri dal Signôr.

4 La ricjece e moltipliche i amîs,

ma il biât al è implantât dal so compagn.

5 Un testemoni fals nol restarà cence condane;

chel ch’al dîs bausiis no le scapolarà.

6 Tanc’ a slìssin la muse dal potent;

ognun al cîr di fâsi amî di chel ch’al pò.

7 Duc’ i fradis dal puar lu àn in asse;

ancjemò miôr i amîs si slontànin di lui.

Al cîr di baratâ peraule, ma lôr no son.

8 Chel ch’al à cûr al è amî di sè stes;

chel ch’al ten cont dal sintiment al cjatarà furtune.

9 Un testemoni fals nol restarà cence condane;

chel ch’al dîs falsetâts al fasarà une brute fin.

10 No j sta che un stupit al vivi di siôr;

ancjemò mancul che un sotan ur comandi ai sorestançs.

11 Il sintiment di un om lu frene in te sô rabie;

il so onôr al è di passâj sore a la colpe.

12 Tanche la rugnade dal leon e je la rabie dal re;

ma come la rosade su la jerbe la sô gracie.

13 Un fi matucel al è une disgracie par so pari,

tanche il gotâ seguitîf une femine cavilose.

14 La cjase e la ricjece si lis eredite dai vons;

ma une femine di sintiment al è un regâl dal Signôr.

15 La pegritât e fâs vignî la pendolarie

e un om che nol fâs un colp al patissarà la fan.

16 Chel ch’al met in vore il comandament

al vuarde la sô vite,

ma chel ch’al spresee la peraule al murarà.

17 Chel ch’al à dûl dal biât j impreste al Signôr;

j darà il so salari.

18 Coreç to fi fin ch’and’è sperance;

ma no sta scjaldâti tant di copâlu.

19 Chel ch’al è grant te rabie al à di vê il so cjastic;

se tu lu sparagnis, tu j e reongis ancjemò.

20 Scolte il consei e acete la cridade,

par che tu puedis rivâ a jessi savi.

21 Tal cûr dal om and’è tanc’ progjez;

ma il plan dal Signôr al va in puart.

22 Ce che si brame dal om al è il boncûr;

e un puar al vâl plui che no un bausâr.

23 Il timôr dal Signôr al mene a la vite;

l’om si sacie e il mâl no lu tocje.

24 Il poltron al bute la man tal plat

ma nol rive a puartâle a la bocje.

25 Petij al stupidat e il malmadûr si comede;

se tu coregis il savi, al capìs la lezion.

26 Chel ch’al maltrate so pari e al pare fûr sô mari

al è un fi vergognôs e trist.

27 Cesse, fi gno, di scoltâ ce che ti insègnin,

se tu ûs slontanâti des peraulis de sapience.

28 Un testemoni fals nol bassile de justissie;

la bocje dai trisc’ e pare jù inicuitât.

29 Pai storlocs i cjastics a son pronts,

come lis pachis pe schene dai basoâi.

Notis:

  • 19,1 - A tòrnin fûr lis riflessions sul teme de puaretât e de ricjece, dai fîs e de femine, dal sintiment e de stupiditât e, par ledrôs, sui vissis de falsetât, de ire, de voe di fâ nuje.
  • 19,4 - Cheste veretât mareose e à une conferme tremende in tal libri di Jop (Jp 1-2), oltri che in te sperience di ognun di nô.
  • 19,10 - Spieli di une societât ferme, “classiste”: il stupit nol à di pratindi di deventâ siôr e il sotan al à di restâ sotan.
  • 19,17 - Un teme che al ven fûr dispès in tai tesc’ sapienziâi e ch’al prepare la grande leç dal GT sul amôr pal prossim, soredut pai ultims e pai plui piçui (Mt 25,40).
  • 19,27 - Il significât nol è tant clâr, ancje parcè che  si cjate grande diference in tes traduzions. La Volgade e tradûs: No sta cessâ, fi gno, di scoltâ ce che ti insègnin, e no sta butâ di bande lis peraulis de sience.
Cjapitui: