BIBIE IN LINIE

Cjapitul 32

ORDINS DAL SIGNÔR TAL SINAI

Spartizion de Transgjordanie

32 1 I fîs di Ruben e i fîs di Gad a vevin une vore di nemâi. Cuant che a vioderin che la tiere di Jazer e la tiere di Galaad a jerin lûcs di besteam, 2 i fîs di Gad e i fîs di Ruben a vignirin e i diserin a Mosè, al predi Eleazar e ai sorestants de comunitât: 3 “Atarot, Dibon, Jazer, Nimre, Chesbon, Eleale, Sebam, Nebo e Beon, 4 tieris che il Signôr lis à fruçadis denant de comunitât di Israel, a son tieris par nemâi e i tiei fameis a àn un grum di besteam”. 5 A diserin: “Se tu nus âs a grât, che ur sedi dade ai tiei fameis la paronance di cheste tiere; no sta fânus passâ il Gjordan”.

6 Ma Mosè ur rispuindè ai fîs di Gad e ai fîs di Ruben: “I vuestris fradis a varessin di lâ in vuere e vualtris o varessis di restâ culì? 7 Parcè volêso discjoli i fîs di Israel de voe di passâ te tiere che il Signôr ur à dade? 8 La stesse robe le àn fate i vuestris vons, cuant che ju ài mandâts di Kades-Barnee a splorâ la tiere. 9 A son lâts sù fin te valade di Escol e, dopo di vê splorade la tiere, a àn discjolt i fîs di Israel de voe di jentrâ te tiere che il Signôr ur veve dade. 10 Cussì in chê dì la rabie dal Signôr si infogà e al zurà: 11 I oms che a son saltâts fûr dal Egjit, dai vincj agns in sù, no viodaran gran la tiere che ur ài imprometude cun tant di zurament a Abram, a Isac e a Jacop, parcè che no son stâts fedêi cun me; 12 dome Caleb, fi di Jefune, il kenizit, e Gjosuè, fi di Nun, che son lâts daûrji al Signôr cun fedeltât. 13 La rabie dal Signôr si infogà duncje cuintri di Israel; lu fasè torseonâ tal desert par corant’agns, fintremai che no fo sparide dute la gjenerazion ch’e veve fat il mâl denant dal Signôr. 14 E ve che cumò o saltais fûr vualtris impen dai vuestris vons, razate di oms pecjadôrs, par reongi ancjemò di plui la fote dal Signôr cuintri di Israel. 15 Parcè che, se no volês plui lâi daûrji, il Signôr lu lassarà ancjemò tal desert e o fasarês murî dut chest popul”.

16 Alore lôr si sdongjarin e i diserin: “O fasarìn culì sierais pai nestris nemâi e citâts pai nestris fruts; 17 però o sarìn simpri pronts e armâts par marçâ denant dai fîs di Israel fintremai che no ju varìn menâts te tiere distinade par lôr. Par intant i nestris fruts a restaran tes citâts rinfuarçadis, par pôre de int di cheste tiere. 18 No tornarìn tes nestris cjasis fintremai che ogni israelit nol varà cjapât paronance de sô ereditât. 19 No varìn nuie in comunion cun lôr di là dal Gjordan e plui indenant, parcè che la nestre ereditât nus à tocjade di cheste bande dal Gjordan, a soreli jevât”.

20 Alore Mosè ur disè: “Se o fasês cussì, se si armais par lâ a combati denant dal Signôr, 21 se ogni armât fra di vualtris al passarà il Gjordan denant dal Signôr fin che nol varà fat cori i siei nemîs denant di sè, 22 se no tornarês fin che la tiere no sarà sotometude denant dal Signôr, o sarês nocents denant dal Signôr e denant di Israel e cheste tiere e sarà la vuestre ereditât presince dal Signôr. 23 Ma se no fasarês cussì, o pecjarês cuintri dal Signôr; e tignît a ments che il vuestri pecjât us brincarà. 24 Fasêtsi sù citâts pai vuestris fruts e sierais pai vuestris nemâi, ma fasêt ce che la vuestre bocje e à imprometût”.

25 I fîs di Gad e i fîs di Ruben i diserin a Mosè: “I tiei fameis a fasaran ce che il gno paron al ordene. 26 I nestris fruts, lis nestris feminis, lis nestris pioris e dut il nestri besteam a restaran culì tes citâts di Galaad; 27 ma i tiei fameis, ducj armâts pe vuere, a laran a combati denant dal Signôr, come che al distine il gno paron”.

28 Alore Mosè al dè ordin par lôr al predi Eleazar, a Gjosuè fi di Nun e ai sorestants des fameis des tribûs dai fîs di Israel. 29 Mosè ur disè: “Se i fîs di Gad e i fîs di Ruben a passaran cun vualtris il Gjordan, ducj armâts par combati denant dal Signôr, e se la tiere e sarà sotometude denant di vualtris, ur darês in ereditât la tiere di Galaad. 30 Se invezit no passaran armâts cun vualtris, a varan la lôr ereditât framieç di vualtris te tiere di Canaan”. 31 I fîs di Gad e i fîs di Ruben i rispuinderin: “O fasarìn come che il Signôr al à ordenât ai tiei fameis. 32 O passarìn armâts denant dal Signôr te tiere di Canaan, ma la paronance de nestre ereditât ch’e resti par nô di ca dal Gjordan”.

33 Alore Mosè ur dè ai fîs di Gad e ai fîs di Ruben e a miege tribù di Manasse, fi di Josef, il ream di Sicom, re dai amoreus, e il ream di Og, re di Basan: la tiere cu lis sôs citâts che a jerin dentri dai siei confins, lis citâts de tiere che si slargjave dulintor. 34 I fîs di Gad a tornarin a fâ sù Dibon, Atarot, Aroer, 35 Aterot-Sofan, Jazer, Jogbee, 36 Bet-Nimre e Bet-Aran, citâts rinfuarçadis, e a faserin sierais pai lôr nemâi. 37 I fîs di Ruben a tornarin a fâ sù Chesbon, Eleale, Kiriataim, 38 Nebo e Baal-Meon, che ur gambiarin non, e Sibne e ur derin il non a lis citâts che a vevin tornât a fâ sù. 39 I fîs di Machir, fi di Manasse, a lerin te tiere di Galaad, le cjaparin e a pararin vie i amoreus che a jerin a stâ aventi. 40 Mosè alore i dè Galaad a Machir, fi di Manasse, che si sistemà ventilà. 41 Ancje Jair, fi di Manasse, al lè e al cjapà Kenat cui siei contors e le clamà Nobac.

Notis:

  • 32,1 - Ruben al jere fi di Jacop de bande di Lie (Gjen 29,32) e Gad al jere fi de bande de sierve di Lie, Zilpe (Gjen 30,11). Vint une vore di nemâi, ur ven dade une tiere plui adate al passon. La tiere di Galaad no à simpri chê stesse estension inte Bibie. Cualchi volte e pò volê dî dute la Transgjordanie (Gs 22,9; 2 Re 10,33); cualchi volte invezit dome la part plui di mont. O ancje miege Transgjordanie.
  • 32,6 - Mosè al è preocupât che il popul al resti compat, par podê dâsi une man un cul altri.
Cjapitui: