BIBIE IN LINIE

Cjapitul 27

ORDINS DAL SIGNÔR TAL SINAI

Ereditât des feminis

27 1 Lis fiis di Zelofcad, fi di Efer, fi di Galaad, fi di Machir, fi di Manasse, des gjernaziis di Manasse, fi di Josef, che a vevin non Macle, Noe, Ogle, milche e Tirze, 2 si faserin indenant e si presentarin denant di Mosè, denant dal predi Eleazar, denant dai sorestants e di dute la comunitât te jentrade de tende de cunvigne e a diserin: 3 “Nestri pari al è muart tal desert. Lui nol jere framieç di chei che si derin dongje cuintri dal Signôr, nol jere de int di Core, ma al è muart par colpe dal so pecjât, cence vê fîs. 4 Parcè mo il non di nestri pari varessial di sparî de nestre gjernazie par vie che nol à vût fîs? Danus un toc framieç dai fradis di nestri pari”. 5 Mosè al puartà la lôr cuistion denant dal Signôr. 6 Il Signôr i fevelà a Mosè e i disè; 7 “Lis fiis di Zelofcad a resonin pulît. Tu ur darâs in ereditât un toc framieç dai fradis di lôr pari e tu ur passarâs a lôr la part di lôr pari. 8 Tu ur fevelarâs ai fîs di Israel e tu ur disarâs: Cuant che un om al murarà cence lassâ fîs, i fasarês passâ la sô ereditât a la fie. 9 Se nol à nancje une fie, ur darês la sô ereditât ai siei fradis. 10 Se nol à nancje fradis, ur darês la sô ereditât ai fradis di so pari. 11 Se no ’nd è nancje fradis di so pari, i darês la sô ereditât al parint plui stret de sô famee e chel al deventarà paron de robe. Cheste e sarà une regule di leç pai fîs di Israel, come che il Signôr i à ordenât a Mosè”.

Sielte di Gjosuè a sorestant de comunitât

12 Il Signôr i fevelà a Mosè e i disè: “Va sù sun cheste mont dai abarim e cjale la tiere che jo ur doi ai fîs di Israel. 13 Cuant che tu le varâs viodude, ancje tu tu ti darâs dongje cui tiei vons, come che al fo dât dongje to fradi Aron, 14 parcè che o vês disubidît al ordin che us vevi dât tal desert di Sin, cuant che la comunitât si è rivoltade e vualtris no vês pandude la mê santitât denant dai lôr vôi, a rivuart di chês aghis”. A son lis aghis di Meribe di Kades, tal desert di Sin. 15 Mosè i disè al Signôr: 16 “Il Signôr, Diu dai spirts di ogni cjar, che al meti parsore de comunitât un om 17 che al ledi denant di lôr tal jessî e tal tornâ, che ju fasi jessî e che ju fasi tornâ, di mût che la comunitât dal Signôr no sedi un trop cence pastôr”. 18 Il Signôr i fevelà a Mosè e i disè: “Cjoliti Gjosuè, fi di Nun, un om che al à il spirt; met la tô man parsore di lui 19 e menilu denant dal predi Eleazar e denant di dute la comunitât. Li tu i darâs i tiei ordins presince di lôr 20 e tu lu clamarâs a part de tô autoritât, par che la comunitât dai fîs di Israel lu scolti. 21 Lui si presenterà denant dal predi Eleazar, che al domandarà par lui il judizi dai Urim denant dal Signôr. Lui e ducj i fîs di Israel cun lui e dute la comunitât a jessaran cul ordin di Eleazar e cul so ordin a tornaran dentri”. 22 Mosè al fasè come che il Signôr i veve ordenât; al cjolè Gjosuè e lu presentà denant dal predi Eleazar e denant di dute la comunitât; 23 al metè lis mans parsore di lui e i dè i siei ordins, come che il Signôr al veve comandât midiant di Mosè.

Notis:

  • 27,8 - Si stabilìs il dirit di ereditât seont cheste graduatorie rivuart al muart: prime i fîs, po lis fiis, po i fradis, po i barbis de bande dal pari e po i parincj plui prossims.
  • 27,12 - La sielte di Gjosuè a sorestant dal so popul de part di Diu tal puest di Mosè e di Aron e tornarà fûr in Dt 31,1-8.
  • 27,16 - Diu dai spirts di ogni cjar. Une espression di cheste fate si cjatile in 16,22 ch’e riclame Gjen 2,7 e Sal 104,29-30. Il Signôr nol è dome Diu dal popul ma di dut ce che al è, soredut di ce che al è vîf, sint la vite il spieli plui stralusint de sô presince.
  • 27,17 - “Jessî e jentrâ”: espression tipiche de autoritât e dal guviêr, seont il paragon dal pastôr che al fâs jentrâ e jessî lis pioris.
Cjapitui: