BIBIE IN LINIE

Cjapitul 20

DI KADES A MOAB

L’aghe di Meribe

20 1 La comunitât dai fîs di Israel e rivà tal desert di Sin il prin mês e il popul si fermà a Kades. Li e murì e e fo soterade Marie. 2 Pe comunitât no ’nd jere aghe. Alore si derin dongje ducj cuintri di Mosè e di Aron. 3 Il popul al cavilà cun Mosè disint: “Magari che o fossin muarts cuant che a son muarts i nestris fradis denant dal Signôr! 4 Parcè vêso menade la comunitât dal Signôr in chest desert par fânus murî nô e i nestris nemâi? 5 E parcè nus vêso fats saltâ fûr dal Egjit par menânus ta chest puest che no si pò vivi? Nol è un lûc che si puedi semenâ, no ’nd è fîcs, no ’nd è vignâi ni miluçs ingranâts e no ’nd è aghe di bevi”.

6 Alore Mosè e Aron si slontanarin de comunitât par lâ te jentrade de tende de cunvigne; si butarin cu la muse par tiere e la glorie dal Signôr ur comparì. 7 Il Signôr i disè a Mosè: 8 “Cjol il baston tu e to fradi; clamait a semblee la comunitât e presince di lôr fevelait a di chê crete e jê e fasarà spissulâ l’aghe; tu fasarâs spissulâ par lôr l’aghe de crete e tu ur e darâs di bevi a la comunitât e ai lôr nemâi”.

9 Alore Mosè al cjolè il baston che al jere denant dal Signôr, come che i veve ordenât il Signôr. 10 Mosè e Aron a clamarin a semblee la comunitât denant de crete e Mosè ur disè: “Scoltait, cjaviestris: si puedial fâ spissulâ par vualtris aghe di cheste crete?”. 11 Mosè al alçà la man, al batè la crete cul baston dôs voltis e a spissulà fûr une vore di aghe; int beverin la comunitât e ducj i nemâi.

12 Ma il Signôr i disè a Mosè e a Aron: “Za che no vês vude fede in me par dâi glorie al gno non sant denant dai fîs di Israel, vualtris no menarês cheste comunitât te tiere che jo i doi”. 13 Chestis a son lis aghis di Meribe, là che i fîs di Israel a barufarin cul Signôr e là che lui al palesà la sô santitât framieç di lôr.

Edom no ur dà il passaç

14 Mosè di Kades al mandà mes al re di Edom par dîi: “To fradi Israel al dîs cussì: Tu sâs dutis lis conseguencis che o vin vudis. 15 I nestris vons a son lâts jù in Egjit e nô o vin stât in Egjit par tant timp e i egjizians nus àn fatis malegraciis a nô e ai nestris vons. 16 O vin berlât viers dal Signôr e lui al à scoltade la nestre vôs e al à mandât un agnul e nus à fats saltâ fûr dal Egjit. Cumò o sin a Kades, citât propit confinant cun te. 17 Lassinus passâ pe tô tiere; no passarìn ni pai cjamps ni pai vignâi e no bevarìn l’aghe dai tiei poçs; o larìn pe strade dal re, cence sgarâ ni a drete ni a çampe, fin che no varìn scjavaçâts i tiei confins”. 18 Ma Edom i rispuindè: “Tu no tu passarâs gran pal gno teritori, se no tu vuelis che o jessi cuintri di te cun tant di spade”. 19 I fîs di Israel i diserin: “O passarìn pe strade grande; se nô e i nestris nemâi o bevarìn la tô aghe, te paiarìn. Lassinus dome passâ a pît!”. 20 Ma lui ur rispuindè: “No tu passarâs gran!”. Edom al marçà cuintri di Israel cuntun stragjo di int e cun man fuarte. 21 Cussì Edom i rifudà a Israel il passaç pe sô tiere e Israel si slontanà di lui.

Muart di Aron

22 Dute la comunitât dai fîs di Israel e gjavà il campament di Kades e e rivà su la mont di Cor. 23 Il Signôr i disè a Mosè e a Aron su la mont di Cor, a confin cu la tiere di Edom: 24 “Aron al sta par dâsi dongje cui siei vons e nol jentrarà te tiere che jo ur ài dade ai fîs di Israel, par vie che si sês ribelâts ai miei ordins tes aghis di Meribe. 25 Cjol Aron e so fi Eleazar e fâsiju lâ su la mont di Cor. 26 Gjavii a Aron i siei vistîts e metijai intor a so fi Eleazar; in chel lûc Aron si darà dongje cui siei vons e al murarà”: 27 Mosè al fasè come che il Signôr i veve ordenât e lôr a lerin su la mont di Cor, sot i vôi di dute la comunitât. 28 Mosè i gjavà a Aron i siei vistîts e jai metè intor a so fi Eleazar; Aron al murì in chel lûc li, su la spice de mont. 29 Cuant che dute la comunitât e viodè che Aron al jere muart, dute la cjase di Israel lu vaì par trente dîs.

Notis:

  • 20,1 - Si precise il mês ma no l’an. Al podarès jessi il tierç dopo saltâts fûr dal Egjit. Se a son partîts dal Sinai ai 20 dal secont mês dal secont an (Nm 10,11) e Aron al è muart corant’agns dopo saltâts fûr dal Egjit, al vûl dî che a son restâts di stalaç a Kades par 38 agns.
  • 20,8 - Il baston al è segnâl de autoritât e dal intervent straordinari dal Signôr a pro dal so popul midiant dai siei sorestants.
  • 20,12 - No si capìs parcè che Mosè nol varès vût di crodi, propit lui, te fedeltât di Diu. Salacor il redatôr al à volût cjatâ fûr un rimpin par spiegâ cemût mai che ni Mosè ni Aron no àn rivât a meti pît te tiere di Canaan.
  • 20,13 - Meribe al vûl dî “barufe”, “cavîl”, come che Masse (Es 17,7), colegât cun Meribe, al vûl dî “tentazion”.
  • 20,14 - Edom e jere une tribù semite in strete parintât cun Israel, parcè che e vignive fûr di Esaù, fradi di Jacop o Israel (Gjen 25,21-26).
  • 20,17 - Strade dal re. Vuê si disarès “strade grande” o drete o nazionâl. E jere chê ch’e colegave la Sirie cul Egjit passant pe Transgjordanie.
  • 20,22 - No si sa di precîs ce mont ch’e je cheste.
  • 20,24 - In dut il Pentateuc la muart e je viodude tant che un dâsi dongje cui siei vons (Gjen 25,8; 35,29), segnâl di chê colegance tribâl ch’e dure ancje dopo de muart e che no esclût une certe sperance tune vite di là.
Cjapitui: