BIBIE IN LINIE

Cjapitul 18

ORDINS DAL SIGNÔR TAL SINAI

Dovês e dirits dai levits e dai predis

18 1 Il Signôr i fevelà a Aron e i disè: “Tu, i tiei fîs e la famee di to pari cun te o puartarês la cjame des inicuitâts fatis tal santuari; tu e i tiei fîs o puartarês la cjame des inicuitâts fatis biel che o funzionais. 2 Ancje i tiei fradis, la tribù di Levi, la tribù di to pari, tu ju clamarâs dongje di te, par che ti stedin daprûf e che ti servissin cuant che tu e i tiei fîs cun te o sarês denant de tende de testemoneance. 3 Lôr a saran a tô disposizion e a disposizion di dute la tô tende; dome no varan di svicinâsi al furniment dal santuari ni al altâr, che no us sucedi di murî a vualtris e a lôr. 4 Lôr a saran daprûf di te e a varan in consegne la tende de cunvigne par dut chel che al rivuarde il servizi de tende e nissun che nol sedi adet nol varà di svicinâsi a vualtris. 5 Vualtris o varês in consegne il santuari e l’altâr, par no che si invii plui la rabie cuintri dai fîs di Israel. 6 Ve che jo in persone o ài cjolt i vuestris fradis, i levits, framieç dai fîs di Israel; dâts al Signôr, a son deventâts un regâl par vualtris, par fâ lis voris te tende de cunvigne. 7 Tu e i tiei fîs cun te o fasarês di predis par chel che al rivuarde l’altâr e dut ce che al è di là dal vêl; o tignarês il vuestri compit. Jo us doi il vuestri sacerdozi tant che un regâl; chel che si svicinarà cence jessi adet al sarà copât”.

8 Il Signôr i fevelà a Aron e i disè: “Ve, jo ti doi in man dutis lis robis consacradis dai fîs di Israel, ven a stâi dut ce che lôr e alcin viers di me come ufierte: jo tes doi a ti e ai tiei fîs come un dirit de tô consacrazion, par leç eterne. 9 Di dutis lis robis santissimis, di dutis lis lôr ufiertis consumadis dal fûc, chest al sarà to: ogni oblazion, ogni sacrifici di espiazion e ogni sacrifici di riparazion che mi presentaran; a son dutis robis santissimis che ti tocjaran a ti e ai tiei fîs. 10 Tu lis mangjarâs tun lûc santissim; int mangjarà ogni mascjo; tu lis tratarâs tant che robis santis. 11 Ancje chest al sarà to: i regâi che i fîs di Israel a presentaran cu la funzion che si alce e dutis lis ufiertis fatis cu la funzion che si scjasse, jo tes doi a ti, ai tiei fîs e a lis tôs fiis cun te, par leç eterne. Chel che al sarà mont te tô famee al podarà mangjânt. 12 Ti doi ancje dutis lis primiziis che i ufrissaran al Signôr: la flôr dal vueli, la flôr dal most e dal forment. 13 Lis primiziis di dut ce ch’e butarà la tiere, che lôr jes presentaran al Signôr, a saran tôs. Chel che al sarà mont te tô famee al podarà mangjânt. 14 Ogni robe in Israel avodade al svinidriment e sarà tô. 15 Chel che al vierç la nature, di dut ce che al è vîf, tant dai oms che dai nemâi, e che al è presentât al Signôr, al sarà to; però tu fasarâs riscatâ il prin nassût dal om e tu fasarâs riscatâ ancje il prin nassût di un nemâl soç. 16 Tu ju fasarâs riscatâ sul mês, seont la stime di cinc siclis d’arint, daûr la stime dal sicli dal santuari, ch’e je di vincj ghera . 17 Ma no tu fasarâs riscatâ il prin nassût de vacje ni il prin nassût de piore ni il prin nassût de cjavre; a son robe sante. Tu strucjarâs il lôr sanc sul altâr e tu brusarâs dut il lôr gras a mût di sacrifici consumât dal fûc, bonodôr che il Signôr al à a grât. 18 La lôr cjar e sarà tô; al sarà to il pet de ufierte che si fâs cu la funzion che si scjasse e ancje la cuesse gjestre. 19 Jo ti doi a ti, ai tiei fîs e a lis tôs fiis cun te, par leç eterne, dutis lis ufiertis di robis santis che i fîs di Israel i presentaran al Signôr cu la funzion che si alce. Al è un pat che no si varà di rompilu, eterni, denant dal Signôr, par te e pe tô dissendence cun te”.

20 Il Signôr i disè a Aron: “No tu varâs ereditât te lôr tiere e no tu varâs une part framieç di lôr: o soi jo la tô part e la tô ereditât framieç dai fîs di Israel. 21 Ai fîs di Levi jo ur doi la paronance di dutis lis decimis in Israel pal servizi che a fasin, il servizi de tende de cunvigne. 22 I fîs di Israel no si sdongjaran plui a la tende de cunvigne par no cjamâsi di un pecjât che ju fasarès murî. 23 Ma il servizi de tende de cunvigne lu fasaran dome i levits; lôr a puartaran la cjame de lôr responsabilitât; e sarà une leç eterne, di gjenerazion in gjenerazion. No varan ereditât di sorte framieç dai fîs di Israel, 24 parcè che jo ur doi ai levits la paronance di dutis lis decimis che i fîs di Israel i presentaran al Signôr tant che ufierte fate cu la funzion che si alce. Par chel o dîs di lôr: no varan ereditât di sorte framieç dai fîs di Israel”.

25 Il Signôr i fevelà a Mosè e i disè: 26 “Tu ur fevelarâs ai levits e tu ur disarâs: Cuant che o cjolarês dai fîs di Israel la decime che us ài dade de part di lôr come vuestre ereditât, int metarês di bande une ufierte di fâje al Signôr seont la funzion che si alce: une decime de decime. 27 L’ufierte che o varês metût di bande us sarà metude in cont come il forment de arie e come il most dal turcli. 28 Cussì ancje vualtris, di dutis lis decimis che o cjaparês dai fîs di Israel, o metarês di bande une ufierte pal Signôr e i darês al predi Aron l’ufierte che o vês metude di bande pal Signôr. 29 Di dutis lis robis che us daran, o metarês di bande dutis lis ufiertis pal Signôr; di dut ce che o varês, de part miôr, o metarês di bande chel tant che al è di consacrâ. 30 Tu ur disarâs: Cuant che o varês metût di bande la part miôr, ce che al reste al sarà metût in cont come part che us bute l’arie e come part che us bute il turcli. 31 O podarês mangjâlu in cualunche puest, vualtris e lis vuestris fameis, parcè che e je la vuestre pae pe vore che o fasês te tende de cunvigne. 32 Cussì no varês di rispuindi di nissun pecjât, parcè che int varês metude di bande la part miôr; no profanarês lis robis santis di Israel; cussì no murirês”.

Notis:

  • 18,1 - Si trate di tocs za ripuartâts ce ca ce là e metûts adun culì.
  • 18,8 - Dut ce che i tocjarès di dirit a lui, il Signôr ur al cêt ai predis, fale naturalmentri ce che al va brusât.
  • 18,14 - Te vuere sante, dute la robe rafade al nemì si veve di fiscâle in onôr dal Signôr. Cul timp, però, a copavin i oms e i nemâi, e la robe di valôr je regalavin al santuari.
  • 18,20 - Tal spartî la tiere imprometude fra lis dodis tribûs, Levi nol varà un toc so (Dt 10,9; Gs 13,14), ma al sarà paron des citâts levitichis, là che si podarà lâ a parâsi.
Cjapitui: