BIBIE IN LINIE

Cjapitul 13

ORDINS DAL SIGNÔR TAL SINAI

Ricognizion in Canaan

13 1 Il Signôr i fevelà a Mosè e i disè: 2 “Mande oms a splorâ la tiere di Canaan che o stoi par dâure ai fîs di Israel. Mande un om par ognune des tribûs dai lôr vons; che a sedin ducj sorestants”. 3 Mosè ju mandà dal desert di Paran, seont il comant dal Signôr; chei oms a jerin ducj sorestants dai fîs di Israel.

4 Chescj a son i lôr nons: pe tribù di Ruben, Samue fi di Zacur; 5 pe tribù di Simeon, Safat fi di Cori; 6 pe tribù di Gjude, Caleb fi di Jefune; 7 pe tribù di Issacar, Igheal fi di Josef; pe tribù di Efraim, 8 Osee fi di Nun; 9 pe tribù di Beniamin, Palti fi di Rafu; 10 pe tribù di Zabulon, Gadiel fi di Sodi; 11 pe tribù di Josef, ven a stâi pe tribù di Manasse, Gadi fi di Susi; 12 pe tribù di Dan, Amiel fi di Ghemali; 13 pe tribù di Aser, Setu fi di Micjêl; 14 pe tribù di Neftali, Nacbi fi di Vofsi; 15 pe tribù di Gad, Gheuel fi di Machi. 16 Chescj a son i nons dai oms che Mosè al mandà a splorâ la tiere. Mosè i dè a Osee, fi di Nun, il non di Gjosuè.

17 Sicheduncje Mosè ju mandà a splorâ la tiere di Canaan e ur disè: “Lait sù passant pal Negheb; po o larês sù tes monts 18 e o cjalarês ce tiere ch’e je, ce int ch’e je a stâ, se fuarte o debule, se and è pôcs o tancj; 19 cemût ch’e je la tiere che a son a stâ, se buine o scarte, e cemût che a son lis lôr citâts, se a son campaments o lûcs rinfuarçâts; 20 cemût che al è il teren, se al bute o se al è sterp, se and è arbui o no. Fasêtsi fuarts e puartait dongje prodots di chê tiere”. E jere la stagjon ch’e scomence a madressi la uve.

21 Lôr duncje a lerin sù e a splorarin la tiere, dal desert di Sin fint a Recob, in direzion di Amat. 22 A lerin sù passant pal Negheb e a lerin fint a Ebron, là che a jerin Achiman, Sesai e Talmai, fîs di Anak. Ebron le vevin fate sù siet agns prin di Tanis in Egjit. 23 A rivarin te valade di Escol, là che a cjonçarin un cjâf cuntun rap di uve che lu puartarin in doi cuntune stangje; a cjolerin ancje miluçs ingranâts e fîcs.

24 Il lûc lu clamarin valade di Escol par vie dal rap di uve che i fîs di Israel a cjonçarin.

25 Dopo corante dîs a tornarin de splorazion de tiere 26 e a lerin a cjatâ Mosè e Aron e dute la comunitât dai fîs di Israel tal desert di Paran a Kades; ur contarin dut pont par pont a lôr e a dute la comunitât e ur faserin viodi i prodots de tiere. 27 A contarin: “O sin rivâts te tiere che tu nus âs mandâts e e je propit une tiere là che al scor lat e mîl; ve chi i siei prodots. 28 Ma la int ch’e je a stâ e je une int fuarte, lis citâts a son rinfuarçadis e grandis che no finissin altri, e o vin viodût ventilà ancje i fîs di Anak. 29 I amalecits a son sistemâts te tiere dal Negheb; i itits, i gjebuseus, i amoreus a son sù pes monts; i cananeus a son a stâ de bande dal mâr e dilunc fûr dal Gjordan”. 30 Caleb al bonà il popul che al bruntulave cuintri di Mosè e al disè: “Anìn svelts e cjapìn chê tiere, che o sin sigûrs di rivâ”. 31 Ma i oms che a vevin stât insieme cun lui a diserin: “Nô no rivarìn par mai a fâi cuintri a di chel popul parcè che a son plui fuarts di nô”. 32 A disnigrarin cui fîs di Israel la tiere che a vevin splorade e a diserin: “La tiere che o vin scjavaçade par splorâ e je une tiere ch’e glot i siei abitants; dute la int che o vin viodude e je int alte di stature; 33 o vin viodût i omenons, i fîs di Anak, de raze dai omenons; denant di lôr nus pareve di jessi ducj tancj zupets e compagn a àn di vênus viodûts ancje lôr”.

Notis:

  • 13,1 - Cui cjapitui 13 e 14 e scomence la concuiste de tiere di Canaan, ch’e larà indenant tai libris dal Deuteronomi, di Gjosuè e dai Judiçs.
  • 13,16 - I dà il non di Gjosuè (= il Signôr al salve), che al à plui colegance cu la sô mission. Esemplis come chest di gambiament di non si ’nt cjate avonde inte Bibie.
  • 13,26 - Kades no je une citât o un lûc precîs, ma la oasi plui grande a nort dal Sinai, a un 80 Km a sud-ovest di Bersabee. Une tiere di culinis e di cretussis. Grande impuartance e à la risultive di Meribe-Kades (Dt 32,51; Ez 47,19). Al è li che Mosè al bat la crete cun doi colps, mertantsi la condane di no meti pît te tiere che al sta menant il so popul (20,11). In cheste tiere i ebreus a àn torseonât par 38 agns.
  • 13,27 - Lat e mîl a son spieli di bondance, in confront de streme dal desert, e ancje di un mangjâ virgjin, no contaminât, adat par un popul che si è smondeât a sun di patî. E sarà la mangjative dal Emanuel (Is 7,15).
  • 13,33 - Omenons. La peraule precise e je “colâts jù”. Pò stâi che si ripii a la conte di Gjen 6,1-4, là che si fevele di chescj omenons che a àn pecjât cu lis fiis dai oms. Ancje par colpe lôr Diu al à mandadis lis aghis dal diluvi.
Cjapitui: