BIBIE IN LINIE

Cjapitul 10

LIS TRIBÛS DI ISRAEL IN CANAAN

Lis tribûs dal sud

Tole

10 1 Daûr di Abimelec, a salvâ Israel al vignì Tole, fi di Pue, fi di Dodo. Al jere di Issacar e al stave a Samir su la mont di Efraim. 2 Al judicà Israel par vincjetrê agns, po al murì e lu soterarin a Samir.

Jair

3 Dopo di lui al vignì Jair di Galaad, che al fasè di judiç in Israel par vincjedoi agns a dilunc. 4 Al veve trente fîs che a montavin sun trente mussuts e a jerin parons di trente citâts che ur disin ancjemò i paîs di Jair, te tiere di Galaad. 5 Po Jair al murì e lu meterin sot a Kamon.

Jefte: l’opression dai amoniTS

6 I Israelits a tornarin a fâ indaûr robatis che Il Signôr nol podeve sapuartâlis. Si butarin cui Baals e cu lis Astartis, cui dius di Aram e di Sidon, cui dius di Moab, cun chei dai amonits e dai filisteus. A butarin di bande il Signôr e no sterin altri sot di lui. 7 Alore al Signôr i vignì sù la fumate cuintri Israel e lu metè sot des sgrifis dai filisteus e tes çatis dai amonits. 8 Chei a tibiarin e a meterin sot i pîts i israelits, tacant di chel an par altris disevot agns: ducj i israelits che a jerin a stâ di là dal Gjordan, te tiere dai amonits in Galaad. 9 I amonits a passarin il Gjordan par dâi un pest ancje a Gjude, a Beniamin e a la cjase di Efraim, e la streme di Israel e jere di fâ pôre. 10 Alore i israelits a berlarin viers dal Signôr cussì: “O vin pecjât cuintri di te, parcè che o vin butât di bande il Signôr nestri Diu par lâ daûr dai Baals”. 11 E il Signôr ur disè ai israelits: “Cuant che i egjizians, i amoreus, i amonits e i filisteus, 12 cuant che i sidonês, Amalec e Madian us tignivin il pît sul cuel e vualtris o vês berlât viers di me, no us àjo gjavâts des lôr sgrifis? 13 Vualtris però mi vês bandonât e o sês lâts daûr dai dius forescj. Par chel zaromai no us salvarai plui. 14 Vie di chi! Lait a berlâur ai dius che si vês sielzûts! Che us salvin lôr cumò che o sês te streme!”. 15 I israelits i rispuinderin al Signôr: “O vin sbalgjât! Fasinus ce che ti pâr ben di fânus ma cumò salvinus!”. 16 A faserin sparî di li di lôr ducj i dius forescj che a vevin e a tornarin sot dal Signôr. Alore il Signôr al vè dûl de passion di Israel. 17 I amonits si derin dongje e si camparin a Mizpe. 18 Alore il popul, i sorestants di Galaad, si diserin un cul altri: “Cui esal che si sint di frontâ i fîs di Amon? Chel al sarà il sorestant di dute la int di Galaad”.

Notis:

  • 10,6 - Jefte al è un judiç “piçul”: di lui si sa dome di ce famee che al saltave fûr (11,1-2), trop che al à durât e là che lu àn soterât (12,7). In jenfri e salte fûr la storie de vuere cuintri dai amonits e dal avôt di sacrificâ la prime persone che i sares vignude incuintri in câs di vitorie.
Cjapitui: