BIBIE IN LINIE

Cjapitul 38

PRIN GÎR DI DISCORS

la teofanie

Prin discors dal Signôr

38 1 Alore il Signôr i rispuindè cussì a Jop stant tal mieç dal burlaç:

2 Cui isal chel ch’al scurìs il progjet

cun peraulis cence costrut?

3 Peiti i flancs come un valorôs,

jo ti interpelarai e tu tu mi inscuelarâs.

4 Dulà jeristu cuant che jo o butavi lis fondis de tiere?

Disilu, se tu às tante sapience!

5 Cui àjal stabilidis lis sôs proporzions, se tu lu sâs,

e cui àjal tirade par jê la linie?

6 Dulà si fròntino lis sôs colonis

e cui àjal metût il clap di cjantonâl,

7 biel che lis stelis di buinore a gjubilavin compatis

e a batevin lis mans ducj i fîs di Diu?

8 Cui àjal sierât il mâr cun doi puartons

cuant che al saltà fûr plen di fuarce dal grim de mari,

9 cuant che i ài dâts i nûi par vistîlu

e la fumate par fassâlu?

10 Po i ài metût un confin,

saldant clostris e puartis.

11 E i ài ordenât: “Tu rivarâs fin chi e vonde,

e chi si fermarà la supierbie des tôs ondis!”.

12 Àstu tu, par un sôl dai tiei dîs, dât ordin a la buinore

e stabilît a la aurore il so puest,

13 par ch’e cjapi la tiere pai siei pics

e e scjassi fûr dute la int triste?

14 Alore la tiere si trasforme come l’argile sot dal sigjl

e si intenç come un vistît.

15 Alore al trist i ven dineade la sô lûs

e al è crevât il braç che si alce a colpî.

16 Sestu mai rivât a lis risultivis dal mâr,

o àstu cjaminât sul font dal abis?

17 Ti sono stadis mostradis lis puartis de muart

e àstu viodûts i puartâi de ombre mortâl?

18 Ti sestu rindût cont di trop grande ch’e je la tiere?

Dìsilu, se tu sâs dut chest!

I fenomenos dal cîl

19 Par ce strade si vadial là ch’e je a stâ la lûs?

e il scûr indulà àjal la cjase?

20 Saressistu bon di menâju tal lôr puest,

dal moment che tu cognossis il troi de sô cjase?

21 Tu lu sâs, parcè che in chê volte tu jeris za nassût,

e il numar dai tiei agns al è unevore grant.

22 Àstu mai metût pît là ch’e je ingrumade la nêf,

àstu rivât a viodi i depuesits de tampieste,

23 che jo le ten cont pal timp de tribulazion,

pe sornade di lote e di batae?

24 Di ce bande si slargjie la lûs?

Par dulà il siroc invadial la tiere?

25 Cui àjal sgjavât il canâl pes grandis montanis

e une strade pal nûl compagnât dal ton,

26 par fâ plovi sun tune tiere bandonade,

sun tun desert, là che nol vîf nissun,

27 par nudrî regjons bandonadis e muartis

e fâ vignî fûr e menâ la jerbe?

28 La ploe àe forsit un pari?

Cui parturissial lis gotis de rosade?

29 Di ce grim ise nassude la glace,

e la gilugne dal cîl cui le àjal fate?

30 Lis aghis si indurissin come il clap,

e la muse dal abis e devente un veri.

31 Sestu bon tu di ingropâ lis brenis dai Siet durmienz

o di smolâ lis peandis des Macis?

32 Rivistu a fâ vignî fûr la Biele stele tal moment just

e guidistu tu la Clocje cui siei piçui?

33 Cognossistu forsit tu lis leçs dal cîl

e rivistu a stabilî la lôr influence su la tiere?

34 Puedistu tu dâur ordins ai nûi,

par che un slavin di aghe ti strafongi?

35 Traistu tu i folcs, e a partissin

disinti: “Ve’ chi ch’o sin”?

36 Cui i àjal dade al ibis la sapience

e cui i àjal furnît al gjal l’inteligjence?

37 Cui puedial contâ i nûi cun precision,

e cui strucjal jù i podins dal cîl,

38 cuant che il pulvin si dà dongje intun grum

e lis cumieriis si pèin une cu l’altre?

Il ream dai nemâi

39 Vastu tu a cjace di salvadi pe leonesse,

e svuarbistu la fan dai leonuts,

40 cuant che a son scrufujâts tes tanis

o a stan tindint la vuate framieç dai arbui?

41 Cui i puartial dongje di mangjâ al corvat,

cuant che i siei piçui a bèrlin fint a Diu,

e si smènin, che no àn ce mangjâ?

Notis:

  • 38,1 - Come che Jop al bramave, al interven Diu in persone. No i rispuint diretamentri ma in maniere indirete: chel ch’al rive adore di fâ restâ scaturît l’om cu lis sôs voris, no àjal di jessi bon di capî ancje l’om cun dutis lis sôs cuistions? Une rispueste ch’e delût tant Jop che i siei amîs, parcè che il probleme dal dolôr e dal mâl fisic e morâl al è plui grant di ducj i resonaments, di une bande e di chê altre.
  • 38,3 - Peiti i flancs: par preparâsi a une lote cuarp a cuarp, come cuant che Jacop al lotà cul agnul (Gjen 32,25-33). Dome che lis armis no son compagnis. Difat Jop si sotometarà a la logjche mistereose di Diu. Cumò al è il Signôr ch’al fâs lis domandis.
  • 38,7 - Lis stelis de buinore, ch’a nùnziin il dì, a son creaturis celestis personificadis, adetis al servissi di Diu. I “fîs di Diu” a son i agnui, ch’a fàsin part de cort dal cîl.
  • 38,12-15 - L’aurore, ch’e ricree il mont, e je paragonade a un pastôr ch’al scjasse la sô manteline par smondeâle des besteutis e dai pulçs o a un intengidôr ch’al colore la tele.
  • 38,17 - Lis puartis de muart a son la cjase dai muarts o Sheol (Sal 9,14; 107,18; Is 38,10).
  • 38,31 - Diu i domande a Jop s’al è bon di comandâur a lis stelis o costelazions.
  • 38,36 - L’ibis al è un ucel che si cjatilu dispes in Egjit. A dìsin ch’al vise cuant che il Nîl al sta par lâ fûr. Il gjal al vise cuant che al pare dongje il timp e al sta par slavinâ.
  • 38,37 - I podins dal cîl a son i nûi de ploe.
Cjapitui: