BIBIE IN LINIE

Cjapitul 37

il libri dal emanuel

PRIME PART

Consultazion dal profete

37 1 Cuant che il re Ezechie al sintì une tâl, si sbregà i vistîts, si riviestì di sac e al lè tal templi dal Signôr. 2 Po al mandà Eliakim, il sorestant dal palaç, Sebne, il scriturist, e i anzians dai predis riviestûts di sac, dal profete Isaie, fi di Amos. 3 E i diserin: “Ezechie al dîs cussì: Cheste e je une zornade di tribulazion, di cjastic e di vergogne, parcè che i fîs a rivin fint a la mari ma e mancje la fuarce par parturî. 4 Salacor il Signôr, to Diu, al scoltarà lis peraulis dal grant copîr, mandât dal so paron, il re di Assur par insolentâ il Diu vîf, e lu cjastiarà pes peraulis che il Signôr, il to Diu, al à sintudis. E tu tu fasarâs une preiere par chel ch’al reste, ch’al è ancjemò in vite”.

5 I fameis dal re Ezechie a rivarin di Isaie. 6 Isaie ur disè: “I disarês cussì al vuestri paron: il Signôr al dîs cussì: No sta vê pôre pes peraulis che tu âs scoltadis, pes blestemis dai fameis dal re di Assur. 7 Ve: jo o metarai dentri di lui un spirt tâl che cuant che al sintarà une gnove, al tornarà inte sô tiere e lu fasarai colâ di spade inte sô tiere”.

Seconde ambassade assiriane

8 Il grant copîr al tornà indaûr e al cjatà il re di Assur ch’al tacave Libne. E di fat al veve sintût che si jere slontanât di Lachis.

9 Cuant che il re al sintì a dî, a rivuart di Tirache, re di Kus: “Al è partît par frontâti”, 10 al tornà a mandâ mes di Ezechie par dîi: “I disarês cussì a Ezechie, re di Gjude: No sta lassâti imbussulâ dal to Diu, che tu stâs tant fidât, cuant che ti dîs: Gjerusalem no sarà metude tes mans dal re di Assur. 11 Ve: tu âs sintût ce ch’a àn fat i rês di Assur in dutis lis tieris, avodantlis al svinidriment. E tu tu varessis di scapolâle? 12 I dius dai forescj, che i miei vons ju àn fruçâts, àno forsit salvade la int di Gozan, di Caran, di Rezef e la int di Eden in Telassar? 13 Dulà sono il re di Amat e il re di Arpad e il re de citât di Sefarvaim, di Ene e di Ive?”.

Preiere di Ezechie

14 Ezechie al cjapà la letare de man dai mes e le leiè. Po al lè sù tal templi, le daviergè denant dal Signôr 15 e al preà il Signôr cussì: 16 “Signôr des schiriis, Diu di Israel, dome tu tu sês Diu di ducj i reams de tiere. Tu tu âs fat i cîi e la tiere. 17 Slungje, Signôr, la tô orele e scolte, vierç, Signôr, i tiei vôi e viôt; scolte dutis lis peraulis di Senacherib, che lis à mandadis par insolentâ il Diu ch’al vîf! 18 E je mo vere, Signôr: i rês di Assur a àn svinidrîts ducj i forescj e la lôr tiere, 19 a àn butât tal fûc i lôr dius, parcè che no jerin dius, chei, ma vore des mans dal om, len e piere; par chel ju àn fruçâts. 20 E cumò, Signôr nestri Diu, salvinus de sô man e ch’a sepin ducj i reams de tiere che dome tu tu sês il Signôr!”.

Mes dal profete

21 Alore Isaie, fi di Amos, al mandà a dîi a Ezechie: “Il Signôr, Diu di Israel, che tu i âs fate la preiere a rivuart di Senacherib re di Assur, al dîs cussì: 22 Cheste e je la peraule che il Signôr al à dite cuintri di lui:

La fantate, fie di Sion,

ti spresee, ti cjol vie,

la fie di Gjerusalem

e scjasse il cjâf daûr di te.

23 Cui âstu svilanât e blestemât,

cuintri di cui âstu alçade la tô vôs

e alçâts cun rogance i tiei vôi?

Cuintri dal Sant di Israel!

24 Midiant dai tiei fameis tu âs insolentât il Signôr,

e tu âs dite: Cun dute la sdrume dai miei cjars

mi soi rimpinât su la spice des monts,

sui ultins jôfs dal Liban,

o ài cjonçâts i siei cedris plui alts,

i plui biei ciprès;

o ài rivât a lâ sui çucs plui rimits

e tal so bosc plen di vite.

25 O ài sgjavât e bevudis

aghis forestis,

e o ài fats secjâ cu la plante dai miei pîts

ducj i riui dal Egjit”.

26 No lu âstu sintût a dî? Dopomai

ch’o ài prontât dut chest;

il progjet lu ài fat ancjemò tai dîs di une volte

e cumò lu met in vore,

par ridusi a di un grum di maseriis

lis citâts rinfuarçadis.

27 La lôr int, lis mans inflapidis,

le à gafade la disperazion e la confusion,

e a son deventâts come la jerbe dal cjamp,

come il vert tenarut,

come la jerbe sui cuvierts,

arsinide dal aiar de jevade.

28 Cuant che tu stâs sentât, cuant che tu saltis fûr

o che tu jentris, jo lu sai,

e ancje cuant che tu ti inrabiis cuintri di me.

29 Za che tu ti sês inrabiât cuintri di me

e la tô rogance e je rivade sù fintremai a lis mês orelis,

o metarai il gno anel tes tôs narilis

e il gno smuars intai tiei lavris,

e ti fasarai tornâ indaûr par chê strade

che tu sês vignût.

30 E chest ti servissarà come segnâl:

chest an si mangjarà la semence ch’e je colade;

l’an cu ven ce ch’al ven sù dibessôl;

e il tierç an o semenarês e o seselarês,

o plantarês i vignâi e o gjoldarês i lôr prodots.

31 Ce ch’al restarà de cjase di Gjude, chei ch’a saran restâts,

a continuaran a meti lidrîs in bas

e a frutulâ adalt,

32 parcè che di Gjerusalem al jessarà fûr un rest

e un alc al vanzarà de mont di Sion;

la passion dal Signôr des schiriis e fasarà chest.

33 Par chel il Signôr al dîs cussì dal re di Assur:

Nol metarà pît ta cheste citât

e no i traiarà nissune frece,

no le tacarà cui scûts

e nol tirarà sù cuintri di jê nissune palade.

34 Al tornarà indaûr pe strade ch’al è vignût,

e nol metarà pît ta cheste citât.

Sentence dal Signôr!

35 O pararai cheste citât par salvâle,

par amôr dal gno non e di David gno servidôr.

Liberazion

36 Sicheduncje al saltà fûr l’agnul dal Signôr e al pestà tal campament di Assur cent e otantecinc mil oms. Cuant che a buinore a jevarin, ve che chei altris a jerin ducj muarts.

37 Senacherib, re di Assur, al gjavà il campament, al partì, al tornà indaûr e si fermà a Ninive. 38 E cussì, intant ch’al jere ingenoglât tal templi di Nisroc, so diu, i siei fîs Adram-Melec e Zarezer lu coparin cu la spade e a lerin a parâsi te tiere di Ararat.

Tal so puest al deventà re so fi Assaradon.

Notis:

  • 37,2 - In chest moment avonde grivi, Isaie si presente come il conseîr autorizât de monarchie e l’interprit de volontât di Diu, sul stamp dai grancj profetis no scritôrs dal sec. IX, Elie e Liseu (1 Re 22,8; 2 Re 1,9).
  • 37,4 - Il rest, culì, al à un significât politic. Senacherib al veve ocupadis 46 citâts. Dal teritori di Gjude e jere restade libare dome Gjerusalem, e il re assirian al pretindeve che si rindès.
  • 37,8-13 - Cheste ambassade e à une vore di colegance cun chê contade tal c. 36. Si à pensât ancje a un doplon.
  • 37,9 - Tirache al è il comandant etiopic des fuarcis egjizianis.
  • 37,16 - A vegnin dâts dongje ducj i titui storics, cosmics e cultuâi dal Signôr, l’unic paron dal mont e de storie.
  • 37,19 - Ezechie si apele a la dutrine dal Deuteronomi (Dt 4,28).
  • 37,22 - Fie di Sion: personificazion de int di Gjerusalem. Fantate: no sometude a la paronance dai forescj.
  • 37,26 - Dopomai. Diu al à disponût la furtune di Senacherib e dut ce ch’al sucêt intal mont ancjemò tal moment de creazion. Tal moment just al puartarà al colm i siei progjets.
  • 37,29 - Anel tes narilis e smuars tai lavris: a jerin imprescj par domâ lis bestiis ma i assirians ju dopravin ancje cui presonîrs.
  • 37,35 - La liberazion de citât e je in relazion cu la promesse che Diu i à fate a David di lassâi par simpri une dissendence (2 Sam 7,12-17).
Cjapitui: