BIBIE IN LINIE

Cjapitul 33

il libri dal emanuel

PRIME PART

Supliche

33 1 Puar mai te, fruçadôr, che no tu sês stât fruçât,

rafadôr, che no tu sês stât rafât!

Cuant che tu varâs finît di fruçâ, tu sarâs fruçât;

cuant che tu varâs finît di rafâ, tu sarâs rafât.

2 Signôr, ve dûl di nô, nô o sperìn in te.

Viôt di jessi il nestri braç ogni buinore,

e la nestre salvece tal timp de tribulazion!

3 Al sunsûr de menace, i popui a scjampin,

cuant che tu jevis in pîts, i forescj si dispierdin.

4 La vuestre prede si ingrume

come che si ingruùmin lis cavaletis,

i plombin intor come ch’a plombin i zupets.

5 Alt al è il Signôr, parcè che al è a stâ adalt,

al colme Sion di dirit e di justizie.

6 Tai tiei dîs e sarà sigurece,

ricjece ch’e salve e sarà la sapience e la cognossince;

il timôr dal Signôr al sarà il so tesaur.

Intervent di Diu

7 Ve i lôr cursôrs a berlin stant di fûr,

i mes di pâs a vain di dûr vaî.

8 Lis contradis a son desertis,

no ’nd è anime vivent ch’e cjamine pe strade,

si tradìs il pat,

si rifudin i testemonis,

no si à rivuart di sorte par nissun.

9 La tiere e je tal corot, e va denantdaûr;

il Liban si vergogne e si ingrispìs,

il Saron al è spudât une pustote,

Basan e il Carmêl a son scrodeâts.

10 “Cumò o jevarai sù, al dîs il Signôr,

cumò mi alçarai, cumò o palesarai la mê glorie”.

11 Vualtris o vês imbastît fen, o parturissarês stranc;

la mê soflade us glotarà tant che il fûc.

12 I popui a saran fornâs di cjalcine,

baraçs taiâts ch’a son brusâts tal fûc.

13 Scoltait, lontans, ce ch’o ài fat,

e cognossêt, vicins, la mê fuarce!”.

14 In Sion i pecjadôrs a son gafâts de pôre,

i triscj a son paronâts dal spavent:

“Cui di nô tignaràial dûr denant dal fûc ch’al arsinìs dut,

cui di nô tignaràial dûr denant de fogule perpetue?”.

15 Chel ch’al va indenant te justizie

e al fevele cun dretece,

al rifude il vuadagn de estorsion,

al scjasse lis sôs mans par no cjapâ regâi,

si strope lis orelis par no sintî a fevelâ di sanc,

al siere i vôi par no viodi il mâl.

16 Chel al larà a stâ in alt,

fuartecis tal cret a saran il so ripâr,

al sarà furnît di pan e la sô aghe e je sigurade.

Un avignî sflandorôs

17 I tiei vôi a viodaran il re in dut il so sflandôr,

a viodaran une tiere cence fin.

18 Il to cûr al meditarà cun spavent:

“Dulà isal il scriturist? Dulà isal chel ch’al pese?

Dulà isal chel ch’al conte lis toressis?”.

19 No tu viodarâs mai altri un popul cence cûr,

un popul che no si rive a capî ce ch’a disin,

di lenghe barbare, che no si capìs nuie.

20 Cjale, Sion,

la citât tes nestris sagris;

i tiei vôi a viodaran Gjerusalem,

cjase di pâs, tende che no si gjave plui;

i siei pichets no saran plui tirâts vie,

e lis sôs cuardis no saran plui crevadis.

21 Invezit, al è li che il Signôr al è fuart par nô,

a pâr dai flums e dai grancj canâi;

li no si gire remant cu la nâf

e nol passe un bastiment di chei grancj.

22 Parcè che il Signôr al è il nestri judiç,

il Signôr al è chel ch’al fâs lis nestris leçs,

il Signôr al è il nestri re,

lui nus salvarà.

23 Lis tôs cuardis si son smoladis,

no tegnin dret l’arbul de nâf,

no displein plui lis velis.

Alore si spartissarà un grumon di robe rafade,

parfin i çuets a corin a rafâ.

24 Chel ch’al è a stâ li nol disarà plui:

“O soi malât”,

il popul ch’al vîf te citât

al sarà assolt de colpe.

Notis:

  • 33,1-16 - I studiâts, par cuistion di stîl e di vocabolari, a disin che chest toc al è stât componût sul finî de ativitât di Isaie; altris a fevelin adiriture di un test liturgjic componût dopo dal esili.
  • 33,2 - La buinore e je il moment classic de salvece.
  • 33,9 - Saron: e je la plane de cueste, di Jope a la mont dal Carmêl, cun tiere une vore buine. Basan e il Carmêl a son i lûcs plui biei e plui furnîts di vert de tiere di Canaan e de Transgjordanie.
  • 33,15 - Cheste liste di virtûts si cjatile ancje in Sal 15,2-6. Al è un gjenar sapienziâl.
  • 33,17-24 - Gjerusalem citât de pâs e sente de paronance dal Signôr. O sin te grande poesie di Is 60-62.
  • 33,18 - A son sparîts chei ch’a passavin a cjapâ sù lis tassis e i soldâts forescj ch’a tibiavin il popul.
  • 33,22 - Te leteradure esiliche e postesiliche, un dai titui che si dài plui dispès al Signôr al è chel di re.
Cjapitui: