BIBIE IN LINIE

Cjapitul 14

IL POPUL DI DIU IN PERICUL

Disfate dai assirians

14 1 Gjudite ur disè: “Scoltaitmi, fradis. Cjapait chest cjâf e picjaitlu sul colm des muris. 2 Podopo, cuant che al sarà vignût dì e il soreli al sarà jevât su la tiere, ognidun ch’al cjapi sù lis sôs armis e ducj chei ch’a puedin, ch’a jessin de citât. Alore scomençait a lâur cuintri come ch’o vessis di lâ jù fin te planure là ch’a scomencin i assirians. Però no stait a lâ jù. 3 I assirians a cjaparan sù lis lôr armis, si butaran tal campament par sveâ i sorestants dal esercit di Assur. A coraran viers de tende di Oloferne e no lu cjataran. Alore a cjaparan un spac di voltâsi di sanc e a scjamparan denant di noaltris. 4 Vualtris, insieme cun ducj i israelits, o vês dome di stâur daûr e di fruçâju biel ch’a scjampin. 5 Ma prime di fâ chel tant, clamaitmi Achior l’amonit, ch’al viodi chel ch’al à dispreseade la cjase d’Israel, chel che lu veve mandât framieç di nô tant che un om za distinât a la muart”. 6 A faserin jessî Achior de cjase di Ozie. A pene rivât, viodint il cjâf di Oloferne che lu tignive sù un de semblee dal popul, al colà par tiere e i vignì imbast. 7 Lu tirarin sù. Alore si butà ai pîts di Gjudite e, pleantsi denant di jê, al berlà: “Benedete sêstu in dutis lis tendis di Gjude e framieç di ducj i popui, ch’a restaran plens di maravee cuant che a sintaran il to non! 8 E cumò contimi dut ce che tu âs cumbinât in chescj dîs”. E Gjudite i contà framieç di dute la int, dut ce ch’e veve fat, di cuant che e jere jessude di Betulie fintremai in chel moment ch’e stave fevelant. 9 Cuant che e finì di fevelâ, il popul al petà scriui di tirâ jù il cîl e la citât si jemplà di berlis di fieste. 10 Achior, viodint dut ce ch’al veve fat il Diu di Israel, al crodè in lui dal profont dal cûr, si fasè circuncidi e lu clamarin a fâ part fint in dì di vuê de cjase di Israel.

11 Cricade l’albe, la int di Betulie e picjà il cjâf di Oloferne su pes muris. Ognidun al cjapà sù lis sôs armis e a jesserin a trops ducj jù pe cleve de mont. 12 Viodint chel tant, i assirians a mandarin mes dai lôr sorestants, e chei a visarin i gjenerâi, i chiliarcs e ducj i lôr graduâts. 13 A rivarin cussì fint a la tende di Oloferne. I diserin al so sorestant: “Svee il nestri paron, che chescj sotans a àn vût il fiât di metisi cuintri di nô e di tacânus par fâsi fruçâ un par un!”. 14 Bagoe al jentrà. Al tucà denant dal tendon de tende, convint che Oloferne al durmìs cun Gjudite. 15 Ma stant che nissun nol rispuindeve, al viergè, al jentrà te cjamare e lu cjatà distirât par tiere, cadavar e cul cjâf cjonçât. 16 Alore al petà un grant berli, al vaì, al craçà, al ciulà ad alte vôs e si sbregà i vistîts. 17 Po al jentrà te tende là ch’e jere lozade Gjudite e no le cjatà gran. Corint fûr viers de int, al berlà: 18 “I sotans nus àn imbroiâts! Une sole femine ebree e à insoçât di vergogne la cjase di Nabucodonosor. Oloferne al è distirât par tiere, cul cjâf cjonçât!”. 19 Sintint une tâl, i sorestants dal esercit di Assur, pierdude la tramontane, si sbregarin lis lôr toniis e il campament al jere dut un ciulâ e un berlâ.

Notis:

  • 14,5 - La Volgade e met l’intervent di Achior a la fin dal c. 13 e i fâs fâ a Gjudite un discors su la presunzion di Oloferne “caporion di ducj chei che no crodin”. E i dà la prove dal cjastic di Diu: “Ve chi il cjâf di Oloferne che, te colme de sô supierbie, al à spreseât il Diu di Israel”.
  • 14,10 - Achior al à decidût di ubidî, di cumò indenant, a la leç sante dai ebreus e, come prin at de agregazion al popul di Diu, si fâs circuncidi.
  • 14,13 - “Chescj sotans”. La Volgade e à cheste variazion: “lis surîs, saltadis fûr des lôr busis, a àn vût il fiât di stiçânus a fâur vuere”.
Cjapitui: