BIBIE IN LINIE

Cjapitul 13

IL POPUL DI DIU IN PERICUL

Decapitazion dal nemì

13 1 Cuant che al vignì gnot, i siei graduâts a spessearin a ritirâsi. Bagoe al sierà la tende par difûr, dopo di vê mandât vie lis vuaitis di li dal so paron. A lerin ducj a distirâsi, scanâts pal masse bevi, 2 e Gjudite le lassarin dibessole te tende cun Oloferne distirât tal so jet e inneât tal vin. 3 Alore Gjudite i disè a la sô sierve di tignîsi pronte fûr de sô tende, dongje de cjamare, e di spietâ ch’e jessìs come che faseve ogni dì. I veve dit, par altri, ch’e sarès jessude par lâ a preâ e e veve visât de stesse robe ancje Bagoe. 4 Ducj a jerin lâts vie di li e no ’nd jere restât nancje un, ni grant ni piçul, te cjamare ch’al durmive. In pîts daprûf dal jet di Oloferne, Gjudite e disè dentri di sè: “Signôr, Diu di ogni fuarce, in chest moment cjale di bon voli la vore des mês mans par tirâ sù il bon non di Gjerusalem. 5 Al è chest il moment di ricreâ la tô ereditât e di puartâ a bon fin i miei plans par sfracaiâ i nemîs che si son metûts cuintri di nô”. 6 Alore si svicinà a la colone dal jet, juste là ch’al jere il cjâf di Oloferne, e distacà la sô simitare; 7 e brincà pai cjavei l’om distirât te sô cove e e disè: “Dàmi fuarce in chest moment, Signôr, Diu di Israel!”. 8 I molà doi colps tal cuel, cun dute la sô fuarce, e i distacà il cjâf. 9 Po e fasè rodolâ il cuarp abàs dal jet e e tirà vie i draps des colonis. Un lamp dopo e saltà fûr e i consegnà il cjâf di Oloferne a la sô sierve, 10 che lu metè te sporte de robe, e dutis dôs a jessirin dal campament come ch’a vevin usance di fâ par lâ a preâ. Une volte traviersât il campament, a girarin torator de valade, a cjaparin la cleve di Betulie e a rivarin a lis puartis de citât.

Di gnûf a Betulie

11 Di lontan, Gjudite ur berlà a lis vuaitis des puartis: “Viergêt, spalancait le puarte! Diu al è cun nô, il nestri Diu, par doprâ ancjemò la sô potence in Israel e mostrâ la sô fuarce cuintri dai nemîs, come ch’al à fat vuê!”. 12 Cuant che i oms de citât a sintirin la sô vôs, a spessearin a lâ jù a la puarte de lôr citât e a clamarin i anzians de citât. 13 Dal plui piçul al plui grant, ducj a jerin saltâts fûr a viodi, ancje parcè che nissun nol pensave ch’e fos za rivade. La int e spalancà la puarte, a faserin jentrâ lis dôs feminis, a impiarin un tic di fûc par viodi e lis cerclarin. 14 Disè Gjudite a dute vôs: “Laudait Idiu! Laudaitlu pardabon! Laudait Idiu che nol à divoltât il so boncûr de cjase di Israel ma che anzit, usgnot, al à fiscât i nestris nemîs cu la mê man”. 15 In chel e tirà fûr de sporte il cjâf e ur al mostrà: “Ve chi il cjâf di Oloferne, il sorestant dai soldâts di Assur, e ve chi i draps là ch’al jere distirât cjoc in bale! Il Signôr lu à sfracaiât midiant di une femine! 16 Vive il Signôr che mi à vuardade inte mê opare! Parcè che la mê muse e à fat colâ chest om e e je stade la sô ruvine! Cun dut a chel, nol à pecjât cun me, a mê vergogne e a gno disonôr”.

17 Il popul, dut scaturît e cence peraule si butà par tiere par adorâ Diu e po a berlarin cuntune vôs sole: “Sêstu benedet, nestri Diu, che vuê tu âs fiscâts i nemîs dal to popul!”. 18 Alore Ozie i disè a Gjudite: “Sêstu benedete, fie, dal Diu Altissim a preference di dutis lis feminis de tiere; e benedet seial il Signôr Idiu, ch’al à creât cîl e tiere, che ti à indreçade par cjonçâ il cjâf dal caporion dai nestris nemîs! 19 La fiducie che tu âs dât prove no si scancelarà par mai dal cûr dai oms, che si visaran par in eterni de fuarce di Diu. 20 Che Diu ti dedi une glorie par simpri e une ricompense di mil bens, parcè che no tu âs sparagnade la tô vite cuant che la nestre gjernazie e jere tibiade ma anzit tu nus âs salvâts de ruvine cjaminant cun onestât denant dal nestri Diu”. E la int e rispuindè: “Amen! Amen!”.

Notis:

  • 13,16 - Gjudite e je sigure di vê rivât a fâi pierdi il cjâf al gjenerâl cence pierdi il so onôr dome in gracie de protezion di Diu. Si trate di alc di plui di un interès militâr, che lu varès vût plui facilmentri butantsi di biel principi tai siei braçs. Invezit e rive a vê la vitorie cun dut l’onôr.
Cjapitui: