BIBIE IN LINIE

Cjapitul 17

LA CONCUISTE DE TIERE IMPROMETUDE

La tribù di Manasse

17 1 Il lot de tribù di Manasse, che al jere par altri il prin fi di Josef, i tocjà sul imprin a Machir, princip di Manasse, pari di Galaad, par vie che al jere un vuerîr di prime; i tocjà il Galaad e il Basan.

2 Po ur tocjà a chei altris fîs di Manasse daûr des lôr fameis: ai fîs di Abiezer, ai fîs di Elek, ai fîs di Asriel, ai fîs di Sichem, ai fîs di Efer e ai fîs di Semide: a jerin i fîs mascjos di Manasse, fi di Josef, daûr des lôr fameis. 3 Zelofcad, fi di Efer, fi di Galaad, fi di Machir, fi di Manasse nol veve fruts ma dome frutis, che a saressin Macle, Noe, Ogle, Milche e Tirze. 4 Alore lôr si presentarin denant dal predi Eleazar, denant di Gjosuè, fi di Nun, e denant dai anzians e a diserin: “Il Signôr i à dât ordin a Mosè di dânus ancje a nô la legjitime framieç dai nestri fradis”. E cussì, stant al ordin dal Signôr, ur derin une part framieç dai fradis di so pari. 5 I tocjarin partant a Manasse dîs parts in plui de tiere di Galaad e dal Basan, di là dal Gjordan, 6 par vie che ancje lis fiis di Manasse ur tocjà une part framieç dai siei fîs.

Rivuart a la tiere di Galaad, e je di chei altris fîs di Manasse. 7 Il confin di Manasse al jere, de bande di Aser, Micmetat, in face di Sichem, e di li, a drete, viers Jasib, su la risultive di Tapuac. 8 Manasse al jere parsore de regjon di Tapuac, ma Tapuac, sul confin di Manasse, al jere dai fîs di Efraim. 9 Il confin si sbassave tal riul di Kane; a misdì dal riul a jerin lis citâts di Efraim, cence chês che Efraim al veve framieç des citâts di Manasse; il confin di Manasse al jere disore dal riul e al leve a finîle tal mâr. 10 La part disot e jere di Efraim e chê adalt di Manasse, cul mâr par confin. A rivavin, disore, fint a Aser e a jevade fint a Issacar. 11 A Manasse i tocjà, insieme cun Issacar e cun Aser, Beisan e lis citâts dulintor, Ibleam e lis citâts dulintor, dute la int di Dor e des citâts dulintor, la int di En-Dor cui siei borcs, la int di Tanac e di Meghido e des citâts dulintor, lis trê de cueste. 12 Stant però che i fîs di Manasse no rivarin adore di cjapâ paronance su chestis citâts, i cananeus e poderin restâ a vivi te regjon. 13 Dome che cuant che i israelits a forin deventâts plui fuarts, a meterin i cananeus tes voris plui pesantis, ma no rivarin mai a sumiergiju dal dut.

I fîs di Josef

14 I fîs di Josef i fevelarin a Gjosuè cussì: “Parcè a mi mi âstu dât dome un lot, dome une part, cu la cuâl che nô o sin in tancj e che il Signôr nus à benedîts une vore?”. 15 Gjosuè ur rispuindè: “Se o sês in tancj, va sù là che and è boscs e nete fûr par cont to il bosc de regjon dai perissits e dai refaim, stant che la mont di Efraim e je masse piçule par te!”. 16 I fîs di Josef i diserin: “No ’nt vin avonde de mont e, in plui, ducj i cananeus che a son a stâ te plane a àn cjars di fier, tant chei di Beisan e des citâts dulintor come ancje chei de plane di Izreel”. 17 Dissal Gjosuè a la cjase di Josef, a Efraim e a Manasse: “O sês in tancj e fuarce no us mancje: no tu varâs un lot sôl, 18 ma tu varâs une mont; vere che al è dut bosc, ma tu puedis sterpâle fûr e sarà dute tô. E ancjemò tu rivarâs adore di parâ vie i cananeus, cun dut che a àn cjars di fier e che a son fuarts”.

Cjapitui: