BIBIE IN LINIE

Cjapitul 14

LA CONCUISTE DE TIERE IMPROMETUDE

Lis tribûs de Cisgjordanie

14 1 Ve ce che ur tocjà di ereditât ai israelits de tiere di Canaan, ce che ur distinarin in ereditât il predi Eleazar e Gjosuè, fi di Nun, cui sorestants des fameis des tribûs di Israel. 2 Ur tocjà par bruscjete la lôr ereditât come che al veve dât ordin il Signôr a mieç di Mosè pes nûf tribûs e miege. 3 Parcè che Mosè ur veve dade la lôr ereditât a lis dôs tribûs e miege di chê altre bande dal Gjordan, ma ai fîs di Levi no ur veve dade nissune part framieç di lôr. 4 Che di fat i fîs di Josef a contavin par dôs tribûs, Manasse e Efraim, e no ur veve dât nissun toc ai levits, fale chês citâts che a jerin a stâ, cui passons dulintor pal lôr besteam a pai lôr trops. 5 I fîs di Israel a faserin daûr che il Signôr i veve ordenât a Mosè, e a dividerin la regjon.

La part di Caleb

6 I fîs di Gjude a lerin di Gjosuè a Galgale, e Caleb, fi di Jefune il kenisit, i disè: “Tu sâs pûr ce che il Signôr i à dit a Mosè, om di Diu, a rivuart di me e di te a Kades-Barnee. 7 Jo o vevi corant’agns cuant che Mosè, famei di Diu, mi mandà di Kades-Barnee a splorâ cheste regjon e jo i contai pont par pont. 8 Ma però i fradis che a jerin vignûts sù cun me a ciririn di cjonçâi il spirt al popul, a la cuâl che jo o levi in dut daûr dal Signôr gno Diu. 9 In chê dì, Mosè al fasè chest zurament: Sta sigûr che la tiere che il to pît al à balinade e sarà tô par ereditât, tô e di chei daûr di te par simpri, parcè che tu sês lât in dut daûr dal Signôr gno Diu. 10 D’in chê volte, il Signôr mi à vuardade la vite daûr de sô promesse. A son biel corantecinc agns che il Signôr i à fat chest discors a Mosè, cuant che Israel al leve ancjemò torseonant pal desert, e tu viodis che cumò o soi sui otantecinc agns. 11 Mi sint in fuarce vuê compagn d’in chê dì che Mosè mi mandà a fâ chel mes, la mê fuarce di vuê e vâl la fuarce d’in chê volte, sedi par combati che par lâ indenant e indaûr. 12 E sarès ancje ore che tu mi dessis cheste mont che il Signôr mi à vût discorût in chê dì. Tu âs sintût ancje tu, in chê dì, che là vie a jerin i anakits e grandis citâts rinfuarçadis, ma se il Signôr al è de mê bande ju fasarai talonâ come che al à dit il Signôr”. 13 Gjosuè al benedì Caleb, fi di Jefune, e i lassà Ebron in ereditât. 14 Par chel Ebron al jere e al è restât fintremai vuê la ereditât di Caleb, fi di Jefune, il kenisit, parcè che i jere lât daûrji al Signôr, Diu di Israel, cence mai clopâ. 15 Par vieri, il non di Ebron, al jere Kiriat-Arbe. Arbe al sarès stât l’om plui bulo dai anakits. E il paîs al tirà flât de vuere.

Notis:

  • 14,1 - Chest implant al è dome scomençât sot di Gjosuè. A volaran secui e vueris par che ogni tribù e rivi a sistemâsi e a vivi sigure tal so toc.
  • 14,6 - Caleb nol è un israelit. La sô gjernazie, imparintade cui idumeus, e veve cjapade la regjon di Ebron. Cul timp, i calebits a forin cjapâts dentri de tribù di Gjude.
  • 14,15 - Kiriat-Arbe: il non al vûl dî “citât dai cuatri”, che a puedin jessi tant cuatri cuartîrs che cuatri gjernaziis.
Cjapitui: