BIBIE IN LINIE

Cjapitul 52

SOT IL REAM DI GJOSIE

Zonte storiche

La colade di Gjerusalem

52 1 Sedecie al veve vincjeun an cuant che al tacà a regnâ e al regnà par undis agns in Gjerusalem. Sô mari e veve non Camital, fie di Gjeremie di Libne. 2 Al fasè ce ch’al jere mâl ai vôi dal Signôr, seont dut ce ch’al veve fat Joiakim.

3 Di fat, par colpe de rabie dal Signôr, in Gjerusalem e in Gjude lis robis a rivarin al pont che il Signôr lis butà lontan de sô muse. Alore Sedecie si rivoltà cuintri dal re di Babilonie.

4 Al capità che tal nono an dal so ream, tal decim mês, ai dîs dal mês, Nabucodonosor, re di Babilonie, al plombà cuintri di Gjerusalem cun dutis lis sôs schiriis e si camparin cuintri di jê e le cerclarin dulintor cun oparis di vuere. 5 La citât e restà sidiade fint al undicesim an dal ream di Sedecie.

6 Tal cuart mês, ai nûf dal mês, la fan e paronà te citât e no si cjatà ce mangjâ pal popul de regjon. 7 Alore a viergerin un slambri te citât e ducj i oms di vuere a scjamparin saltant fûr de citât vie pe gnot, passant pe puarte jenfri dai doi mûrs ch’e je dongje dal zardin dal re, biel che i caldeus a cerclavin la citât dulintor, e a lerin de bande de Arabe.

8 Ma lis trupis dai caldeus i corerin daûr al re e a gafarin Sedecie te pustote di Gjeric. Lis sôs schiriis si dispierderin, lassantlu dibessôl. 9 Cussì a cjaparin il re e lu menarin in Rible, te tiere di Amat, dal re di Babilonie, ch’al fasè sentence cuintri di lui. 10 Il re di Babilonie ur taià il cuel ai fîs di Sedecie sot dai siei vôi, ma in Rible ur taià il cuel ancje a ducj i sorestants di Gjude. 11 Po il re di Babilonie al svuarbà i vôi di Sedecie, lu peà cun cjadenis, lu fasè depuartâ in Babilonie e lu metè in preson fintremai a la dì de sô muart.

12 Tal cuint mês, ai dîs dal mês, vadì tal an disenuvesim dal re Nabucodonosor, re di Babilonie, al rivà in Gjerusalem Nabuzardan, sorestant des vuaitis, ch’al jere al servizi daprûf dal re di Babilonie. 13 Al brusà la cjase dal Signôr e la cjase dal re e dutis lis cjasis di Gjerusalem e dutis lis cjasis dai grancj lis brusà cul fûc. 14 Rivuart po a lis muris torator di Gjerusalem, dutis lis schiriis dai caldeus ch’e jerin cul sorestant des vuaitis, lis sdrumarin.

15 Nabuzardan, sorestant des vuaitis, al depuartà une part dai puars dal popul e il rest dal popul ch’al jere restât in citât e i disertôrs ch’a jerin passâts cul re di Babilonie e il rest de fole. 16 Une part dai puars de regjon, invezit, Nabuzardan, sorestant des vuaitis, ju lassà a viodi dai vignâi e dai cjamps. 17 Lis colonis di bronç, ch’a jerin te cjase dal Signôr, e i çocui e il mâr di bronç ch’al jere te cjase dal Signôr, i caldeus ju pararin a tocs e a strafuirin dut il bronç in Babilonie. 18 A cjolerin ancje lis cjalderiis, lis paletis, i curtìs, lis concjis, lis copis e dut il furniment di bronç des funzions. 19 Il sorestant des vuaitis al cjolè ancje lis tacis, lis fugheris, i cjadins, lis cjalderiis, i cjandelîrs, lis copis e i cjaliçs, tant chei d’aur che chei d’arint. 20 Rivuart a lis dôs colonis, al mâr, ch’al jere unic, ai dodis bûs di bronç ch’a jerin sot vie, ai çocui – robis che lis veve fatis il re Salomon pe cjase dal Signôr – no si rivave a pesâ il bronç di dut chest furniment. 21 Rivuart a lis colonis, ogni colone e jere alte disevot comedons e al rivave a cerclâlis dome un fîl di dodis comedons; e jere penge cuatri dêts e dentri e jere çondare. 22 Il cjapitel parsore vie al jere di bronç e un cjapitel al jere alt cinc comedons. Torator dal cjapitel e jere une rêt cui miluçs ingranâts, dute di bronç; e ancje la seconde e jere compagne, cui miluçs ingranâts. 23 I miluçs ingranâts a jerin novantesîs, a pendolon. I miluçs ingranâts su la rêt torator a jerin, in dut, cent.

24 Il sorestant des vuaitis al cjapà ancje Seraià, sorestant dai predis, e Sofonie, sorestant in seconde, e trê vuardeans de jentrade. 25 De citât al cjolè ancje un cjastrât, ch’al jere sorestant dai oms di vuere, e siet oms dai plui di cjase dal re, ch’a forin intivâts in citât, il sorestant dai scrituriscj des schiriis ch’al clamave sot des armis la int de tiere e sessante oms dal popul de tiere, intivâts in citât. 26 Nabuzardan, sorestant des vuaitis, ju cjapà e ju fasè menâ dal re di Babilonie, in Rible. 27 Po il re di Babilonie ju fasè pestâ e ju fasè murî in Rible, te tiere di Amat. Cussì Gjude al fo depuartât lontan de sô tiere.

Struc in merit ai depuartâts

28 Cheste e je la int che Nabucodonosor al depuartà tal setim an: trê mil e vincjetrê gjudeus. 29 Tal disevotesim an di Nabucodonosor: di Gjerusalem votcent e trentedôs personis. 30 Tal vincjetreesim an di Nabucodonosor, Nabuzardan, sorestant des vuaitis, al depuartà sietcent e corantecinc gjudeus. In dut: cuatri mil e sîscent di lôr.

Il distin dal re Joiachin

31 Tal trentesietesim an de depuartazion, Joiakim, re di Gjude, tal dodicesim mês, ai vincjecinc dal mês, Evil-Merodac, re di Babilonie, tal an ch’al jere lât sù re, i fasè gracie a Joiachin, re di Gjude, e lu fasè saltâ fûr de preson. 32 Al fevelà cun lui cun biel plait e al metè la sô sente plui alte de sente dai rês ch’a jerin cun lui in Babilonie. 33 Al mudà ancje i vistîts de sô presonie e Joiachin al mangjà il pan simpri cun lui, par ducj i dîs de sô vite. 34 Rivuart po a la bocjade, il re di Babilonie i passà une purizion ogni dì, fintremai a la dì de sô muart, par ducj i dîs de sô vite.

Notis:

  • 52,1 - La profezie di Gjeremie, o il libri che le ripuarte al finìs al c. 51. Chest c. culì al va cjapât come une zonte storiche a part, a conferme de profezie stesse su la tragjedie dal ream di Gjude e di Gjerusalem. Al è di bot un doplon di 2 Re 24,18-25,30.
  • 52,24-27 - Cheste fin tragjiche dai funzionaris dal palaç reâl e dal templi e complete ce ch’al è dit tai vv. 10-11 (viôt 2 Re 25,18-21).
  • 52,28-30 - Chescj vv. a mancjin tai LXX e in 2 Re 25. La datazion si riferìs ai agns che al à regnât Nabucodonosor (605-562): 7m an = 598; 18m an = 587; 23m an = 582. I babilonês no contavin l’an ch’al jere lât sù (post-datazion); i ebreus invezit a contavin ancje chel an (pre-datazion).
  • 52,31-34 - Il test al è edentic a 2 Re 25,27-30. Joiachin al jere stât depuartât dal 598; partant l’an trentesietesim al corispuint al 562/1. Il re al veve un tratament preferenziâl rispiet a ducj chei altris rês de presonie (v. 32). No si tratave di une vere liberazion, ma almancul al jere jessût di preson e al veve tornade a cjapâ la sô dignitât di re di Gjude. La finâl dal cjapitul e fâs scrupulâ che il re al sedi muart in esili.
Cjapitui: