BIBIE IN LINIE

Cjapitul 49

CLAMADE DI GJEREMIE

SOT IL REAM DI GJOSIE

Cuintri di Amon

49 1 Sul cont dai amonits,

il Signôr al dîs cussì:

“No àial forsit fîs Israel

o no àial nissun erêt?

Parcè Milcom àial ereditât Gad

e il so popul si isal sistemât tes sôs citâts?

2 Pa la cuâl ve: a vignaran dîs

– sentence dal Signôr –

ch’o fasarai sintî cuintri di Rabe dai amonits

il berli di vuere;

e deventarà un côl di maseriis,

biel che i siei contors

a saran arsinîts dal fûc.

In chê volte Israel al varà la sô ereditât,

al dîs il Signôr.

3 Ciule, Chesbon,

parcè che Ai e je stade fiscade;

berlait, fîs di Rabe,

vistîtsi di sac, fasêt lament

e torseonait pes maseriis

parcè che Milcom al larà in esili.

4 Parcè scriulistu ator pes concjis?

La tô concje e je ricje,

fie ribel!

Tu ti fidis dai tiei tesaurs

e tu disis: Cui vignaraial cuintri di me?

5 Ve chi ch’o soi! O fasarai plombâ cuintri di te il terôr

– sentence dal Signôr des schiriis –

di ducj i tiei contors

e o sarês parâts fûr ognidun pe sô strade

e no ’nt sarà un ch’al regoni chel che si è pierdût.

6 Ma dopo di chest, o tornarai a meti in pîts

il distin dai amonitsz”.

Peraule dal Signôr.

Cuintri di Edom

7 A Edom

il Signôr des schiriis i dîs cussì:

“No ’nd ise plui sapience in Teman?

Isal sparît il consei dai savis,

ise sparide la lôr sapience?

8 Scjampait, tornait indaûr,

lait a parâsi tai lûcs rimits,

int di Dedan,

parcè che o fasarai plombâ la ruvine su di Esaù

cuant che lu cjastiarai.

9 S’a vignissin di te i vendemadôrs,

no lassaressin nancje un rasiç;

s’a vignissin i laris vie pe gnot,

ti rafaressin dut ce che ur covente.

10 Propit! Jo o ài discrotât Esaù,

o ài scuvierzudis lis sôs scuindarolis

e cussì nol pò plui lâ a platâsi.

La sô dissendence e sarà svinidride,

i siei fradis e i siei confinants,

e lui nol sarà plui.

11 Lasse stâ i tiei vuarfins, ju fasarai vivi jo

e lis tôs veduis che si fidin di me.

12 Propit! Il Signôr al dîs cussì: Ve, chel che nol veve dirit di bevi il cjaliç lu à scolât dut, e tu tu volaressis clamâti nocent? No tu sarâs nocent, ma tu lu scolarâs fin dapît. 13 Di fat o ài zurât su di me – sentence dal Signôr! – che Bozre e sarà un fisc, une vergogne, une ruvine e une maludizion, e dutis lis sôs citâts a saran ruvinis eternis.

14 O ài sintût un mes de part dal Signôr

e al è stât mandât un mes framieç dai forescj:

“Daitsi dongje e vignît cuintri di jê;

jevatsi sù par lâ a tacâle!

15 Propit! Ve: ti fâs deventâ piçul framieç dai forescj,

dispreseât framieç dai oms.

16 La tô rogance ti à imbroiât,

la supierbie dal to cûr,

tu che tu vivis fra i slambris dai crets,

tu che tu rivis fin su la spice dal çuc.

Se ancje tu metessis il to nît adalt, come l’acuile,

ti fasarai vignî jù di li.

– Sentence dal Signôr! –.

17 Edom al sarà duncje fruçât dal dut. Ducj chei ch’a passaran par li si scaturissaran e a sivilaran par dutis lis sôs feridis, 18 come pal savolton di Sodome e di Gomore e dai siei confinants – al dîs il Signôr! – là che nol è a stâ plui nissun e nol è a vivi nissun fi di om. 19 Ve: come un leon ch’al ven sù dal bosc dal Gjordan viers di un passon biel vert, cussì tun batût di voli lu fasarai scjampâ di jê e chel ch’al sarà elezût jal metarai di sorestant. Cui isal mo compagn di me e cui puedial sfidâmi? Cuâl isal chel pastôr ch’al pò fâmi cuintri? 20 Par chel scoltait il consei che il Signôr al à distinât cuintri di Edom e i progjets ch’al à fats cuintri de int di Teman.

Sigûr, a strissinaran vie ancje i plui piçui dal trop

e par lôr il lôr prât al sarà une desolazion.

21 Pal sunsûr de lôr colade e trimarà la tiere,

il berli al fasarà revoc fint al mâr di Suf.

22 Ve: al ven sù tant che un’acuile e si ten alt

e al slargje lis sôs alis parsore di Bozre,

di mût che il cûr dai valorôs di Esaù

al sarà in chê dì

come il cûr di une femine cu lis dois”.

Cuintri di Damasc

23 Sul cont di Damasc.

“Amat e Arpad a son plenis di vergogne,

parcè che a àn sintude une brute gnove:

si scjassin tant che il mâr pal spavent,

no rivin plui a stâ cuietis.

24 Damasc e je scanade,

la àn fate scjampâ

e le à gafade la trimarole:

le àn gafade spavents e dolôrs

come une parturient.

25 Cemût mai? No ise stade bandonade

la citât de glorie,

la citât de gjonde?

26 Par chel a colin i siei zovins tes sôs placis

e ogni om di vuere in chê dì al starà cidin.

– Sentence dal Signôr des schiriis! –.

27 O impiarai un fûc cuintri des muris di Damasc

e al glotarà i palaçs di Ben-Adad”.

Cuintri di Kedar

28 Sul cont di Kedar e sul cont dai reams di Cazor, che Nabucodonosor, re di Babilonie, ju veve vinçûts.

Il Signôr al dîs cussì:

“Jevait in pîts, lait sù cuintri di Kedar

e fiscait i fîs de jevade.

29 Ch’a gafin lis lôr tendis e i lôr trops,

i lôr telons, dut il lôr furniment

e i lôr camêi che ur sedin puartâts vie;

che si berli cuintri di lôr: Terôr di ogni bande!

30 Scjampait, scjampait di dute corse,

lait a parâsi tai lûcs rimits,

int di Cazor, – al dîs il Signôr! –

parcè che al à prontât un progjet cuintri di vualtris

Nabucodonosor, re di Babilonie,

al à inmaneât un plan cuintri di vualtris.

31 Jevait in pîts, lait sù cuintri di une gjernazie cuiete

ch’e vîf pacjifiche:

– sentence dal Signôr! –

no à puartis e no à gàtars;

e vîf rimite.

32 I siei camêi a deventaran une prede

e la sdrume des sôs mandriis un rafât.

Ju dispierdarai a ducj i aiars,

cui timplis sbarbirâts,

e di ogni bande o fasarai plombâ la lôr disgracie.

– Sentence dal Signôr! –.

33 Alore Cazor al deventarà un côf di siacai,

un lûc fiscât par simpri;

li nol sarà a stâ plui nissun,

nol metarà sù cjase nissun fi di om”.

Cuintri di Elam

34 Peraule dal Signôr a Gjeremie il profete cuintri di Elam, tal imprin dal ream di Sedecie, re di Gjude.

35 “Il Signôr des schiriis al dîs cussì:

Ve chi ch’o soi! O stoi par crevâ l’arc di Elam,

primizie de sô fuarce!

36 O fasarai plombâ cuintri di Elam i cuatri aiars

des cuatri bandis dal cîl

e ju dispierdarai cuintri di ducj chei aiars

e no sarà gjernazie

là che no rivin

i dispierdûts di Elam.

37 O fasarai spirtâ Elam denant dai siei nemîs

e denant di chei ch’a smicjin a la lôr vite;

e o fasarai vignî daûr di lôr une disgracie,

il fugôr de mê rabie – sentence dal Signôr! –

e o mandarai cuintri di lôr la spade

fin che no ju varai fruçâts.

38 O metarai alore la mê sente in Elam

e o fasarai murî il re e i princips

– sentence dal Signôr! –.

39 Ma al sucedarà che tai ultins dîs

o tornarai a meti in pîts il distin di Elam”.

– Sentence dal Signôr! –.

Notis:

  • 49,1 - In chest cjapitul o vin un mac di sentencis cuintri dai popui confinants cun Israel e ch’a jerin i lôr nemîs storics: amonits (vv. 1-6), edomits (7-22), Damasc (23-27), arabos (28-33) e elamits (34-39).
  • 49,7 - I edomits a vivevin te part meridionâl de Palestine, fint al ricès di Aqabe. Edom al è plui dongje di Israel par vie che Esaù (clamât ancje Edom) al jere fradi gimul di Jacop (Gjen 25,29-34; 27,1-45). A jerin considerâts un popul di grande sapience. Di fat la citât di Teman e je ricuardade ancje in altrò (Jp 2,11; Abd 8; Ba 3,22-23).
  • 49,14-16 - Chescj versets a ripetin di bot peraule par peraule Abd 1-4.
  • 49,21 - Il mâr di Suf al è il mâr Ros, o miôr il so braç orientâl (ricès di Aqabe).
  • 49,28 - La int di Kedar e je di çocje arabe e e vîf tal desert fra la Sirie e la Arabie. I fîs de jevade: un mût doprât inte Bibie par fevelâ dai arabos.
  • 49,34 - Elam e jere la regjon a soreli jevât de Mesopotamie e a nord dal ricès o Golf persic. Sometude prime dai assirians e po dai babilonês, le à cjapade Ciro tor il 550. Ai timps di Isaie i elamits ancje a combatevin tal esercit assirian come esperts tal trai cul arc (Is 22,6). Ancje cheste lôr braure e sigurece e scuen cedi denant de sovranitât dal Signôr sui popui e su la storie.
  • 49,39 - Cheste restaurazion di Elam e pò jessi colegade cul befel di Ciro dal 539, che ur permeteve a lis popolazions depuartadis di tornâ in patrie.
Cjapitui: