BIBIE IN LINIE

Cjapitul 40

CLAMADE DI GJEREMIE

SOT IL REAM DI GJOSIE

Gjeremie al reste cun Godolie a Mizpe

40 1 Cheste e je la peraule che i je stade dite a Gjeremie de part dal Signôr dopo che Nabuzardan, sorestant des vuaitis, lu veve mandât indaûr di Rame, vintlu brincât intant ch’al jere peât cun cjadenis framieç di ducj i depuartâts di Gjerusalem e di Gjude ch’a vignivin menâts vie a Babilonie. 2 Sicheduncje il sorestant des vuaitis al cjapà Gjeremie e i disè: “Il Signôr, to Diu, al à professade cheste disgracie cuintri di chest lûc; 3 il Signôr al à duncje fat rivâ e metût in vore ce ch’al veve professât, parcè che o vês pecjât cuintri dal Signôr e no vês scoltade la sô vôs. Par chel us è capitade une tâl. 4 Cumò però ve: ti dispei des cjadenis che tu âs tes mans. Se ti semee di vignî cun me a Babilonie, anìn e jo o metarai il gno voli parsore di te; se invezit no ti semee di vignî cun me a Babilonie, reste. Cjale: denant di te e je dute la regjon; là che ti semee ben e là che ti semee just di lâ, va. 5 Stant che ancjemò nol torne Godolie, alore torne tu di Godolie, fi di Achikam, fi di Safan, che il re di Babilonie al à nomenât sorestant pes citâts di Gjude e reste cun lui framieç dal popul, o ben là che ti semee plui just di lâ, va”.

Po il sorestant des vuaitis i dè mangjative e un regâl e lu lassà lâ. 6 Gjeremie al lè di Godolie, fi di Achikam, in Mizpe e al vivè cun lui framieç dal popul ch’al jere restât te tiere.

Godolie sassinât

7 Ducj i sorestants dai soldâts, che si jerin sparniçâts pe tiere cui lôr oms, a vignirin a savê che il re di Babilonie al veve nomenât sorestant de tiere Godolie, fi di Achikam, e che i veve dât in consegne a lui oms, feminis e fruts e la int puare de tiere, chei che no ju vevin menâts vie in Babilonie. 8 Alore si presentarin di Godolie in Mizpe: Ismael fi di Natanie, Zuan fi di Kareche, Seraià fi di Tancumet, i fîs di Ofi il netofit e Jezanià fi dal maacatit, insieme cui lôr oms. 9 E Godolie, fi di Achikam, fi di Safan, ur zurà a lôr e ai lôr oms disint: “No stait a vê pôre di servî i caldeus. Restait te tiere e servît il re di Babilonie e al sarà ben par vualtris. 10 Par chel che mi rivuarde me ve: o vîf a Mizpe, come rapresentant dai caldeus ch’a vignaran di nô. E cussì ancje vualtris cjapait sù vin e pomis e vueli e metêtlu tes vuestris cjanivis e sistemaitsi tes vuestris citâts ch’o sês a stâ”.

11 Cussì ancje ducj i gjudeus ch’a jerin in Moab e framieç dai amonits e in Edom e chei ch’a jerin in dutis lis tieris a vignirin a savê che il re di Babilonie al veve lassât un rest in Gjude e ch’al veve metût come lôr sorestant Godolie, fi di Achikam, fi di Safan. 12 Alore ducj i gjudeus a tornarin dongje di ogni lûc là che si jerin dispierdûts e a vignirin te tiere di Gjude daprûf di Godolie in Mizpe e a cjaparin sù un disordin di vin e di pomis.

13 Ma Zuan, fi di Kareche, e ducj i sorestants des schiriis ch’a jerin tal campament, si presentarin di Godolie in Mizpe e 14 i diserin: “No sâstu che Baalis, re dai fîs di Amon, al à mandât Ismael, fi di Netanie, par copâti?” Però Godolie, fi di Achikam, no ur crodè gran.

15 Alore Zuan, fi di Kareche, i disè a Godolie in segret, in Mizpe: “O vuei lâ a copâ Ismael, fi di Netanie, ma nol à di savêlu nissun. Parcè mo àial di copâ la tô persone, di mût ch’a vegnin dispierdûts ducj i gjudeus dâts dongje tor di te e al mueri il rest di Gjude?” 16 Ma Godolie, fi di Achikam, i rispuindè a Zuan, fi di Kareche: “No sta fâ une tâl, parcè che dut ce che tu vâs disint cuintri di Ismael e je rude bausie!”.

Notis:

  • 40,1 - La storie dal distin di Gjeremie e à cualchi vueit. Liberât a Gjerusalem (39,14), culì si lu cjate framieç dai presonîrs a Rame (31,15). Cheste seconde conte e va peade a 39,11-12.
  • 40,6 - Mizpe a 13 km a nord di Gjerusalem, e jere un centri politic e religjôs sot di Samuel (1 Sam 4,3-11; 7,5). Godolie al jere di alte famee gjudaiche, in amicizie cun Gjeremie. Un trop di fanatics nazionaliscj antibabilonês, soflâts di Baalis re di Amon, a vevin decidût di sassinâlu pal so compuartament conciliant e atent tal no stiçâ i gnûfs parons.
  • 40,13 - Baalis no si rindeve tai confronts di Nabucodonosor e al considerave ogni ategjament moderât tant che un tradiment. Sot vie però, come tal câs di Ismael, no si tratave di idealitât ma di invidie par no vê il comant in man.
Cjapitui: