BIBIE IN LINIE

Cjapitul 34

CLAMADE DI GJEREMIE

Fedeltât e infedeltât

Profezie su Sedecie

34 1 Cheste e je la peraule che i je stade dite a Gjeremie de part dal Signôr, intant che Nabucodonosor, re di Babilonie, e dutis lis sôs schiriis e ducj i reams de tiere là ch’e paronave la sô man e ducj i popui a stavin combatint cuintri di Gjerusalem e cuintri di dutis lis sôs citâts. 2 Il Signôr, Diu di Israel, al dîs cussì: “Va e fevelii a Sedecie, re di Gjude. Tu i disarâs alore: Il Signôr al dîs cussì: Ve chi ch’o soi! Jo o stoi par consegnâ cheste citât tes mans dal re di Babilonie e le brusarà cul fûc. 3 Tu no tu ti salvarâs des sôs mans; i tiei vôi a viodaran i vôi dal re di Babilonie e la sô bocje e fevelarà cu la tô bocje: tu ti ’nt larâs in Babilonie. 4 Scolte instès, però, la peraule dal Signôr, Sedecie, re di Gjude! Il Signôr ti dîs cussì: No tu murarâs gran di spade! 5 Tu murarâs in pâs e come ch’a son stâts brusâts i bonodôrs pai tiei vons, i rês ch’a àn stât prin di te, cussì si ju brusarà par te e a fasaran un lament par te disint: Joi, Signôr! Propit! Le ài dite jo cheste peraule!”. Sentence dal Signôr.

6 Alore Gjeremie il profete i à contadis dutis chestis robis a Sedecie, re di Gjude, in Gjerusalem, 7 intant che lis schiriis dal re a jerin daûr a combati cuintri di Gjerusalem e cuintri di dutis lis citâts di Gjude che no vevin nancjemò cjapadis: cuintri di Lachis e cuintri di Azeke, che di fat a jerin lis citâts rinfuarçadis ancjemò restadis fra dutis lis citâts di Gjude.

La liberazion dai sclâfs

8 Cheste peraule i je stade dite de part dal Signôr a Gjeremie, dopo che il re Sedecie al veve fat un pat cun dut il popul ch’al jere in Gjerusalem, di proclamâ la lôr liberazion, 9 ven a stâi che ognidun al lassàs libar il so sclâf e ognidun la sô sclave, ebreu e ebree, par che nissun no si servìs di lôr, ven a stâi di un so fradi gjudeu.

10 A convignirin ducj i princips e dut il popul ch’a jerin jentrâts tal pat, di lassâ libar ognidun il so sclâf e ognidun la sô sclave, par no servîsi plui di lôr. A convignirin duncje e ju lassarin libars. 11 Ma dopo di chest pat si pintirin e a tornarin a brincâ i sclâfs e lis sclavis che ju vevin lassâts libars e ju oblearin a tornâ sclâfs e sclavis.

12 Alore la peraule dal Signôr i je stade dite a Gjeremie de part dal Signôr cussì: 13 “Il Signôr, Diu di Israel, al dîs cussì: Jo o ài fat un pat cui vuestris vons la dì che ju ài fats saltâ fûr de tiere dal Egjit, di une cjase di sotans, disint: 14 Passâts siet agns, ognidun al tornarà a mandâ indaûr so fradi ebreu che si è vendût a ti e che ti à servît par sîs agns; par chel che ti rivuarde tu lu lassarâs, duncje, libar. I vuestris vons no mi àn scoltât e no àn pleadis lis lôr orelis. 15 Ma vualtris, vuê, o sês tornâts e o vês fat benon denant di me proclamant la liberazion, ognidun tai confronts dal so prossim, e o vês concludût un pat denant di me, inte cjase là che si clame il gno Non. 16 Po o vês gambiade idee e o vês sporcjât il gno non e o vês tornât a cjoli ognidun il so sclâf e ognidun la sô sclave che ju vevis lassâts libars seont che ur pareve, e ju vês obleâts a jessi indaûr i vuestris fameis e lis vuestris siervis. 17 Pa la cuâl il Signôr al dîs cussì: Vualtris no mi vês scoltât me poclamant la liberazion ognidun di so fradi e ognidun dal so prossim; Ve chi ch’o soi: Jo o stoi par proclamâ la vuestre liberazion, – sentence dal Signôr! – consegnantjus a la spade, a la peste e a la fan e fasintjus deventâ une sblefe par ducj i reams de tiere. 18 E o ridusarai chei oms ch’a àn tradît il gno pat, midiant che no àn metudis in vore lis peraulis dal pat ch’a vevin concludût denant di me, come chel vidiel che lu àn spacât in doi tocs, passant jenfri. 19 I princips di Gjude e i princips di Gjerusalem , i cjastrâts e i predis e dut il popul de tiere ch’a son passâts jenfri i tocs dal vidiel, 20 ju consegnarai tes sgrifis dai lôr nemîs e tes sgrifis di chel ch’al smicje a la lôr vite, e i lôr cadavars a saran mangjative pai ucei dal cîl e pes bestiis de tiere. 21 Rivuart po a Sedecie, re di Gjude, insieme cui siei princips, ju consegnarai tes sgrifis dai lôr nemîs e tes sgrifis di chei ch’a smicjin a la lôr vite e tes sgrifis des schiriis dal re di Babilonie ch’a stan par plombâ cuintri di lôr. 22 Ve chi ch’o soi: o stoi dant ordins, – sentence dal Signôr! – e ju tornarai a menâ cuintri di cheste citât e le cjaparan e le brusaran cul fûc, intant che jo o consegnarai lis citâts di Gjude al svinidriment, che nol resti dentri plui nissun”.

Notis:

  • 34,5 - Cognossint il brut distin di Sedecie (Gjer 52,8-11), chestis peraulis consoladoriis a distonin cu la situazion. Ancje se il re nol è muart di spade, al è dificil pensâ a funerâi regâi a Babilonie, là che lu vevin strissinât dopo di vêlu svuarbât e là ch’al è restât presonîr fint a la muart.
  • 34,8-22 - La liberazion dai sclâfs fra i ebreus, proponude e metude in vore di Sedecie d’acuardi cul popul, e veve la fonde su la leç (Dt 15,1.12-18; Es 21,2-6), che e proviôt la liberazion tal setim an di sclavitût come ringraciament a Diu pe liberazion de sclavitût dal Egjit.
  • 34,18-19 - Il Signôr al benedìs la fedeltât dai recabits e ur impromet une dissendence eterne, cu la formule profetiche za doprade cun David: “La tô cjase e il to ream a saran par simpri denant di me” (2 Sam 7,16).
  • 34,18 - Il pat al veve une sô solenitât: si lu faseve tal templi e i contraents a vevin di passâ fra lis dôs parts de vitime, smiezade. Cheste usance, doprade ancje tal pat fra il Signôr e Abram (Gjen 15,9.17), e jere cognossude ancje fûr di Israel.
  • 34,21-22 - L’inlusion dal jutori egjizian e durarà pôc: il Signôr al tornarà a menâ dongje i babilonês cuintri di Gjerusalem e in chê volte e sarà la fin, tant pe citât che par Sedecie e pai siei ministris (52,7-9).
Cjapitui: