BIBIE IN LINIE

Cjapitul 32

CLAMADE DI GJEREMIE

SOT IL REAM DI GJOSIE

Il profete al compre un cjamp: un bon segnâl

32 1 Cheste e je la peraule che i je stade dite a Gjeremie de part dal Signôr tal an decim di Sedecie, re di Gjude, ven a stâi tal an disevotesim di Nabucodonosor. 2 In chê volte, duncje, l’esercit dal re di Babilonie al jere daûr a sidiâ Gjerusalem e Gjeremie il profete al jere presonîr tal curtîl des vuaitis, ch’al è inte cjase dal re di Gjude, 3 parcè che lu veve metût in preson Sedecie, re di Gjude, cun cheste acuse: “Parcè che tu profetis disint: Il Signôr al dîs cussì: Ve chi ch’o soi! O consegnarai cheste citât tes mans dal re di Babilonie, che le cjaparà. 4 Sedecie, re di Gjude, nol rivarà a fuî des sgrifis dai caldeus ma al sarà consegnât cence remission tes mans dal re di Babilonie e al fevelarà cun lui muse a muse e i siei vôi a viodaran i vôi di lui. 5 E al menarà Sedecie in Babilonie, là ch’al restarà fintremai che no vignarai a cjatâlu – sentence dal Signôr! –. Propit! O combatês cuintri dai caldeus ma no le vinçares!”.

6 Alore Gjeremie i disè: “La peraule dal Signôr mi è stade dite cussì: 7 Ve Canamel, fi di Salum, to barbe, ch’al sta rivant di te a dîti: Compriti il gno cjamp ch’al è in Anatot, parcè che ti tocje a ti il dirit di riscat par comprâlu!”. 8 Al jentrà duncje li di me, tal curtîl des vuaitis, Canamel, fi di gno barbe, come che al veve dit il Signôr, e mi disè: “Compre, par plasê, il gno cjamp in Anatot, te tiere di Beniamin, parcè che ti tocje a ti il dirit di ereditât e il dirit di sfrancjâlu: comprital!”.

Alore o capii che cheste e jere la peraule dal Signôr 9 e o comprai di Canamel, fi di gno barbe, il cjamp ch’al è in Anatot e i pesai il presit: disesiet siclis d’arint. 10 O scrivei l’at tal libri e lu sigjilai; o clamai dongje i testemonis e o pesai l’arint su la staderie. 11 Po o cjolei il libri de compre, chel sigjilât – seont lis regulis de leç – e chel viert; 12 e i consegnai il libri de compre a Baruc, fi di Nerie, fi di Macsie, sot i vôi dai testemonis ch’a firmarin il libri de compre, sot i vôi di ducj i gjudeus ch’e jerin sentâts tal curtîl des vuaitis. 13 Po i ordenai a Baruc, su la lôr muse, disint: 14 “Cjape chescj scrits, chest libri de compre, tant chel sigjilât che chel viert, e metiju tun vâs di crep par che si mantegnin par un grum di dîs. 15 Di fat il Signôr des schiriis al dîs cussì: Si comprarà ancjemò cjasis e cjamps e vignâi in cheste tiere”.

16 Alore, dopo di vêi consegnât a Baruc, fi di Nerie, il libri de compre, o preai il Signôr disint: 17 “Joi, Signôr Diu! Ve: tu tu âs fat il cîl e la tiere cu la tô grande fuarce e cul to braç tindût. Par te nuie nol è masse grant! 18 Tu tu tratis cun boncûr lis tribûs e la tristerie dai paris tu ur e fasis paiâ ai fîs daûr di lôr, Diu grant e fuart: Signôr des schiriis al è il to non! 19 Grant tai pinsîrs e potent tes voris, tu che tu tegnis spalancâts i tiei vôi sun dutis lis stradis dai oms par dâi a ognidun seont la sô condote e seont ch’a àn butât lis sôs voris. 20 Tu che tu âs fat segnâi e spiei inte tiere dal Egjit fint in dì di vuê e in Israel e framieç dai oms, e che tu ti âs fat un non come ch’al è in cheste dì. 21 Tu tu âs fat saltâ fûr il to popul Israel de tiere dal Egjit cun segnâi e cun spiei, cun man fuarte e cun braç tindût e cun grant timôr. 22 Po tu ur âs dade cheste tiere che tu vevis zurât ai lôr vons di dâure a lôr, tiere là ch’al scor lat e mîl. 23 Lôr a son rivâts e le àn ereditade, ma no àn scoltade la tô vos e no son lâts indenant inte tô leç, no àn metût in vore dut ce che tu ur vevis ordenât di fâ; par chel tu ur âs fatis plombâ intor chestis disgraciis.

24 Ve: i grums di tiere a rivin fin te citât par gafâle e la citât e sarà consegnade tes sgrifis dai caldeus ch’a combatin cuintri di jê cu la spade, cu la fan e cu la peste. Sicheduncje ce che tu âs professât al è capitât e ve: tu lu viodis! 25 E tu, Signôr Diu, tu mi disis: Compriti il cjamp cul arint e clame testemonis, biel che la citât e je consegnade tes sgrifis dai caldeus”.

26 Alore la peraule dal Signôr i je stade dite a Gjeremie cussì: 27 “Ve: jo o soi il Signôr, Diu di ducj i oms! Isal forsit alc che no rivi a fâlu? 28 Pa la cuâl il Signôr al dîs cussì: Ve chi ch’o soi! O stoi par consegnâ cheste citât tes sgrifis dai caldeus, ven a stâi tes sgrifis di Nabucodonosor, re di Babilonie, che le cjaparà; 29 e tes sgrifis dai caldeus ch’a combatin cuintri di cheste citât e che i daran fûc a di cheste citât e le brusaran insieme cun chês cjasis che su lis teracis i àn ufiert incens a Baal e che ur àn fatis libagjons a dius forescj par tirâmi a ciment. 30 Propit! I fîs di Israel e i fîs di Gjude, di zovins in sù, a àn seguitât a fâ ogni sorte di mâl sot i miei vôi; che anzit i fîs di Israel mi àn tirât a ciment cu lis voris des lôr mans – sentence dal Signôr! –. 31 Propit! La colpe de mê rabie e la colpe de mê ire e je stade par me cheste citât, de dì che la àn fondade fintremai a vuê. Pa la cuâl le fasarai sparî de mê presince, 32 par colpe di dute la tristerie che i fîs di Israel e i fîs di Gjude a àn vude cul tirâmi a ciment, lôr, i lôr rês, i lôr sorestants, i lôr predis e i lôr profetis e i oms di Gjude e la int di Gjerusalem. 33 Mi àn parfin voltade la schene e no la muse, e juste intant che jo ur insegnavi pulît e cun dut il cûr; lôr no àn scoltât par mendâsi. 34 A àn metudis lis lôr porcariis inte cjase là che si clame il gno non, sporcjantle. 35 A àn fats sù ancje i çucs di Baal ch’a son te concje di Ben-Inon par fâ passâ pal fûc i lôr fîs e lis lôr fiis in onôr di Moloc, – robe che jo no ur e ài ordenade e nancje no mi à passât pal cjâf ch’a fasessin cheste infametât – par strissinâ Gjude tal pecjât”.

36 Alore cumò il Signôr, Diu di Israel, al dîs cussì sul cont di cheste citât che vualtris o disês ch’e sarà consegnade tes sgrifis dal re di Babilonie cu la spade, cu la fan e cu la peste: 37 “Ve chi ch’o soi! Jo ju tirarai dongje di dutis lis tieris là che ju ài disperdûts te colme de mê rabie, te mê ire e te mê grande fumate, e o tornarai a menâju in chest lûc e ju fasarai vivi sigûrs. 38 Lôr a saran il gno popul e jo o sarai il lôr Diu. 39 In chê volte ur darai un altri cûr e un’altre regule par che mi temin ogni dì pal ben lôr e dai lôr fîs daûr di lôr. 40 O fasarai cun lôr ancje un pat par simpri: chel di no slontanâmi plui di lôr e di fâur dal ben; o metarai ancje il gno timôr intal lôr cûr par no che si slontanin plui di me. 41 Jo mi consolarai tal fâur dal ben e ju plantarai par simpri in cheste tiere cun dut il gno cûr e cun dute la mê anime”. 42 Propit! Il Signôr al dîs cussì: “Come ch’o ài fat rivâ cuintri di chest popul dute cheste grande disgracie, cussì o fasarai plombâ sore di lôr ogni sorte di ben: chel che par lôr o ài imprometût. 43 In cheste tiere che vualtris o lais disint ch’e je une desolazion, cence oms e cence nemâi, e ch’e je stade consegnade tes sgrifis dai caldeus, si comprarà ancjemò cjamps. 44 Si comprarà cjamps cun arint e si fasarà la regjistrazion intal libri e si sigjilarà e si clamarà dongje testemonis inte tiere di Beniamin e tai contors di Gjerusalem e tes citâts di Gjude, tes citâts de mont e tes citâts de Sefele e tes citâts dal Negheb. Propit! Jo o gambiarai il lôr distin”. – Sentence dal Signôr! –.

Notis:

  • 32,1 - Come cronologjie o sin dal 587, a la vilie dal fruç di Gjerusalem. La presonie di Gjeremie e jere avonde lizere, dal moment che al podeve fevelâ cun cui ch’al voleve e fâ afârs. Un alc come la “custodia militaris” di Pauli a Rome (At 28,16.30).
  • 32,8 - Il dirit di sfrancjâlu. La fonde legâl e je in Lv 25,25.49 e l’unic câs de Bibie lu vin in Rt 4,1-9. L’intent de leç al jere che la robe dal pari no saltàs fûr de tribù.
  • 32,9 - Lis primis monedis in sens tecnic a son i darîs, fats stampâ di Dario I (521-486). Prime no si contave i bêçs ma si pesave i tocs. Il valôr dal sicli no si pò determinâlu cun sigurece.
  • 32,10 - No si trate di un “libri”, ma di un rodul, ch’al vignive sierât cuntune cuardute.
  • 32,12 - Baruc al è il scrivant di Gjeremie (36,4-19; 45). Al puarte il so non il librut ch’al ven subit dopo de profezie di Gjeremie.
  • 32,15 - L’at juridic al à un significât profetic: la tiere dai paris no restarà simpri bandonade, ma a tornaran a comprâ, a fâ sù e a plantâ.
  • 32,16-44 - In cheste preiere (vv. 17-25) compagnade de rispueste dal Signôr (vv. 27-44), e ven lete dute la storie ebraiche come storie di infedeltât dal popul di une bande e di fedeltât dal Signôr di chê altre.
  • 32,21 - Nissune preiere dai ebreus no podeve saltâ il moment plui grant, chel dal esodo (Ne 9; Dn 9).
  • 32,37 - Di dutis lis tieris. L’espression e va plui in là dai confins dal esili babilonês e e cjape dentri dute la “diaspore” o dispersion. Chest al fâs scrupulâ che il toc al sedi stât componût plui tart.
Cjapitui: