BIBIE IN LINIE

Cjapitul 30

CLAMADE DI GJEREMIE

Libri deS consolazionS

Ristaurazion di Israel

30 1 Cheste e je la peraule che i je stade dite a Gjeremie de part dal Signôr: 2 “Il Signôr, Diu di Israel, al dîs cussì: Scriviti dutis chestis robis che ti ài ditis intun libri, 3 parcè che ve: A vignaran dîs – sentence dal Signôr! – che jo o tornarai a menâ indaûr i esiliâts dal gno popul di Israel e di Gjude, – al dîs il Signôr – parcè che jo o tornarai a menâju inte tiere che ur ài dade a lôr e ai lôr vons e che la àn ereditade”. 4 Chestis a son lis peraulis che il Signôr i à dit a Israel e a Gjude:

5 Propit! Il Signôr al dîs cussì:

“O vin sintût un berli di spavent,

di terôr e no di pâs.

6 Informaitsi e viodêt ben

s’al parturìs un mascjo!

Parcè mo viodijo ducj i oms

cu lis mans sui ombui tant che une parturient?

Parcè si ise strassomeade ogni muse?

7 Joi, cetant grande ch’e je chê zornade:

no ’nd è un’altre compagne!

Al è timp di disgraciis par Jacop,

ma però le scapolarà!

8 In chê dì al sucedarà – sentence dal Signôr des schiriis! – ch’o crevarai il jôf ch’al à sul so cuel e o spacarai lis sôs cjadenis, di mût che i forescj no lu ridusedin plui in sotanance, 9 ma lôr a servissaran il Signôr, lôr Diu, e David, lôr re, che jo o fasarai saltâ fûr par lôr.

10 E tu no sta vê pôre, Jacop, gno servidôr,

sentence dal Signôr!

e no sta spaventâti, Israel,

parcè che ve chi ch’o soi: ti salvi di une tiere lontane

e la tô gjernazie de tiere dal lôr esili.

Jacop al tornarà, al vivarà cuiet e sigûr

e cence che nissun no lu lambichi.

11 Propit! Jo o sarai cun te.

sentence dal Signôr, par salvâti.

Jo o fasarai un fruç di ducj i forescj

là che ti ài dispierdût;

ma no fasarai un fruç di te;

ti cjastiarai, ma cun justizie,

però no ti lassarai dal dut cence cjastic!”.

12 Di fat il Signôr al dîs cussì:

“La tô feride no si rive a vuarîle,

la tô plae no si pò medeâle.

13 No ’nd è un ch’al judichi la tô cause,

pe tô plae no tu âs midisinis ch’a vuarissin.

14 Ducj i tiei amants ti àn dismentade,

no vegnin plui a cirîti!

Parcè che ti ài pestade come che si peste un nemì,

cuntun cjastic cence remission;

par colpe de tô grande tristerie

a vevin cjapât pît i tiei pecjâts.

15 Parcè berlistu pe tô feride?

Il to dolôr nol passarà;

par colpe de tô grande tristerie

a vevin cjapât pît i tiei pecjâts:

par chel o ài fat cuintri di te chestis robis.

16 Poben, ducj chei che ti àn glotude a saran glotûts

e ducj chei che ti àn tibiade, ma propit ducj,

a laran in sotanance;

e chei che ti àn rafade ju rafaran ancje lôr,

e ducj chei che ti àn spelade ju consegnarai par che ju spelin.

17 Propit! O medearai la tô feride

e ti vuarissarai des tôs plais,

sentence dal Signôr!

seben che ti disin Parade vie, Sion,

chê che no à nissun che le ciri”.

18 Il Signôr al dîs cussì:

“Ve chi ch’o soi: O fasarai finî l’esili des tendis di Jacop

e o varai dûl des sôs cjasis,

ancje la citât e sarà tornade a fâ sù des sôs maseriis

e il palaç al sarà tornât a fondâ tal so dirit.

19 Di li e vignarà fûr une laut

e une vôs di fieste.

Ju fasarai cressi di numar, no calâ,

ju onorarai cence umiliâju.

20 I siei fîs a saran come par vieri

e la lôr semblee e sarà salde denant dai miei vôi,

biel ch’o larai a cjatâ ducj chei che ju àn tibiâts.

21 Il so princip al sarà un di lôr

e framieç di lôr al saltarà fûr il so sorestant;

lu fasarai vignî dongje e lui si svicinarà di me.

Di fat cui isal chel ch’al pegnorarà la sô vite

par vignî dongje di me?

Sentence dal Signôr!

22 Vualtris o sarês il gno popul

e jo o sarai il vuestri Diu.

23 Ve: il burlaç dal Signôr al sclope in dute la sô rabie,

un burlaç compagnât de boadice,

al voltole sul cjâf dai triscj.

24 No si ritirarà l’impit de rabie dal Signôr

fin che nol varà puartâts al colm e metûts in vore

i progjets dal so cûr.

Sul finî dai dîs lu capissarês!

Notis:

  • 30,1 - I prins trê vv. a àn in struc il teme dal “libri des consolazions”: i esiliâts a tornaran inte lôr patrie.
  • 30,3 - La profezie e rivuarde dut il popul elet, ch’al cjape dentri tant Israel che Gjude. Si à di pensâ alore che ancje Gjude al sedi in esili. Par chel la date di composizion e varès di rivâ plui in ca dal 598/7. Il ream di Israel al jere stât fiscât dai assirians inmò dal 621.
  • 30,6 - Come ch’al è impussibil che al parturissi un mascjo, cussì al è impussibil che e coli la potence di Babilonie. Epûr al sucedarà.
  • 30,10 - No esist lontanance pe fuarce dal Signôr. Ancje s’a fossin tai ultins confins dal mont, lui al larà a cjoliju e ju tornarà a menâ dongje (Dt 30,3-4; Sal 121,3-8).
  • 30,19 - Dopo de ricostruzion matereâl, ve la riprese demografiche, in armonie cu lis promessis fatis ai patriarcjis (Gjen 12,1). Il lûc di cheste semblee di laut nol pò jessi che il templi.
  • 30,22 - Al mancje tal grêc. Al varès di jessi une zonte tirade fûr di 31,1.
Cjapitui: