BIBIE IN LINIE

Cjapitul 22

CLAMADE DI GJEREMIE

SOT IL REAM DI GJOSIE

Cuintri dai ultins rês di Gjude

22 1 Il Signôr al dîs cussì: “Va jù te cjase dai rês di Gjude e li tu disarâs cheste peraule. 2 Tu disarâs: Scolte, par plasê, re di Gjude, che tu sês sentât su la sente di David, tu e i tiei fameis e dut il popul ch’al bat chestis puartis. 3 Il Signôr al dîs cussì: Fasêt ce ch’al va ben e al è just e liberait il tibiât des mans di chel che lu tibìe; no stait a fâi malegraciis e prepotence al forest, al vuarfin e a la vedue; no stait a spandi in chest lûc sanc nocent. 4 Parcè che se vualtris o metarês in vore cheste peraule, alore a jentraran pes puartis di cheste cjase i rês ch’a son sentâts impen di David su la sô sente, ch’a van montâts sun cjars e sun cjavai, lôr e i lôr ministris e il lôr popul. 5 Ma se no scoltarês cheste peraule, o zuri su di me – sentence dal Signôr! – che cheste cjase e larà in fruç.

6 Propit! Il Signôr al dîs cussì cuintri de cjase dal re di Gjude:

Tu tu sês par me un Galaad,

une spice dal Liban;

poben ti ridusarai a un desert,

a une citât cence nissun dentri.

7 O santificarai cuintri di te chei che ti frucin,

i oms e i lôr nemâi,

e a fiscaran i tiei cedris plui sielts

e ju butaran tal fûc.

8 Un grum di gjernaziis a passaran par cheste citât e a disaran une a chê altre: Parcè po il Signôr àial fat cussì cuintri di cheste citât tant grande? 9 E a rispuindaran: Parcè che a àn butât di bande il pat dal Signôr, lôr Diu, e si son butâts in genoglon denant di altris dius e ju àn adorâts”.

10 No stait a vaî sul muart

e no stait a fâ lament par lui;

vaît, vaît par chel che si’nt va,

che plui nol tornarà

ni al viodarà la tiere ch’al è nassût.

11 Propit! Il Signôr i dîs cussì a Salum, fi di Gjosie, re di Gjude, re impen di so pari Gjosie: “Chel ch’al salte fûr di chest lûc nol tornarà plui dentri; 12 ma al murarà tal lûc che lu depuartaran e nol viodarà altri cheste tiere”.

Cuintri di Joiakim

13 Puar mai lui chel ch’al fâs sù la sô cjase cence justizie

e lis sôs teracis cence cussience;

chel ch’al fâs lavorâ il so prossim par dibant

e no i dà la pae pe sô vore!

14 Ch’al dîs: “Mi fasarai sù une cjasone

e teracis là ch’al tire aiar”,

ch’al vierç barcons

e ur fâs telârs di cedri

e ju piture di ros

15 Pensistu forsit di jessi un re,

che tu fasis lis garis cul cedri?

To pari no àial forsit mangjât e bevût?

Però al leve indenant cul dirit e cu la justizie:

par chel al à vude furtune!

16 Al puartave la cause dal puar e dal biât,

cussì al leve ben!

Chest no vuelial forsit dî cognossimi me?

Sentence dal Signôr!

17 Invezit i tiei vôi e il to cûr

a son dome pal to profit

e par spandi sanc nocent

e par tibiâ e fiscâ.

18 Pa la cuâl il Signôr i dîs cussì a Joiakim, fi di Gjosie, re di Gjude:

“No fasaran lament par lui, disint:

Joi, fradi gno! Joi, sûr mê!

No fasaran lament par lui, disint:

Joi, paron! Joi re!

19 Al sarà soterât come che si sotere un mus,

lu strissinaran e lu butaran

fûr des puartis di Gjerusalem”.

Cuintri di Gjerusalem

20 Va sù sul Liban e berle,

tal Basan ch’e rimbombi la tô vôs;

berle ancje di Abarim,

parcè che ducj i tiei amants a son parâts a tocs.

21 Ti ài fevelât cuant che tu jeris in pâs;

tu tu âs dit: “Jo no vuei sintî!”.

Cheste e je stade la tô condote

di fantate in sù:

propit!, no tu âs scoltade la mê vôs!

22 Ducj i tiei pastôrs ju passonarà l’aiar

e i tiei amants a laran in presonie.

In chê volte tu deventarâs rosse e tu ti vergognarâs

di dute la tô tristerie.

23 Tu che tu sês a stâ tal Liban,

che tu fasis i nîts tai cedris,

cetant dûl che tu fasarâs

cuant che ti capitaran lis dois,

lis dois di une parturient.

Cuintri di Joiachin

24 “Pe mê vite! – sentence dal Signôr! – ancje se Conie, fi di Joiakim, re di Gjude, al fos un anel te tô man drete, propit, tal sbregarès fûr! 25 Jo ti consegnarai tes mans di chel ch’al smicje a la tô vite e tes mans di chei che denant di lôr tu ti spirtis, vadì di Nabucodonosor, re di Babilonie, e tes mans dal caldeus. 26 Ti sgnacarai, te e tô mari che ti à parturît, tune tiere foreste, là che no tu sês nassût, e li tu murarâs. 27 Rivuart po a la tiere ch’a bramin tant di tornâ, no tornaran plui. 28 Chest om, Conie, isal forsit une porcarie di vâs, un vâs di parâlu a tocs o un argagn cence nissun valôr? Parcè mo sono sgurlâts lontan, lui e la sô dissendence, e sgnacâts tune tiere che no cognossin?”.

29 Tiere, tiere, tiere, scolte la peraule dal Signôr! 30 Il Signôr al dîs cussì: “Scrivêt che chest om al è cence fîs, un om che nol à vude furtune intai siei dîs; che nissun de sô dissendence nol varà furtune, nissun no si sentarà su la sente di David e nol paronarà plui in Gjude”.

Notis:

  • 22,5 - In cheste concezion antropomorfiche, Diu al clame a testemoni de sô menace ce che di plui grant al puedi esisti, la sô stesse persone (Gjen 22,16; Is 45,23; Eb 6,13).
  • 22,6 - Galaad e je la plane di là dal Gjordan, in alt sul nivel dal mâr. Il Liban e je la cjadene des monts a nord de Palestine. A jerin regjons plenis di vegjetazion e di vite. Tramudantlis in desert, nol podeve dà une inmagjine plui tremende di cjastic.
  • 22,10-12 - Lament sul distin di Salum, fi e sucessôr di Gjosie. Montât sù dopo de muart di so pari a Meghido (609), al fo butât jù dal faraon Necao pe sô politiche contrarie dal Egjit. Menât presonîr in Egjit, nol tornà plui dongje. Tal so puest, il faraon al metè so fradi Eliakim, ch’al cjapà il non di Joiakim.
  • 22,15 - Nissun re nol ven presentât cussì mâl come Joiakim, salacor in contrast cu la religjon di so pari Gjosie. Joiakim al veve la pice di imitâ Salomon, soredut intes grandecis e in ce che nol leve imitât.
  • 22,19 - Sepulture di mus. Pai nemâi no ’nd jere sepulture. I libris storics (2 Re 24,6; 2 Cr 36,8) a disin ancje di chest re che si è “indurmidît vie cui siei vons”, cence vê indiment la sepulture.
  • 22,20 - Il profete al invide Gjerusalem a lâ su lis spicis plui altis a berlâ il so lament. Chestis spicis a son il Liban cu la mont dal Ermon, lis monts dal Basan te Sirie meridionâl e lis monts dai Abarim te Transgjordanie cu la mont dal Nebo, là che Mosè al à cjalade di lontan la Palestine (Dt 34,1-7).
  • 22,24 - Conie. Al è un altri non dal re Joiachin. Il paragon dal anel, par pandi la condane di chest re, al pò vignî di dôs bandis: dal anel matrimoniâl, segnâl di fedeltât e d’amôr, o dal anel-sigjîl dal re, segnâl di autoritât e di potence.
  • 22,30 - Scrivêt. Un invît a regjistrâ in maniere uficiâl chest fat e a conservâlu tai archîfs come ch’al fos za sucedût.
Cjapitui: