BIBIE IN LINIE

Cjapitul 16

CLAMADE DI GJEREMIE

SOT IL REAM DI GJOSIE

Il profete-spieli

16 1 La peraule dal Signôr mi è stade dite cussì: 2 “No sta sposâti par no che ti vegnin fîs e fiis in chest lûc. 3 Di fat cussì al dîs il Signôr cuintri dai fîs e cuintri des fiis nassûts in chest lûc e cuintri des lôr maris che ju àn parturîts e cuintri dai lôr paris che ju àn gjenerâts in cheste tiere: 4 A muraran di muart orende; no saran ni vaiûts ni soterâts, a saran tant che il ledan slargjât sul teren, a saran svinidrîts cu la spade e cu la fan e i lôr cadavars ju mangjaran i ucei dal cîl e lis bestiis de tiere”. 5 Propit! Il Signôr al dîs cussì: “No sta jentrâ te cjase dal corot o no sta cjapâ part a lis vaiudis ni a condolêju, parcè che o ài tirât vie di chest popul la mê amicizie – sentence dal Signôr! – il dûl e la remission.

6 A muraran grancj e piçui in cheste tiere; no saran soterâts, no si vaiarà par lôr e no si fasarà par lôr ni tais su la piel ni tai di cjavei. 7 No si crevarà pan par lôr, par chel ch’al fâs corot, par confuartâlu de muart, nancje no strucjaran cun lôr il bocâl des consolazions pal pari o pe mari. 8 No sta jentrâ a sentâti cun lôr te cjase dal gustâ, par mangjâ e par bevi. 9 Di fat il Signôr des schiriis, Diu di Israel, al dîs cussì: Ve chi ch’o soi a fâ cessâ di chest lûc, sot dai vuestris vôi e tai vuestris dîs, la vôs de gjonde e la vôs de ligrie, la vôs dal nuviç e la vôs de nuvice.

10 E al sucedarà che cuant che tu i varâs contadis a di chest popul dutis chestis robis, in chê volte ti disaran: Parcè po il Signôr àial professadis cuintri di nô dutis chestis disgraciis e cuale ise la nestre tristerie e cuâi sono i nestris pecjâts ch’o vin fats cuintri dal Signôr nestri Diu? 11 Alore tu ur rispuindarâs: Parcè che i vuestris vons mi àn butât di bande me – sentence dal Signôr! – e a son lâts daûr di altris dius e ju àn servîts e si son butâts in genoglon denant di lôr, biel che mi àn butât di bande me e no àn tignude cont la mê leç. 12 Vualtris però o vês fat piês che no i vuestris vons e ve ch’o lais ognidun daûr dal vuestri cûr trist, cence scoltâmi gran. 13 Pa la cuâl us fasarai parâ vie di cheste tiere par une tiere che no le cognossês, ni vualtris ni i vuestris vons, e ventilà o servissarês altris dius dì e gnot, parcè che jo no varai pêl di remission!

Il gnûf zurament

14 Pa la cuâl ve, a vegnin dîs – sentence dal Signôr! – che no si disarà plui: Pe vite dal Signôr ch’al à fat saltâ fûr i fîs di Israel de tiere dal Egjit, 15 ma: Pe vite dal Signôr, ch’al à fat saltâ fûr i fîs di Israel de tiere de tramontane e di dutis lis tieris là che ju veve dispierdûts e ju à fats tornâ inte lôr tiere, che ur e veve dade ai lôr vons.

16 Ve chi ch’o soi: o mandarai une vore di pescjadôrs – sentence dal Signôr! – e ju pescjaran; e podopo o mandarai une vore di cjaçadôrs e ju cjaçaran di ogni mont e di ogni çuc e dai slambris des cretis. 17 Propit! I miei vôi a son sun dutis lis lôr stradis, no son platadis par me e nancje no pò restâ platade denant dai miei vôi la lôr tristerie. 18 Però prin ur paiarai dopleade la lôr tristerie e i lôr pecjâts, parcè che a àn sporcjade la mê tiere cui cadavars de lôr vergogne e a àn colmade la mê ereditât cu lis lôr porcariis”.

… di te a vignaran i forescj…

19 Il Signôr, mê fuarce e mê fuartece,

gno ripâr te dì de disgracie,

li di te i forescj a rivaran

dai ultins confins dal mont e a disaran:

“Dome falsetât a àn ereditade i nestris vons,

robe cence tignince e cence nissun util”.

20 Puedial l’om fâsi dius

dal moment che no son dius?

21 Pa la cuâl ve chi ch’o soi: ur fasarai cognossi

cheste volte, ur fasarai viodi

la mê man e la mê fuarce,

e a savaran che il gno non al è Signôr.

Notis:

  • 16,1 - Inte profezie no son dome lis azions dai profetis a vê un valôr di simbul ma cualchi volte e je la lôr stesse vite che e devente simbul e segnâl (viôt Os 1 e 3; Is 8,18; Ez 24,15-24). Il matrimoni e la dissendence a jerin segnâi di benedizion ancje tune prospietive messianiche. Partant Gjeremie nol è dome segnâl di contradizion ma ancje di maludizion.
  • 16,4 - La mancjance di corot e di sepulture e jere une des piês maludizions (22,18-18; 1 Re 14,11; Ez 29,5).
  • 16,9 - Tai vuestris dîs. Cun dute probabilitât la sentence e je stade proferide dal 587 p.d.C., cuant che Gjerusalem e stave par jessi sidiade e po fiscade.
  • 16,13 - I ebreus, menâts in esili, a saran obleâts a lavorâ pai nemîs e pes lôr divinitâts, tune condizion di sigûr plui grivie che no servint il Signôr lôr Diu, libars e a cjase.
  • 16,18 - I cadavars a jerin une robe soce pai israelits. Culì al fevele dai idui cence vite, che il lôr cult al à sporcjade e profanade la ereditât dal Signôr, la Tiere de promesse.
  • 16,19 - Falsetât: i idui a son robe cence tignince e cence nissun util.
  • 16,21 - Come che Diu si è palesât par vieri te liberazion dal Egjit, cussì al pandarà la sô fuarce intune gnove liberazion, chê dal esili. A preference dai dius, ch’a son nuie, il Signôr al è un Diu fuart e in plui al libere i piçui e i tibiâts.
Cjapitui: