BIBIE IN LINIE

Cjapitul 48

LIS TRADIZIONS DE STORIE PRIMITIVE

L’ALEANCE DI ABRAM

Efraim e Manasse

48 1 Dopo di chescj fats, a vignirin a dîi a Josef. “Viôt che to pari nol è trop ben” e lui al menà daûrsi i siei doi fîs, Manasse e Efraim. 2 Cuant che i diserin a Jacop: “Ve che al è vignût to fi Josef a cjatâti”, Israel, cun tun grant sfuarç, si metè in senton sul jet. 3 Jacop i disè a Josef: “El-Shadai mi à comparît a Luz, te tiere di Canaan, mi a benedît 4 e mi à dit: Ti darai une grande gjernazie, ti multiplicarai, ti fasarai deventâ une semblee di popui e ur darai cheste tiere a la tô gjernazie dopo di te par simpri. 5 Cumò i doi fîs che tu âs vûts te tiere dal Egjit, prime che o vignìs jù ancje jo cun te in Egjit, a saran miei. Efraim e Manasse a saran miei compagn di Ruben e di Simeon. 6 I fruts che tu âs vûts dopo, invezit, a saran tiei; a puartaran il non dai lôr fradis par cont di ereditât. 7 Cuant che jo o stavi tornant di Padan, par viaç mi è muarte tô mari Rachêl te tiere di Canaan, che al mancjave ancjemò un biel toc prin di rivâ a Efrate, e jo le ai soterade li, su la strade di Efrate, ven a stâi Betlem”. 8 Israel al viodè i doi fîs di Josef e al domandà: “Cui sono chei li?”. 9 “A son i fîs che Diu mi à dâts ca jù” i rispuindè Josef a so pari, e chel al disè: “Menimai dongje che ju benedissi”. 10 Israel al veve fruiâts i vôi par colpe de vecjae e nol viodeve dibot nuie. Alore Josef ju fasè lâ dongje e lui ju bussà e ju strengè tai siei braçs. 11 Israel i disè a Josef. “No varès mai crodût di tornâ a viodi la tô muse e ve che Diu mi à dade la gracie di viodi ancje i tiei fîs!”. 12 Alore Josef ju tirà vie dai siei genôi e si butà cu la muse par tiere. 13 Josef ju cjapà ducj i doi; Efraim te man gjestre in mût che al fos a çampe di Israel e Manasse te man çampe par che al fos a gjestre di Israel, e ju menà dongje di lui. 14 Ma Israel al slungjà la man gjestre e le metè sul cjâf di Efraim, che al jere il secont, e la man çampe sul cjâf di Manasse, incrosant i braçs, cun dut che Manasse al jere il plui grant. 15 Alore al benedì i fîs di Josef cussì:

“Che il Diu che a àn cjaminât denant di lui

i miei paris Abram e Isac,

che il Diu che al è stât il gno pastôr di cuant che o soi nassût

fintremai cumò,

16 che l’agnul che mi à salvât di ogni mâl,

al benedissi chescj fruts.

Che al resti in lôr il gno non

e il non dai miei vons Abram e Isac,

e che si slargjin e che si multiplichin

su la tiere!”.

17 Intant Josef al veve viodût che so pari al veve metude la man gjestre sul cjâf di Efraim e al restà malapaiât. Al cjapà la man di so pari par tirâle vie dal cjâf di Efraim e metile sul cjâf di Manasse, 18 e Josef i disè a so pari: “No cussì po, pai! Al è chest culì il prin; met la gjestre sul so cjâf”. 19 Ma so pari al rifudà e al disè: “Lu sai, fi gno, lu sai: ancje lui al deventarà un popul, ancje lui al sarà grant. Ma pûr so fradi, il secont, al sarà plui grant di lui, la sô gjernazie e deventarà une semblee di popui”. 20 In chê dì ju benedì cussì:

“Israel al benedissarà

midiant di vualtris disint:

che Diu ti fasi deventâ compagn di Efraim e di Manasse!”.

E cussì al metè Efraim prin di Manasse.

21 Po Israel i disè a Josef: “O sint ch’e je rivade la mê ore, ma Diu al sarà cun vualtris e al tornarà a menâus te tiere dai vuestris vons.

22 A ti ti darai une part di plui che no ai tiei fradis, ce che ur ai cjolt ai amoreus cu la mê spade e cul gno arc”.

Notis:

  • 48,12 - Jacop al met i nevôts sui genôi come che a fossin saltâts fûr di lui. Al è un gjest des ceremoniis par fâ fîs d’anime. Compagn pal gjest di meti lis mans sul cjâf, che al è simpri stât un segnâl di trasmission di benedizion. La gjestre e à plui virtût e fuarce de çampe, par chel Josef al voleve che al fos Manasse di chê bande.
Cjapitui: