BIBIE IN LINIE

Cjapitul 33

LIS TRADIZIONS DE STORIE PRIMITIVE

L’ALEANCE DI ABRAM

Incuintri cun Esaù

33 1 Jacop al alçà i vôi e al viodè Esaù che al rivave; compagnât di cuatricent oms. Alore al dividè i fruts fra Lie, Rachêl e lis dôs siervis, 2 al metè devant lis siervis cui lôr fruts, plui indaûr Lie cui siei fruts e plui indaûr ancjemò Rachêl e Josef. 3 Intant ancje lui al jere passât denant di lôr e si butà par tiere siet voltis prime di lâi dongje a so fradi. 4 Ma Esaù i corè incuintri, lu strengè tai braçs, lu cjapà a bracecuel, lu bussà e a vairin. 5 Cuant che al alçà i vôi e al viodè lis feminis e i fruts, al domandà: “Cui ese cheste int che tu âs li?”. Jacop i rispuindè: “A son i fruts che Diu al à volût fâi la gracie al so famei”. 6 Ancje lis siervis, lôr e i lôr fruts, i lerin dongje e si butarin par tiere. 7 Po i lerin dongje ancje Lie e i siei fruts e si butarin par tiere. In fin i lerin dongje Rachêl e Josef e si butarin par tiere. 8 Al domandà Esaù: “Ce ese dute chê mandrie che o ai cjatade pe strade?”. I rispuindè: “E je par che il gno paron mi vedi a grât”. 9 Dissal Esaù: “Fradi, o ai avonde robe: tegniti ce che al è to”. 10 Ma Jacop al disè: “No, ti prei! Se tu mi âs a grât, cjape des mês mans il gno regâl. Jo o soi vignût denant di te compagn che si va denant di Diu e tu tu mi âs fat un acet di cûr. 11 Cjol, alore, il regâl che ti ai puartât parcè che Diu mi à judât e ind ài fin parsore il cjâf”; e midiant che al tignive dûr, Esaù al acetà.

12 Po Esaù al disè: “Gjavìn lis tendis e partìn; o larai jo denant”. 13 Ma Jacop i rispuindè: “Il gno paron al sa pûr che i fruts a son delicaduts e che mi tocje di pensâ a lis pioris e a lis vacjis di lat: se si strapacilis dome une dì mi van dutis lis bestiis. 14 Che al ledi alore il gno paron denant dal so famei: jo o larai indenant a planc a planc, a pas cul besteam che al è denant di me, e daûr che a ledin i fruts, fin che o rivarai li dal gno paron, a Seir”. 15 Dissal alore Esaù: “Tu permetarâs almancul che ti lassi un pocje di chê int che o ai cun me”. Ma Jacop i rispuindè: “Parcè po? Mi baste che il gno paron mi vedi a grât”. 16 E cussì, ta chê stesse dì, Esaù al tornà de bande di Seir, 17 ma Jacop al partì par Sucot, là che si fasè sù une cjase par sè e cjasais pai nemâi; par chel i àn metût non al lûc Sucot.

Jacop al compre il cjamp di Sichem

18 Jacop al rivà san e salf te citât di Sichem, te tiere di Canaan, cuant che al tornà di Padan-Aram e al plantà lis tendis in face de citât. 19 Po al comprà dai fîs di Camor, pari di Sichem, par cent tocs d’arint, la part di campagne là che al veve plantade la sô tende 20 e li al fasè sù un altâr che lu clamà “El al è il Diu di Israel”.

Cjapitui: