BIBIE IN LINIE

Cjapitul 29

LIS TRADIZIONS DE STORIE PRIMITIVE

L’ALEANCE DI ABRAM

Lie e Rachêl

29 1 Jacop si metè in viaç e al partì de bande dai fîs de jevade. 2 Al viodè un poç te campagne e dongje a jerin scrufuiadis trê mandriis di robe minude: al jere in chel poç che a levin a imbeverâsi i nemâi, ma la piere ch’e sierave il poç e jere grande. 3 Cuant che ducj i nemâi si vevin dâts dongje, i pastôrs a rodolavin la piere ch’e taponave il poç, a imbeveravin i nemâi e po a tornavin a taponâ il poç. 4 Jacop ur domandà ai pastôrs: “Fradis miei, dontri sêso po?”. I rispuinderin: “O sin di Caran”. 5 Dissal: “Cognossêso Laban, il fi di Nacor?”. I rispuinderin: “Lu cognossìn”. 6 Ur disè: “Staial ben?”. I rispuinderin: “Sì; ve chi sô fie Rachêl ch’e rive cul trop”. 7 Dissal Jacop: “Al è ancjemò dì e no je ore di menâ dentri i nemâi. Imbeverait lis bestiis e tornait a passon”. 8 Ma lôr i rispuinderin: “No podìn fin che no si àn dâts dongje ducj i nemâi e che no vin rodolade la piere ch’e tapone il poç; dome in chê volte o imbeverarìn lis bestiis”.

9 Al stave ancjemò resonant cun lôr che e rivà Rachêl cul trop di so pari. E faseve la pastore. 10 A pene che Jacop al viodè Rachêl, fie di so barbe Laban, e il trop di so barbe Laban, al lè dongje, al rodolà la piere ch’e taponave il poç e al imbeverà il besteam di so barbe Laban. 11 Jacop al bussà Rachêl, po al tacà a vaî. 12 I contà a Rachêl che al veve parintât cun so pari e che al jere fi di Rebeche. Jê alore e corè a dîjal a sô pari. 13 Cuant che al sintì che si tratave di so nevôt, fi di sô sûr, Laban i vignì incuintri di dute corse, lu cjapà a bracecuel, lu colmà di bussadis e lu menà dentri in cjase. E Jacop i contà dut ce che al jere sucedût. 14 Dissal alore Laban: “Sì, tu sês propit il gno vuès e la mê cjar!”; e Jacop al restà in cjase sô par un mês intîr. 15 Alore Laban i disè a Jacop: “Midiant che o vin parintât, no tu varâs mo di fâmi il famei par dibant! Disimi tu trop che o ai di dâti”. 16 Laban al veve dôs fiis: la prime e veve non Lie e la seconde Rachêl. 17 Lie e veve vôi smavits ma Rachêl e jere plui ben fate e biele di muse. 18 Jacop i voleve ben a Rachêl. Al rispuindè: “Jo ti fasarai di famei par siet agns, ma tu âs di dâmi Rachêl, la fie plui zovine”. 19 Dissal Laban: “Simpri miei dâle a un di cjase che no a di un forest: reste cun me”. 20 Sicheduncje Jacop al restà come famei siet agns di file par Rachêl ma i semearin cualchi dì cul ben che i voleve. 21 Po Jacop i disè a Laban: “Il gno timp al è spirât: dami la mê femine e lassimi vivi cun jê!”. 22 Laban al clamà dongje dute la int dal lûc e al fasè un grant nuviçâr. 23 Ma sore sere al cjolè sô fie Lie, e le menà di Jacop; e chel al lè cun jê. 24 Laban i cedè la sô sierve Zilpe par ch’e servìs sô fie Lie. 25 Tal indoman a buinore, ve ch’e jere Lie! Alore Jacop i disè a Laban: “Ce mi âstu fat? No jerino d’acuardi che jo ti fasevi di famei par Rachêl? Parcè mi âstu imbroiât?”. 26 I rispuindè Laban: “Chi di nô no je la usance di maridâ la plui zovine prime de plui grande. 27 Ma lasse passâ cheste setemane di gnocis e jo ti darai ancje chê altre pal servizi che tu fasarâs in cjase mê par altris siet agns”. 28 E Jacop al fasè cussì; al finì chê setemane di gnocis e Laban lu lassà sposâ sô fie Rachêl. 29 Laban i cedè la sô sierve Bile par ch’e servìs sô fie Rachêl. 30 Jacop al durmì ancje cun Rachêl e i voleve plui ben a Rachêl che no a Lie. Al restà famei cun so barbe par altris siet agns.

A nàssin i fîs di Jacop

31 Il Signôr al viodè che Lie e jere lassade di bande e i fasè cjapâ sù, a la cuâl che Rachêl e restave sterpe. 32 Lie e cjapà sù e e parturì un frut e i metè non Ruben parcè che e disè: “Il Signôr al à viodude la mê streme; cumò il gno om mi volarà ben”. 33 E tornà a cjapâ sù e e parturì un altri frut. E disè: “Il Signôr al à capît che o jeri lassade di bande e mi à dât ancje chest” e i metè non Simeon. 34 E cjapà sù indaûr e e parturì un frut. E disè: “Chest viaç mo il gno om mi cjalarà, che i ai dâts trê fruts” e i metè non Levi. 35 E tornà a cjapâ sù e e parturì un frut. E disè: “Cumò i darai glorie a Diu”, par chel i metè non Gjude. No à vûts altris fruts.

Notis:

  • 29,31 - Al è il prin telâr des dodis tribûs di Israel. Chi e je metude ancje Dine, che in Canaan e je rimplaçade di Beniamin. Levi al deventarà une tribù di predis cence teritori e cun dirit di jessi mantignûts di chei altris. Si rivarà a dodis dopleant Josef cun Efraim e Manasse.
Cjapitui: