BIBIE IN LINIE

Cjapitul 25

LIS TRADIZIONS DE STORIE PRIMITIVE

L’ALEANCE DI ABRAM

I fîs di Cheture

25 1 Abram al tornà a cjoli un’altre femine, ch’e veve non Cheture. 2 Jê i parturì Zimran, Joskan, Medan, Madian, Isbak e Suac. 3 Joskan al à vût Sabe e Dedan, e i fîs di Dedan a forin i asurim, i letusim e i leumim. 4 Fîs di Madian: Efe, Efer, Enoc, Abide, Eldae. Chescj a son i fîs di Cheture.

5 E Abram i lassà dute la sô robe a Isac. 6 Ai fîs po des sôs concubinis ur fasè regâi e, prin di murî, ju mandà vie lontan di so fi Isac, a soreli jevât, tes tieris là che al nas il soreli.

Muart di Abram

7 Ve trop che al à vivût in dut Abram: cent e setantecinc agns. 8 Po Abram al spirà, al murì dopo di une biele vecjae, vieli vieli e passût di dîs, e al tornà a dâsi dongje de sô int. 9 Isac e Ismael, siei fîs, lu soterarin tal landri di Macpele, tal cjamp di Efron fi di Socar l’itit, in face di Mamre. 10 Al è il cjamp che Abram al veve comprât dai itits. Là a forin sapulîts Abram e la sô femine Sare. 11 Dopo muart Abram, Diu al benedì so fi Isac, e Isac al lè a stâ dongje dal poç di Lacai-Roi.

Gjernazie di Ismael

12 Ve chi la gjernazie di Ismael, fi di Abram, chel che lu à vût di Agar, la sierve egjiziane di Sare.

13 Chescj a son i nons dai fîs di Ismael, daûr dai lôr nons e de lôr tribù: il prin fi di Ismael al è Nebaiot, podopo Kedar, Adbeel, Mibsan, 14 Misme, Dume, Masse, 15 Adad, Teme, Jetur, Nafis e Kedme. 16 Chescj a son i fîs di Ismael e chescj i lôr nons daûr dai lôr borcs e dai campaments: dodis sorestants di dodis tribûs. 17 E ve trop che al à vivût Ismael: cent e trentesiet agns. Po al spirà, al murì e al tornà a dâsi dongje de sô int. 18 Al stave di Avile fint a Sur, sul confin dal Egjit, lant de bande de Assirie. Si jere sistemât in face di ducj i siei fradis.

LIS PROMESSIS SI COLMIN

Esaù e Jacop

19 Cheste e je la storie di Isac, fi di Abram. Abram al à vût Isac. 20 Isac al veve corant’agns cuant che al cjolè Rebeche, fie di Betuel l’arameu di Padan-Aram e sûr di Laban l’arameu. 21 Isac al preà il Signôr pe sô femine parcè che no i vignivin fruts. Il Signôr lu scoltà e Rebeche, la sô femine, e cjapà sù. 22 Ma i fruts si pocavin dentri di jê, pa la cuâl e disè: “S’e je cussì, parcè mo dut chest?”. E lè a domandâi consei al Signôr e 23 Il Signôr i disè:

“Doi popui a son tal to grim

e dôs gjernaziis a saltaran fûr des tôs vissaris e si dividaran:

une gjernazie e sarà plui fuarte di chê altre

e il plui grant al sarà famei dal plui piçul”.

24 Cuant che al spirà il timp di parturî, ve ch’e veve dôi gimui. 25 Al saltà fûr il prin: dut rossit e pelôs come une manteline, e i meterin non Esaù. 26 Subit dopo al saltà fûr so fradi, che al tignive cu la manute Esaù pal talon; i meterin non Jacop. Cuant che a nasserin, Isac al veve sessant’agns.

Jacop al cuiste i dirits di primarûl

27 I fruts a cresserin: Esaù al deventà cjaçadôr di mistîr, simpri ator pai cjamps; Jacop invezit al jere un om pacjific, che al veve nant stâ in cjase. 28 Isac al tignive par Esaù parcè che al puartave dongje simpri alc di bon, ma Rebeche e veve nant Jacop.

29 Un viaç Jacop al preparà une mignestre e Esaù al tornà dongje de campagne strac muart. 30 I disè Esaù a Jacop: “Lassimi parâ jù un pocje di cheste robe rosse, che o soi scanât”. Par chel lu clamarin Edom. 31 Dissal Jacop: “Prime tu âs di vendimi i dirits di prin fi”. 32 I rispuindè Esaù: “O stoi par murî: ce mi interessino i dirits di prin fi?”. 33 Dissal alore Jacop: “Zurimal daurman”. Chel altri i zurà e i vendè il so dirit di prin fi a Jacop. 34 Alore Jacop i esibì pan e mignestre di vuainis a Esaù, che al mangjà, al bevè, po al jevà sù e s’int lè. Chest al è ce che Esaù al bacilave pai siei dirits di prin fi.

Notis:

  • 25,1 - Si stente a crodi che Abram, che i voleve ben a Sare e che dopo dut al jere za sù cui carnavâi, al vedi tornât a maridâsi. Pò stâi che si trati di une tradizion sintude indalgò e metude dentri culì. I fîs di Cheture a son lis tribûs de Arabie meridionâl e dai deserts lentiator.
  • 25,23 - Par spiegâ dutis lis barufis fra i edomits e i ebreus, al dîs che i lôr vons, Esaù e Jacop, a àn scomençât a cavilâ ancjemò inte panse di lôr mari. La sielte che Diu al fâs di un a preference di chel altri no compuarte nissun judizi di cussience, di salvece o di condane, ma dome une clamade in viste dal Messie.
  • 25,28 - Nol è un spieli cuissà ce biel par doi gjenitôrs che no varessin vût di vê nissune preference, ma in ogni part di mont al è naturâl lâ ancje daûr simpatie; baste no fâi dituart a dinissun. Jacop i volarà plui ben a Rachêl che no a Lie, a Josef e a Beniamin che no a di chei altris. Ancje Crist, che al è vignût par ducj e che nus vûl ben a ducj, al veve i siei amîs là che si cjatave miôr e che al jere come di cjase.
  • 25,31 - Al è clâr che Esaù nol à sintiment a dâ vie i siei dirits par une pladine di mignestre, però ancje Jacop si aprofite de fan di chel altri par fâlu colâ tal tramai. Jacop al doprarà la stesse baronade cun so pari vuarp e cun so barbe Laban. Al è il plui vuait e galiot dai trê patriarcjis, ma Diu i fasarà paidî la sô baronade cuntune vite “curte e sfurtunade”, come che i disarà propit lui al faraon (Gjen 47,9).
Cjapitui: