BIBIE IN LINIE

Cjapitul 49

LA SAPIENCE DI DIU TE VITE DAL OM

Preambul dal tradutôr grêc

Gjosie, ultims res di Gjude, Gjeremie

49 1 Il ricuart di Gjosie

al è tant che une misture di incens

prontade cul ingegn dal espert di bonodôrs;

e je dolce, in ogni bocje, come la mîl,

e je come la musiche tun gustâ cul vin.

2 Al à volude la riforme dal popul, ch’e jere juste,

al à sdrumadis lis porcariis ch’a jerin cuintri de leç.

3 Al à vût il cûr dret cul Signôr,

cuant che e regnave l’inicuitât al à cirude la religjon.

4 Se si lasse fûr David, Ezechie e Gjosie,

a son stâts ducj triscj;

vint butade di bande la leç dal Altissim,

i res di Gjude e àn vude la fin ch’a mertavin.

5 E àn consegnât il lôr podê in mans di chei âtris,

la lôr glorie a di un popul forest,

6 che i à dât fûc a la sitât elete dal templi

e ch’al à fatis deventâ desertis lis sôs contradis,

7 seont la professie fate di Gjeremie.

Difat lu àn maltratât,

lui, profete consacrât inmò tal grim

par svinidrî, par sdrumâ e par fiscâ,

ma ancje par fâ sù e par plantâ.

Di Ezechiel a Neemie. Lis lidrîs

8 Ezechiel al à vude la vision de glorie

puartade sul cjâr dai cherubins.

9 Diu si è visât dai nemîs mandant il burlaç,

ma al à salvât chei ch’a van indenant pe strade drete.

10 Ch’a puedin i vues dai dodis profetis

butâ fûr dal lôr tombâl,

parcè che e àn confuartât Jacop,

lu àn sfrancjât cu la lôr sperance plene di fede.

11 Cemût podìno onorâ Zorobabel,

ch’al è tant che un sigjl su la man gjestre?

12 Cun lui al jere Gjosuè, fi di Jozedek;

tai lôr dîs e àn fate sù la cjase,

i àn tirât sù un templi sant al Signôr,

distinât a di une glorie cence fin.

13 Une vore grant al è il ricuart di Neemie

ch’al à tornât a fâ sù lis nestris muris sdrumadis,

ch’al à metudis lis puartis e i clostris,

ch’al à fat tornâ a vignî sù lis nestris cjasis.

14 Nissun nol è stât creât su la tiere a pâr di Enoc,

par chel al è stât fat lâ sù de tiere.

15 E nancje nol è mai nassût un om come Josef,

sorestant dai fradis e fuarce dal popul,

che parfin i siei vues e àn vût onôr.

16 Sem e Set e àn vude grande glorie framieç dai oms,

ma plui di ducj i vivents al lûs, te creazion, Adam.

Notis:

  • 49,1 - Di Gjosie si met in lûs la sô virtût personâl e soredut la riforme religjose dal 621 p.d.C., cu l’adozion dal programe deuteronomistic ( 2 Re 22-23). La dinastie davidiche e à continuât a regnâ fint a la concuiste di Gjerusalem da part dai babilonês (587 p.d.C.), cul profete Gjeremie testemoni di chês sornadis orendis.
  • 49,5 - Culì i res di Gjude a son considerâts responsabii de fin dal ream. Di cheste condane gjenerâl no si sàlvin Ase e Gjosafat, ancje se a son laudâts in 2 Re 15,9-24 (2 Cr 14,1-3) e 2 Re 22,41-51 (2 Cr 20,31-21,1).
  • 49,8 - La carelade storiche si struche tai moments essenziâi, dal timp dal esili (Ezechiel) a la ricostruzion dopo dal esili (Zorobabel, Gjosuè e Neemie), e a cîr di comedâ la omission fate prime in merit a Adam e a Josef.
  • 49,12 - Gjosuè al jere prin predi sot di Zorobabel (Esd 3,2). Esdre, stranamentri, nol ven nomenât dongje di Neemie. Si pò spiegâ cheste omission cul ideâl teocratic dal fi di Sirac, in contrast cun chel di Esdre (Esd 9,6ss).
  • 49,15 - Riferiment a Es 13,19 là che i israelits a puàrtin fûr dal Egjit i vues di Josef. La Mishna e dîs: “No vin nissun plui grant di Josef, parcè che di nissun âtri no si è ocupât Mosè come di lui. Mosè al è stât ritignût degn di puartâ fûr i vues di Josef” (Sotah 1,9).
  • 49,16 - Culì Adam al pò jessi considerât tant come pari di dute l’umanitât che come rapresentant dome di Israel.
Cjapitui: