BIBIE IN LINIE

Cjapitul 23

LA SAPIENCE DI DIU TE VITE DAL OM

Preambul dal tradutôr grêc

Riunde de sapience

23 1 Signôr, pari e paron de mê vite,

no sta bandonâmi al lôr caprissi

e no sta fâmi colâ par colpe lôr.

2 Cui metarajal i flagjei in tal gno cjâf

e i insegnarajal la sapience al gno cûr,

par ch’a sedin sevêrs cui miei erôrs

e che jo no lassi cori i lôr fai?

3 Cussì no si moltiplicaran i miei erôrs

e no cressaran di numar i miei pecjâz;

no colarai denant dai miei contraris

e no si indalegrarà il gno nemî.

4 Signôr, pari e Diu de mê vite,

no sta dâmi vôi alterâts,

5 e slontane di me lis bramis sporcjs;

6 che no mi brìnchin brame e lussurie,

no sta bandonâmi in golis vergognosis.

La dissipline de lenghe

7 Scoltait, fîs, cemût regolâ la bocje;

chel che us sta daûr nol restarà malapajât.

8 Il pecjadôr al sarà ruvinât dai siei lavris,

a sbalgjaran parie l’invidiôs e il supierbeôs.

9 No sta usâ la tô bocje a zurâ

e no sta nomenâ il Sant ogni moment.

10 Come il sclâf ch’al è simpri sot control

nol restarà cence cjapâ lis pachis,

cussì chel ch’al zure e lu à indiment di un continuo

nol rivarà a scjuvâ il pecjât.

11 Chel ch’al zure une vore, al pecje une vore,

il flagjel nol sarà lontan de sô cjase;

se lui al sbalgje, il pecjât al è sore di lui,

s’al zure cence pensâ sore al pecjarà dôs voltis.

S’al zure il fals, nol cjatarà perdon

e la sô cjase si jemplarà di disgraciis.

12 Al è un fevelâ ch’al mene a la muart:

che no si lu cjati te gjernassie di Jacop;

dut chest lu refude la int di religjon,

che no si tombole tai pecjâts.

13 No sta usâ la bocje a lis peraulatis sporcjs,

parcè che in lôr and’è ocasion di pecjât.

14 Visiti di to pari e di tô mari

cuant che tu sês sentât a consei cui grancj,

no sta dismenteâju denant di lôr;

tu saressis tant storloc tal to mût di fâ

di bramâ di no jessi nassût

e di maludî la dì de nassite.

15 L’om ch’al à fat il cal ai discors vilans

no si mendarà in dute la sô vite.

Cuintri dal adulteri

16 Dôs sortis di oms a moltìplichin i pecjâz

e la tierce e fâs inviâ la rabie:

17 la passion ch’e bruse tant che un fûc ben imborât

e no si distude fin cuant che no si consume;

l’om sporcacjon tal so cuarp

che no si bone fin che il fûc no lu arsinis.

Pal sporcacjon ogni sorte di pan al è golôs,

no si scane fintremai che nol mûr.

18 L’om ch’al tradis il jet nuviçâl

al dîs dentri di sè: “Cui mai mi viodial?

Atôr al è dut scûr, lis muris mi plàtin,

no mi viôt nissun; parcè vê pore?

L’Altissim no si visarà dai miei pecjâz”.

19 Lui al à pore dome dai vôi dai oms,

cence savê che i vôi dal Signôr

a son mil voltis plui lusorôs dal soreli,

a tegnin di voli dutis lis stradis dai oms

e a rìvin tai cjantons plui rimits.

20 Lui al cognos dutis lis robis di prin ch’a fossin creadis

e cussì, tal stes mût, ancje dopo finidis.

21 Un om di chê fate al sarà cjastiât pes contradis de sitât

e lu brincaran là che mancul s’al spiete.

22 Compagn pe femine ch’e tradis l’om

e i puarte un erêt vût cuntun âtri.

23 Prin, e disubidis a la leç dal Altissim;

secont, e sbalgje cul so om;

tierç, e fâs adulteri par masse pice

e a puarte in cjase fîs di un âtri om.

24 Chê li le menaran denant de semblee

par che si ledi a font in merit dai siei fîs.

25 I siei fîs no metaran lidrîs

e i siei ramaçs no butaran pomis.

26 E lassarà il so ricuart in maludizion,

la sô vergogne no sarà parade jù.

27 Chei ch’a vignaran dopo a ricognossaran

che nuje nol vâl di plui dal timôr dal Signôr,

e nuje nol è plui dolç dal meti in vore i siei precets.

Notis:

  • 23,1 - Il VT al dopre pocjs voltis il titul di Pari par fevelâ di Diu e cuant che lu fâs o che si trate di Israel (Es 4,22; Gjer 31) o dal re-messie (2 Sam 7,14). Cul timp si cjatilu plui dispes, soredut in tal GT (Mt 6,9; Lc 11,2; Mc 14,36; Rm 8,15; Ga 4,6).
  • 23,6 - Il test al è une vore precîs e al fevele dai disordins di caratar sessuâl.
  • 23,7 - Al torne sul cantin de lenghe, che si à di paronâle. Cheste volte lis racomandazions a rivuàrdin il doprâ il non di Diu cun masse facilitât in tai zuraments, la blesteme, il fevelâ sporc e vilan.
  • 23,11 - Tre câs di zurament che nol va fat: il zurament normâl, il zurament fat cence pensâ sore e il zurament fals.
  • 23,14 - Chest riferiment ai gjenitôrs al pò volê dî dôs robis: no sta fâur fâ brute figure dopo ch’e àn cirût di tirâti sù come cu va o no sta vergognâti di lôr se tu vessis di rivâ in alt socialmentri (viôt 3,2-16).
  • 23,16 - L’adulteri al è condanât tai comandaments (Es 20,14; Dt 5,18) e di âtris bandis (Lv 19,20; 20,10; Nm 5,11-31) par rivuart soredut de justissie. Culì si racomande di savêsi paronâ in ce che nus poche l’istint, tant dal om (v. 17) che de femine (v. 23).
  • 23,21 - Si trate dal cjastic proviodût de leç cuintri dai adultars (Lv 20,10; Dt 22,22; Ez 16,4). Cul timp e àn bandonade la lapidazion pe flagjelazion.
  • 23,27 - Il Grêc 248 e il latin al zonte: “Lâ daûr di Diu e je glorie grande; plasêi a lui al è slungjâ i dîs”.
Cjapitui: