BIBIE IN LINIE

Cjapitul 18

LA SAPIENCE DI DIU TE VITE DAL OM

Preambul dal tradutôr grêc

Cjante al boncûr di Diu

18 1 Chel ch’al vîf par simpri al à creât il mont intîr.

2 Dome il Signôr si à di proclamâlu sant.

3 Nissun nol rive a contâ lis sôs voris;

cui podarajal splorâ i siei spetacui?

4 Cui misurarajal la potence de sô majestât

e cui olsarajal contâ il so boncûr?

5 No si pò ni fâju calâ ni fâju cressi

ni rivâ a cognossiju i spetacui dal Signôr.

6 Cuant che l’om al crôt di finî, in chê volte al scomence,

ma cuant che si ferme, si sint sconsortât.

7 Ce esal mo l’om e a ce puedial siervî?

Cuâl esal il so ben e cuâl il so mâl?

8 I dîs dal om, al plui, a son cent agns;

9 tant che une gote di aghe di mâr e un grignel di savalon

a son i siei pôs agns denant de eternitât.

10 Par chel Diu al è stât cun lôr avonde larc

strucjant sun lôr il so boncûr.

11 Lui al cjale e al sa cetant puar ch’al è il lôr distin,

par chel al è splendit tal perdonâ.

12 Il boncûr dal om al è pal so prossim,

il boncûr dal Signôr al è par ogni cjâr.

13 Lui al cride, al corêç, al insegne,

al clame dongje, come ch’al fâs il pastôr cul so trop.

14 Al à dûl par chei ch’a acètin la regule

e ch’a àn passion par chel ch’al decît lui.

La vere gjenerositât

15 Fî, cuant che tu judis cualchidun no sta cridâj,

e cuant che tu dâs, no sta doprâ peraulis maris.

16 La rosade no calmie il scjafojaç?

Cussì une buine peraule e vâl plui che no il regâl che si fâs.

17 La peraule no valie plui dal stes regâl?

L’om larc di cûr al dà chel e chel.

18 Il storloc al cride cence fregul di gracie,

e il regâl dal avâr nol indalegre i vôi.

Il savi al è antivedût

19 Prin di fevelâ, impare

e curiti prime di inmalâti.

20 Prin dal judissi, fasiti un esamp,

cussì tal moment de visite tu varâs il perdon.

21 Prin di inmalâti, umiliti

e cuant che tu pecjs, mostre il pentiment.

22 No sta rimandâ l’avôt cuant che tu sês in timp,

e no sta spietâ la muart par sodisfâlu.

23 Prin di fâ un avôt, prepariti

e no sta fâ come chel ch’al tente il Signôr.

24 Impensiti de rabie de sornade de muart

e dal judissi,

cuant che Diu al gambie muse.

25 Impensiti de fan cuant che tu às bondance,

de miserie e de streme tai dîs che tu às dut.

26 Di buinore a soresere il timp al gambie:

denant dal Signôr dut al dure un lamp.

27 L’om savi al è simpri antivedût

e tai dîs dal pecjât si ten vuardât dal erôr.

28 Chel ch’al à sintiment al cognos la sapience,

al dîs ben di ducj chei che le cjàtin.

29 Chei ch’a capissin lis massimis a devèntin savis ancje lôr

e a slàrgjn come la ploe proverbis di chei fins.

Cuintri des passions sensuâls

30 No sta lâ daûr des bramis

e tegniti frenât denant des tôs bramis.

31 Cuant che tu ti lassis lâ par contentâ la passion,

tu ti fasarâs ridi di ducj i tiei nemîs.

32 No sta butâti masse tes tôs golis,

par no deventâ puar cun chel ch’a còstin.

33 No sta ridusiti in miserie pai debits dai fiestins,

cuant che no tu às une palanche te borse.

Notis:

  • 18,2 - Il Grêc 248 al zonte: “e no ’nd’è âtris fûr di Lui, Lui ch’al rêç il mont cul dret de sô man e dut al ubidis a la sô volontât; cu la sô fuarce al è re di dut e al è Lui ch’al separe il sacri dal profan”.
  • 18,12 - Chest universalisim cussì clâr al à cjapât pît une vore in ca: Gn 4,11; Sal 145,9 e soredut Sap 11,25-26.
  • 18,21 - La malatie e je clamade judissi di Diu, parcè che e je viodude come conseguence dal pecjât personâl, e ancje visite di Diu; si pò prevignîle palesant un pentiment sclet subit dopo dal pecjât. Cheste precauzion religjose no i impedis al autôr di viodi la utilitât dal miedi (38,1-15).
  • 18,27 - Al semeares un judissi negatîf a riguart de influence culturâl greche che si le sintive ancje a Gjerusalem.
  • 18,29 - Il Grêc 248 al zonte: “Miei fidâsi dome dal Onipotent che tacâsi tôr di un muart cuntun cûr muart” (viôt Mt 8,22).
  • 18,30 - Si scomence a cjacarâ dai vissis che a fàsin pierdi bêçs e salût: grant mangjâ, grant bevi e grant femenam.
Cjapitui: