BIBIE IN LINIE

Cjapitul 32

SENTENCIS CUINTRI DI ISRAEL

Condane finâl dal faraon

32 1 Tal dodicesim an, il prin dal dodicesim mês, mi rivà dal Signôr cheste peraule: 2 “Fi dal om, dà sù un lament pal faraon, re al Egjit; dîsii:

Leonut dai forescj, tu sês finît!

Tu semeis un cocodril ta l’aghe;

tu plombavis tai tiei canâi;

tu âs balinade l’aghe cu lis tôs talpis,

tu âs inturgulâts i canâi”.

3 Il Signôr, gno Diu, al dîs cussì:

“O slargjarai cuintri di te la mê rêt

cuntune sdrume di popui

che ti tiraran tes mês rêts.

4 Ti butarai par tiere,

sgnacanti tal mieç de campagne;

o fasarai plombâ sore di te i ucei dal cîl

e o passarai cun te dutis lis bestiis de tiere.

5 O butarai la tô carogne su pes monts,

cu la tô cjarnasse si jemplaran i forans.

6 I fasarai bevi a la tiere ce che ti salte fûr,

il to sanc, fintremai su pes monts,

e i forans si jemplaran di te.

7 Cuant che tu ti distudarâs o taponarai i cîi,

o butarai tal aviliment lis lôr stelis;

o cuvierzarai il soreli cui nûi

e la lune no darà plui il so lusôr.

8 Dut ce ch’al fâs lusôr tal cîl

lu fasarai scurî sore di te,

o slargjarai il scûr sun dute la tiere.

Sentence dal Signôr, gno Diu.

9 Ur farasari vignî il voltolaç a une vore di popui cuant che o fasarai rivâ i tiei tocs framieç dai forescj, in tieris che nancje no tu lis cognossevis. 10 O fasarai scaturî sore di te un disordin di popui e ai lôr rês si ur dreçaran i cjavei cuant che o fasarai svolampâ denant di lôr la mê spade; a trimaran di un continui pe lôr vite, te dì che tu colarâs”. 11 Propit! Il Signôr al dîs cussì: “La spade dal re di Babilonie e ven viers di te.

12 Cu lis spadis dai valorôs

o fasarai colâ la tô potence rogant.

E lôr a son i piês di ducj i forescj.

A fruçaran la rogance dal Egjit

e a fiscaran dute la sô grandece.

13 O fasarai murî dut il so besteam

cu lis grandis aghis;

no lu tibiarà mai plui pît di om,

ongule di nemâl no lu balinarà mai altri.

14 Alore o bonarai lis tôs aghis

e i tiei flums a coraran a pene, come vueli.

Sentence dal Signôr, gno Diu.

15 Cuant che o fasarai deventâ l’Egjit une desolazion

e e restarà desolade la tiere

cun dut ce ch’e à dentri,

cuant che o pestarai dute la sô int,

alore a ricognossaran che jo o soi il Signôr.

16 Chest al è un lament: lu tornaran a cjantâ suspirant lis fiis dai forescj; lu disaran pal Egjit e par dute la sô potence rogant”. Sentence dal Signôr, gno Diu.

17 Tal dodicesim an, ai dîs dal cuint mês, mi rivà la peraule dal Signôr: 18 “Fi dal om, dà sù un lament pe potence rogant dal Egjit: compagnilu tal lâ jù sot tiere, lui e chês altris grandis gjernaziis, framieç di chei ch’a van jù te buse.

19 Sêstu forsit plui biel che no chei altris?

Va jù e distiriti

insieme cun chei che no àn circoncision!

20 A colaran framieç dai ferîts di spade. La spade e je za consegnade. Copait l’Egjit e dute la sô int. 21 I vuerîrs plui fuarts si voltaran viers di lui e dai siei aleâts e stant in chel altri mont i disaran: Anìn, distiriti cun chei che no àn circoncision, cui ferîts di spade. 22 Là jù al è Assur e dute la sô schirie; torator di lui i siei tombâi; a son ducj ferîts, colâts cu la spade; 23 a àn metûts i lôr tombâi dapît de buse. E la sô schirie e je torator dal so tombâl; ducj ferîts, colâts cu la spade, lôr ch’a semenavin il terôr tal mont dai vîfs.

24 Là jù al è Elam, e dute la sô potence rogant e je torator dal so tombâl; a son ducj ferîts, colâts cu la spade. Lôr ch’a son lâts jù sot tiere cence circoncision, ch’a semenavin il terôr tal mont dai vîfs, si àn puartade daûr la lôr vergogne come chei altris ch’a van jù te buse. 25 I àn dât un stramaç framieç dai ferîts, cun dute la potence rogant ch’al veve! Torator di lui a son i siei tombâi; ducj cence circoncision, ferîts cu la spade; ancje se lui al veve semenât il terôr tal mont dai vîs, a àn puartade daûrsi la lôr vergogne cun chei ch’a son lâts jù te buse; lu àn metût framieç dai ferîts.

26 Là jù al è Mesec-Tubal e dute la sô potence rogant; torator di lui i siei tombâi; ducj cence circoncision, passâts fûr par fûr de spade. E sì ch’a semenavin il terôr tal mont dai vîfs! 27 Lôr però no duarmin cui valorôs muarts, cence circoncision, ch’a son lâts jù ta chel altri mont cu lis lôr armis e che si àn metudis lis spadis sot dal cjâf. La lôr colpe e pese sui lôr vues; di fat i valorôs a semenin il terôr tal mont dai vîfs. 28 Cussì tu duarmarâs framieç di chei cence circoncision, tu sarâs crevât e tu duarmarâs insieme cui ferîts cu la spade.

29 Là jù al è Edom, cui siei rês e cui ducj i siei princips, che ancje lôr a feririn cu la spade, seben ch’a jerin cussì omenons e fuarts. Ancje lôr a duarmaran insieme cun chei cence circoncision, cun chei ch’a van jù te buse. 30 Là jù a son ducj i sorestants de tramontane e ducj chei di Sidon, ch’a son lâts jù cui ferîts, te pôre, svergognâts cun dute la lôr potence straordenarie. A duarmaran cence circoncision insieme cui ferîts cu la spade e a puartaran la lôr vergogne cun chei ch’a van jù te buse.

31 Il faraon cun dute la sô potence rogant, ven a stâi i ferîts cu la spade, ju viodarà e si consolarà. Il faraon e dutis lis sôs schiriis. Sentence dal Signôr, gno Diu. 32 Propit! Jo o semeni il gno spavent tal mont dai vîfs. Si lu fasarà distirâ framieç di chei cence circoncision; insieme cui ferîts cu la spade, il faraon e dute la sô potence rogant”. Sentence dal Signôr, gno Diu.

Notis:

  • 32,1 - Fevrâr-març dal 585. Gjerusalem e à za provade la zornade dal Signôr. Cumò le provaran chei altris popui, tacant dal Egjit.
  • 32,3 - Il faraon (leonut), al è viodût tant che un cocodril brincât e copât.
  • 32,10-15 - Il discors al passe dal faraon ai siei sotans e ai aleâts. Salacor il toc al è stât zontât dopo.
  • 32,17 - Il mês nol è sigûr e a mancje la zornade. Si varès di jessi dal 586, un an prime de sentence parsore.
  • 32,24 - Elam: un popul ch’al viveve a tramontane dal ricès Persic.
  • 32,26 - Mesec-Tubal: int ch’e viveve a nord-ovest de Mesopotamie.
Cjapitui: