BIBIE IN LINIE

Cjapitul 19

SENTENCIS CUINTRI DI ISRAEL

Lamentazions su la monarchie

19 1 Dà sù un lament sui sorestants di Israel. 2 Dîs:

“Ce mari âstu po? Une leonesse framieç dai leons.

Scrufuiade framieç dai leonuts

e à tirâts sù i siei piçui.

3 E à tirât sù un dai siei piçui;

al è deventât un leonut.

Al à imparât a lâ a cirî la prede,

al à mangjâts oms;

4 ma i forescj a àn metût fûr un bant cuintri di lui,

e al è restât cjapât tal lôr trabochet.

Lu àn menât incjadenât

te tiere dal Egjit.

5 Cuant che e à viodût ch’e jere lade mâl,

che la sô sperance e jere sparide,

e à cjolt un altri piçul

e and à fat un leonut.

6 Al à scomençât a stâ framieç dai leons,

al è deventât un leonut.

Al à imparât a dâi la gafe a la prede,

al à mangjâts oms.

7 Al è jentrât tai lôr palaçs

al à fiscadis lis lôr citâts.

La tiere e dute la sô int e je restade cence peraule

cuant che lu à sintût a rugnâ.

8 Ma i son plombâts adues

i forescj des provinciis dulintor,

a àn tindude cuintri di lui la lôr rêt,

al è restât cjapât tal lôr trabochet.

9 Lu àn metût incjadenât tun sierai,

lu àn menât dal re di Babilonie,

lu àn menât tun lûc là che nol podeve rivâ nissun,

par che no si sintìs plui la sô vôs

su pes monts di Israel.

10 Tô mari e je tant che une vît,

plantade ad ôr da l’aghe;

e à fat uve e fueis

midiant ch’e veve tante aghe.

11 I son cressudis lis macis dal comant,

e à vût i bastons de paronance;

cu la sô altece e je rivade fin tai nûi

e si à viodût dut il so sflandôr

te bondance des sôs fueis.

12 Ma le àn fruçade cun rabie, butade par tiere,

e l’aiar infogât de jevade le à fate secjâ,

i son colâts i raps.

Si è secjade la mace dal so comant,

le à consumade il fûc.

13 Cumò e je plantade tal desert,

tune tiere sute e arsinide.

14 Il fûc al è saltât fûr di un’altre mace,

al à consumâts i siei ramaçs e i siei raps.

No à plui la mace dal comant,

il baston de paronance.

Chest al è un lament; al è deventât un cjant di corot.

Notis:

  • 19,3 - Il prin leonut al è Joacaz, fi di Gjosie, depuartât in Egjit di Necao dal 609 (2 Re 23,29s). Il secont al è Sedecie, fi di Gjosie, ch’al è deventât re impen di so nevôt Joiachin. Dal 587 al è stât depuartât in Babilonie (2 Re 24,8-17).
  • 19,10 - La vît e je la nazion che une volte e jere plene di ramaçs e che cumò e je daûr a jessi fruçade.
  • 19,13 - Tal desert. Riferiment a la situazion disperade de monarchie dopo dal 587 o alusion a lis dôs menadis: Sedecie, vuarp e lontan di cjase, e Joiachin, unic lusorut di sperance pai esiliâts.
Cjapitui: