BIBIE IN LINIE

Cjapitul 17

SENTENCIS CUINTRI DI ISRAEL

Un induvinel trement sul re

17 1 Mi rivà la peraule dal Signôr: 2 “Fi dal om, fâs un induvinel e conte une parabule pe cjase di Israel 3 Dîsiur: il Signôr, gno Diu, al dîs cussì:

La grande acuile,

cu lis grandis alis

e cu lis plumis lungjis,

foltide di plumis,

dute colorade,

e rivà sul Liban

e a cjolè un ramaçut di cedri;

4 e distacà la ponte dai ramaçs

le puartà te tiere dal cumierç;

le plaçà tune citât di marcjadants,

5 po e cjolè une pivide nostrane

e le butà tun cjamp di semenâ.

Le plantà ad ôr di grandis aghis.

6 E menà

e deventà une vît largje ma pôc alte,

ch’e voltave lis sôs fueis viers di jê;

ancje lis sôs lidrîs a jerin sot di jê.

E deventà une vît,

e butà fûr i cjâfs, e slargjà i ramaçs.

7 E capità un’altre acuile grande,

cu lis alis grandis e cun tantis plumis.

E ve che la vît

e voltà lis sôs lidrîs viers di jê

e a slargjà viers di jê lis sôs fueis

par che le bagnàs,

fûr dai strops là che le vevin plantade.

8 Tun biel cjamp cun tante aghe

e jere stade plantade,

par podê menâ e frutulâ,

par deventâ une vît di prime.

9 Dîsiur: Il Signôr, gno Diu, al dîs cussì:

Varae riessude?

No le dislidrisarae, no i tirarae vie forsit i raps

e no si secjarae?

Dutis lis fueis de pivide si secjaran.

No coventarà trope fuarce e trope int

par gjavâle fûr di lidrîs!

10 Vele plantade: varae riessude?

No si secjarae forsit dal dut

cuant che al soflarà l’aiar infogât de jevade?”.

11 Po mi rivà la peraule dal Signôr: “Tai strops là ch’e à menât si secjarà. 12 Dîsii alore a la cjase cjaviestre: No capîso ce robe ch’e je cheste? Dîsiur: Il re di Babilonie al è rivât a Gjerusalem, al à brincât il re e i sorestants e sai à menâts vie a Babilonie. 13 Al à cjolt un butul de monarchie e al à fat un pat cun lui; i à fat fâ un zurament e al à depuartâts i grancj de tiere: 14 par podê fânt un ream di pôc, par no che si alci, par ch’al mantegni il so pat, par ch’al ledi indenant cussì. 15 Ma si è rivoltât cuintri di lui mandant i siei mes ventijù pal Egjit par che i des cjavai e une sdrume di int. Varaial riessude? Rivaraial a scjampâ fasint cussì? Al à rot il pat: le fasaraial francje? 16 Pe mê vite, sentence dal Signôr, gno Diu, al murarà te tiere dal re che lu veve sielzût, lui ch’al à sbeleât il zurament e ch’al à rot il pat fat cun lui: a Babilonie. 17 Cence grandis fuarcis militârs e cence tantis schiriis, il faraon lu judarà a combati, sgjavant busis, fasint trinceis, cul fin di fruçâ une vore di lôr. 18 Al à sbeleât il zurament rompint il pat; seben che i veve dade la sô man, al à rivât a fâ chel tant. No le scapolarà.

19 Pa la cuâl il Signôr, gno Diu, al dîs cussì: Pe mê vite: o fasarai plombâ sore di lui il zurament fat cun me e no mantignût e il pat fat cun me e po rot. 20 I tindarai la mê rêt e al sarà cjapât tal laç. Lu menarai a Babilonie e là vie o judicarai la infedeltât ch’al à vude cun me. 21 Ducj chei ch’a son scjampâts cun lui e lis sôs schiriis a colaran di spade e chei ch’a restaran a saran sparniçâts par ogni aiar.

22 Il Signôr, gno Diu, al dîs cussì:

O cjolarai dal ramaçut di cedri

dome la sô ponte,

i distacarai dome une pontute

e le plantarai jo

suntune mont alte e boschive.

23 O vuei plantâle

su la mont alte di Israel

e e slargjarà i ramaçs e e frutularà

e e deventarà un cedri ben foltît.

A laran a sotetâsi ducj i ucei

e dut ce ch’al svole al larà a ricreâsi te ombrene des sôs fueis.

24 Ducj i arbui de campagne a ricognossaran

che jo, il Signôr,

o ài sbassât l’arbul alt

e alçât chel bas,

o ài fat secjâ il len vert

e menâ chel sec.

Jo, il Signôr, o ài dit cussì e cussì o fasarai”.

Notis:

  • 17,3 - La grande acuile al è Nabucodonosor, che, dal 597, al depuarte il ramaçut di cedri (Joiachin) e tal so puest al implante un arbul cence nissune pratese di vivi a lunc: la vît (Sedecie, barbe di Joiachin, svuarbât e menât vie ancje lui).
  • 17,7 - Un’altre. Il TM al à “une sole”. Si trate dal Egjit, che Sedecie al jere lât a cirî salvament cuintri di Babilonie (Gjer 27; 34; 37-38).
  • 17,22 - Tal moment de condane no podeve no tornâ fûr la promesse che Natan i veve fate a David, in cont de sô dissendence messianiche (2 Sam 7). Diu (e no un’acuile) al tornarà a puartâ a Gjerusalem la çocje di David.
Cjapitui: